Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Armes sota control: Creix la xarxa d'intermediaris i transportistes

10/5/06 - Espanya, entre els països que han de reforçar el control dels intermediaris.

amnistia amni, 

Londres/Madrid.- Segons un informe que publiquen avui, 10 de maig de 2006, Amnistia Internacional i TransArms, cal reforçar urgentment les mesures, totalment ineficaces i antiquades, de control de les armes per impedir que la creixent xarxa d'intermediaris, empreses logístiques i transportistes que intervenen en el comerç d'armes exacerbi els abusos massius contra els drets humans al món.

 

L'informe mostra que per mitjà d'operacions cada vegada més complexes de corretatge i transport es despatxen ja centenars de milers de tones d'armes al món, un percentatge creixent de les quals van a parar a països en desenvolupament, on alimenten alguns dels conflictes més brutals que existeixen.

 

Titulat Servei ràpid: El corretatge i el transport d'armes, una amenaça per als drets humans, l'informe posa de manifest les activitats d'intermediaris i transportistes d'armes dels Balcans, Xina, Unió dels Emirats Àrabs, Estats Units, Israel, Itàlia, Països Baixos, Regne Unit, Suïssa i Ucraïna. Així mateix mostra que, gràcies a aquesta xarxa, als grans proveïdors d'armes els resulta més fàcil arribar als països en desenvolupament, que ja fan més dels dos terços de les importacions de defensa del món, quan a la dècada dels 90 aquesta proporció era d'una mica més de la meitat.

 

?Els intermediaris i transportistes d'armes han ajudat a enviar moltes de les armes utilitzades en els homicidis, violacions i desplaçaments de civils que s'estan cometent a Sudan i a la República Democràtica del Congo ?ha manifestat Brian Wood, director d'investigació sobre el comerç d'armes i material de seguretat d'Amnistia Internacional?. No obstant això, els controls duaners solen ser poc estrictes, i fins i tot ara només al voltant de 35 estats s'han molestat en promulgar lleis sobre el corretatge d'armes, per la quals cosa és gairebé inevitable que es produeixin noves catàstrofes de drets humans?.

 

L'informe d'Amnistia Internacional mostra que moltes operacions de corretatge i transport d'armes són una activitat no regulada, de caràcter reservat i de la qual no es rendeixen comptes, i per il?lustrar-lo exposa una sèrie de casos, entre ells els següents:

 

 

 

Armes ?evaporades? a l'Iraq?

 

Segons informes, entre el juliol de 2004 i el juny de 2005, centenars de milers d'armes i milions de peces de munició dels arsenals de la guerra de Bòsnia i Hercegovina van ser exportades clandestinament sota els auspicis del Departament de Defensa dels Estats Units. Per als enviaments, dirigits suposadament a l'Iraq, es va fer servir una xarxa d'intermediaris i contractistes de transport privats, incloses empreses suposadament involucrades en operacions de contraban en el passat. Per ells mateixos, aquests lliuraments d'armes a les forces de seguretat iraquianes en aquell moment constituïen una amenaça per als drets humans, però a més, segons funcionaris europeus, algunes de les armes amb destinació a l?Iraq ?s'han evaporat?. Ni les autoritats nord-americanes ni les companyies o intermediaris privats que van participar en l'enviament d'armes des de Bòsnia a l'Iraq l'agost de 2004 poden confirmar que les armes que van sortir de Bòsnia van arribar finalment a la seva destinació. Els intermediaris parlen de caos i falta de control i registres a l'Iraq. On són aquestes armes?

 

 

 

Armant els paramilitars colombians

 

El maig de 2005, dos soldats nord-americans i diverses persones colombianes, inclòs un oficial retirat, van ser detinguts al Departament de Tolima (Colòmbia), després d'una batuda en què es van confiscar 30.000 peces de munició. Segons la policia colombiana, la munició tenia com a destinatàries les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC), una organització paramilitar colombiana responsable de greus violacions dels drets humans, que suposadament està compromesa en un procés de desmobilització dirigit pel govern colombià. Els dos soldats nord-americans van ser lliurats a les autoritats d'Estats Units i retornats al seu país, en aplicació d'un acord d'immunitat per als soldats nord-americans signat per ambdós països. Segons la informació disponible, no s'ha obert una investigació judicial contra els dos soldats ni s'ha portat a terme cap esforç per tractar d'aclarir si ha responsabilitats en la cadena de comandament. Què passa quan els funcionaris públics actuen com intermediaris il?legals o estan involucrats en operacions de tràfic il?legal d'armes?

