Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Àsia: una nova generació de joves activistes lidera la lluita contra l'agreujament de la repressió

Manifestants a Hong Kong als afores de seu del govern són reprimits per les forces de seguretat, setembre de 2019 © Nicolas Asfouri / AFP via Getty Images

  • Un nou informe d'Amnistia revisa l'estat dels drets humans en 25 països i territoris d'Àsia i Oceania el 2019
  • Joves manifestants prenen els carrers en resposta a la repressió creixent
  • Detencions i morts mentre les autoritats fan un ús excessiu de la força per reprimir la dissidència
  • Les manifestacions juguen un paper clau per contribuir a importants victòries de drets humans

A tota l'Àsia, una onada de protestes encapçalades per joves desafia l'escalada de la repressió i les restriccions a la llibertat d'expressió i reunió pacífica que es viuen en tot el continent, ha afirmat Amnistia Internacional, que avui publica avui el seu informe anual sobre la situació dels drets humans a la regió.

Els drets humans a Àsia i Oceania: Retrospectiva 2019, que inclou una anàlisi detallada de la situació en drets humans a25 països i territoris, descriu com una nova generació d'activistes lluita contra la brutal repressió de la dissidència, les campanyes tòxiques a les xarxes socials i la censura política generalitzada.

"2019 va ser un any de repressió a l'Àsia, però també de resistència. Mentre governs de tot el continent intenten eliminar les llibertats fonamentals, la gent s'oposa, i les generacions joves estan al capdavant de la lluita", ha afirmat Nicholas Bequelin, director regional d'Amnistia Internacional per a l'Àsia Oriental i Sud-oriental i Oceania.

"Estudiants a Hong Kong que lideren un moviment multitudinari contra la creixent ingerència de la Xina; estudiants a l'Índia que protesten contra les polítiques antimusulmanes; votants joves a Tailàndia que donen suport en massa a un nou partit polític d'oposició; manifestants en favor de la igualtat de les persones LGBTI a Taiwan: dins i fora d'Internet, les protestes populars encapçalades per joves desafien l'ordre establert."

El pols de Hong Kong ressona per tot el món

La Xina i l'Índia, les dues grans potències asiàtiques, estableixen les pautes de la repressió a tota la regió amb el seu notori rebuig als drets humans. El suport de Pequín a un projecte de llei d'extradició per a Hong Kong, que atorgava facultats al govern local per extradir persones sospitoses a la Xina continental, va desfermar protestes multitudinàries en aquest territori a una escala sense precedents.

Des de juny, la població de Hong Kong ha sortit regularment al carrer per demanar rendició de comptes davant de les actuacions policials abusives, com l'ús deliberat de gas lacrimògen, els arrestos arbitraris, les agressions físiques i els abusos als centres de detenció. La lluita contra l'ordre establert s'ha repetit per tot el continent.

A l'Índia, milions de persones van denunciar una nova llei que discrimina les persones musulmanes, en una onada de manifestacions pacífiques. A Indonèsia, la gent va protestar contra la promulgació pel Parlament de diverses lleis que amenaçaven les llibertats públiques. A l'Afganistan, les persones es van manifestar posant en risc la seva seguretat per exigir la fi del llarg conflicte al país. Al Pakistan, el Moviment per a la Protecció de l'Ètnia Paixtu, de caràcter no violent, va desafiar la repressió estatal per mobilitzar-se contra les desaparicions forçades i les execucions extrajudicials.

Repressió contra la dissidència

Sovint, les manifestacions pacífiques i la dissidència es van trobar amb la repressió de les autoritats.

Els manifestants es van enfrontar a detencions i presó a Vietnam, Laos, Cambodja i Tailàndia, i governs repressius a tot el sud-est asiàtic van prendre dures mesures per silenciar oponents i emmordassar els mitjans de comunicació.

A Indonèsia, diverses persones van morir per l'ús de força excessiva en l'actuació policial per reprimir les protestes. No obstant això, amb prou feines es van prendre mesures per exigir responsabilitats per les morts, cap membre de la policia va ser detingut i no es va identificar a cap sospitós.

A Pakistan i Bangladesh, activistes i periodistes van ser el principal objectiu de lleis draconianes per restringir la llibertat d'expressió i castigar la dissidència online.