 

 

 

El cas Karin Cat, preparant una invasió?

 

El febrer de 2003 el vaixell de càrrega Karin Cat, el propietari del qual és un ciutadà danès, es va enfonsar al mar Mediterrani, a mig camí entre Malta i Creta. Havia sortit del port d'Anvers (Bèlgica) amb destinació al de Doha (Qatar), un dels principals eixos militars d'Estats Units per a la invasió de l'Iraq. Estava previst que arribés a la seva destinació el 6 de març de 2003. En el moment d'anunciar l'enfonsament, el propietari va declarar que el vaixell transportava equipament per a la indústria del gas. No obstant això, la investigació oberta per les autoritats marítimes daneses va revelar que a més de la càrrega declarada, el vaixell transportava 158 tones de munició, a més de tecnologia militar. Segons la investigació, després de partir de Bèlgica amb la càrrega d'equipament industrial, el Karin Cat va estar amarrat a ports en el Regne Unit, França i Itàlia on va recollir càrrega militar, suposadament per a les forces armades d'Oman. No obstant això, el secretisme i les irregularitats amb les quals aquestes armes es van recollir en diversos ports europeus, genera molts dubtes sobre el fet que la destinació final de les mateixes fos Oman, unes setmanes abans del començament de l'operació ?Llibertat iraquiana?, el 19 de març d'aquell any. Van servir aquestes armes per preparar la invasió de l'Iraq?

 

 

 

El cas Minin o els riscos de desviament i impunitat

 

L'agost de 2000, Leonid Minin, de nacionalitat israeliana nascut a Ucraïna, conegut per les seves activitats de tràfic il?legal, va ser detingut en un hotel prop de Milà (Itàlia). A la seva habitació, la policia va trobar diamants no declarats, enormes quantitats de diners i milers de documents en diversos idiomes sobre transaccions de petroli, fusta i armes amb Libèria, país subjecte a un embargament d'armes de l'ONU des de 1992 i a un embargament d'exportació de diamants des de 2001. Un fiscal de Milà va presentar contra ell càrrecs per 2 enviaments d'armes suposadament destinades als ministeris de defensa de Burkina Fasso i Costa d'Ivori, respectivament, però dirigides en últim terme a Libèria i a Sierra Leone, ambdós països sotmesos a embargaments de l'ONU. Malgrat els documents que es van trobar en poder seu, el 2002 la cort de cassació italiana va sentenciar que els tribunals italians no tenien jurisdicció per jutjar les activitats internacionals de tràfic d'armes de Minin, ja que les armes en qüestió no havien passat per territori italià. Va ser condemnat a una multa de 40.000 euros per possessió il?legal de diamants. A pesar d'això, el Govern italià no ha pres mesures per corregir els buits legals que van quedar palesos amb el cas Minin.

 

A Espanya, tampoc seria possible jutjar un resident a Espanya responsable de violar embargaments de l'ONU o de traficar amb armes en el cas que aquestes no passessin per territori espanyol. Més encara, malgrat que el cas Minin i altres investigacions van posar de relleu que Burkina Fasso era el camí per a les armes que arribaven als rebels de Costa d'Ivori, el 2004 Espanya i Eslovàquia van autoritzar la venda d'armes i munició a aquell país.

 

A l'informe es destaquen també diversos casos en els quals s'han contractat els serveis de contractistes privats implicats en enviaments il?legals d'armes per donar suport a missions de manteniment de la pau de l'ONU i enviaments d'ajuda humanitària a costa dels contribuents.

 

"És evident que el mosaic de regulacions existent no pot de cap manera seguir el ritme de creixement en quantitat i abast dels intermediaris, empreses logístiques i transportistes internacionals. Aquesta xarxa pot garantir que els enviaments d'armes d?una banda a l?altra del món arribin puntualment, però amb massa freqüència serveix per facilitar l'homicidi, violació, tortura i desplaçament de centenars de milers de persones", ha manifestat Sergio Finardi, de TransArms.

 

 

 

Recomanacions d'Amnistia Internacional

 

Al seu informe, Amnistia Internacional formula també una sèrie de recomanacions a favor de mesures enèrgiques i aplicades estrictament per al control de les armes i basades en lleis internacionals coherents, entre elles:

 

- Establir immediatament lleis, regulacions i procediments administratius nacionals per impedir que les activitats dels intermediaris, empreses logístiques i transportistes d'armes facilitin la comissió de violacions greus de drets humans.