I a Hong Kong, la policia va emprar tàctiques abusives i indiscriminades per reprimir manifestacions pacífiques, com ara tortures sota custòdia. Encara no s'ha donat resposta a les peticions que s'investigui de manera adequada la conducta de les forces de seguretat.

"Els intents de les autoritats de reprimir qualsevol forma de crítica i eliminar la llibertat d'expressió van ser tan implacables com a previsibles, i els qui es van atrevir a desafiar als governs repressius van pagar, en molts casos, un alt preu", ha declarat Biraj Patnaik, director regional per a l'Àsia Meridional.

"A la població asiàtica li han dit que les seves aspiracions de societats més justes són fantasies, que les disparitats econòmiques no es poden corregir, que l'escalfament global és inexorable i que les catàstrofes naturals són inevitables. I, encara més, els han dit que qüestionar aquest discurs no serà tolerat", va explicar Patnaik.

El pes del nacionalisme intolerant cau sobre les minories

A l'Índia i la Xina, el mer risc d'insubordinació en zones en teoria autònomes ha estat suficient per desfermar tota la força de l'Estat, i a les minories se les ha considerat, convenientment, una amenaça per a la "seguretat nacional."

A la regió autònoma xinesa de Xinjiang, fins a un milió de persones uigurs i d'altres minories ètniques predominantment musulmanes han estat recloses per força en camps de desradicalització.

Caixmir, l'únic estat indi de majoria musulmana, va veure la seva autonomia revocada i com les autoritats imposaven el toc de queda, tallaven totes les comunicacions i detenien a líders polítics.

A Sri Lanka, on la violència contra la població musulmana va esclatar després dels atemptats del Diumenge de Pasqua, l'elecció com a president de Gotabaya Rajapaksa va reduir les esperances d'aconseguir avenços de drets humans. Un altre autoproclamat home fort, el president de les FilipinesRodrigo Duterte, va continuar amb la seva criminal "guerra contra les drogues".

Els governs han intentat justificar la repressió acusant els qui els critiquen de ser instruments de "forces estrangeres" i han reforçat aquesta repressió amb sofisticades campanyes a les xarxes socials. Ni ASEAN ni SAARC, els dos principals òrgans regionals, han intentat demanar responsabilitats als seus membres, ni tan sols en els casos de violacions greus de drets humans.

S'ha confiat a la Cort Penal Internacional la investigació dels crims de lesa humanitat comesos per l'exèrcit de Myanmar en l'estat de Rakhine contra la població rohingya el 2017. La Cort també investiga els milers d'homicidis comesos per la policia a les Filipines i ha de resoldre un recurs d'apel·lació contra la seva decisió de no autoritzar una investigació sobre crims de guerra i crims de lesa humanitat comesos a l'Afganistan.

D'altra banda, les cruels polítiques australianes de detenció extraterritorial van deixar persones refugiades i sol·licitants d'asil consumint-se i en condicions físiques i mentals cada vegada pitjors en dues illes del Pacífic, Nauru i Manus (Papua Nova Guinea).

Avenços contra tot pronòstic

Als qui denuncien aquestes atrocitats se'ls sol castigar, però la seva valentia marca una diferència. Va haver-hi molts exemples en què els esforços per aconseguir avanços en drets humans a l'Àsia van donar resultats.

A Taiwan es va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe gràcies a l'infatigable treball de campanya realitzat per activistes. A Sri Lanka, advocats i activistes van portar endavant amb èxit una campanya contra la represa de les execucions.

Brunei es va veure obligat a rectificar sobre l'aplicació de lleis que penalitzaven amb lapidació l'adulteri i les relacions sexuals entre homes, i l'ex primer ministre de Malàisia, Najib Razak, es va enfrontar a càrrecs de corrupció per primera vegada.

Al Pakistan, el govern es va comprometre a abordar el canvi climàtic i la contaminació de l'aire, i dues dones van ser nomenades com a jutges del Tribunal Suprem de les Maldives per primera vegada.

I, a Hong Kong, el poder de la protesta va obligar al govern a retirar el projecte de llei d'extradició. No obstant això, encara no s'han retut comptes pels mesos d'abusos contra els manifestants i la lluita continua.

"El 2019, les persones que es van manifestar a tot Àsia van ser maltractades, però no doblegades. Van ser reprimides, però no silenciades. I juntes, van enviar un missatge de resistència als governs que continuen violant els drets humans per reforçar el seu poder", ha afirmat Nicholas Bequelin.