 

- Elaborar un protocol internacional per regular les activitats dels intermediaris i transportistes d'armes d'acord amb un conjunt comú de normes ètiques exposades en un tractat internacional sobre el comerç d'armes.

 

- Tipificar les violacions dels embargaments d'armes de l'ONU com a delicte a tots els estats i, en el cas de les violacions greus, com a delicte de jurisdicció universal

 

- Augmentar l'ajuda dels donants internacionals per millorar el control duaner i d'altres organismes encarregats de fer complir la llei dels moviments de carregaments.

 

 

 

Espanya: Control insuficient

 

Durant els anys 1991-2002, Espanya va estar entre els 80 països que van exportar armes, munició i components a països africans en conflicte armat, entre ells Algèria, Angola, Camerun, República Centrafricana, Etiòpia, Guinea Bissau, Costa d'Ivori, el Marroc, Moçambic, Nigèria, Sierra Leone. Durant els últims anys, a més, Espanya ha exportat una gran quantitat de munició a països subsaharians, sense que existeixin garanties sobre l'ús final o el risc de desviament d'aquesta munició. Per exemple, s'han exportat centenars de milions de cartutxos a Ghana, un país amb menys de 20 milions d'habitants.

 

Espanya és un dels 35 països de la comunitat internacional que tenen algun tipus de regulació sobre el control de les activitats de corretatge o intermediació d'armes. No obstant això, la majoria d'aquestes regulacions són poc eficaces, bé perquè la definició d'activitats ?d'intermediació? és molt limitada o perquè no contemplen l'extraterritorialitat en la seva aplicació.

 

En el cas d'Espanya, la revisió el 2004 del ?Reglamento de control del comercio exterior de material de defensa, de otro material y de productos y tecnología de doble uso? (Reial decret 1782/2004), va introduir la creació d'un registre d'intermediaris i control de les operacions d'intermediació en el comerç d'armes. No obstant això, aquest registre no és públic i el control de la intermediació no permet una aplicació extraterritorial de la norma espanyola. És a dir, només està sotmesa a control l'activitat d'intermediaris, empreses o individus, que es trobin en territori espanyol, però no la de nacionals espanyols que operin des de l'estranger.

 

 

 

Peticions d'Amnistia Internacional al Govern Espanyol

 

El desembre de 2005, el Congrés dels Diputats va aprovar, amb el suport de tots els Grups parlamentaris, una Proposició No de Llei en la qual s'instava el Govern a elaborar una llei que reguli el comerç d'armes a Espanya, millorant la regulació actual i convertint en obligatoris els compromisos parlamentaris en aquesta matèria que s'han anat adoptant en l'última dècada. Un dels aspectes que, en opinió d?AI, haurà de regular la nova Llei és l'activitat dels intermediaris d'armes.

 

Per això Amnistia Internacional demana al Govern espanyol que la futura Llei de Comerç d'Armes:

 

- Prevegi un registre d'intermediaris de caràcter públic, de manera que es pugui garantir un veritable escrutini i control d'aquestes activitats tan sensibles.

 

- Prevegi l'aplicació extraterritorial de les mesures de control i sancionadores de les activitats d'intermediació, perquè puguin ser aplicades a nacionals espanyols que operin des d'altres territoris.

 

- Inclogui en la definició d'activitats ?d'intermediació? no només les activitats de compra venda, sinó les activitats relacionades amb el transport i les operacions financeres que formen part d'aquesta activitat.

 

- A més el Govern espanyol ha d'impulsar un protocol internacional per regular les activitats dels intermediaris i transportistes d'armes d'acord amb un conjunt comú de normes ètiques exposades en un tractat internacional sobre el comerç d'armes.

 

 

 

Més informació

 

El resum executiu de l'informe Servei ràpid està disponible a: http://web.amnesty.org/library/index/eslact300072006.

El text complet de l'informe Servei ràpid està disponible a: http://web.amnesty.org/library/index/engact300082006.

 

Amnistia Internacional coordina, juntament amb Oxfam International i la Xarxa Internacional d'Acció sobre Armes Petites (IANSA), la campanya ?Armes sota control?, per tal de reduir la proliferació de les armes i el seu ús indegut en més d'un centenar de països. Més informació a www.armasbajocontrol.org.

 

TransArms és un petit grup independent d'investigació, centrat en la logística del comerç internacional d'armes.

 

(10/05/2006)