Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Aràbia Saudita: la revisió de la condemna a mort de tres joves, un pas cap a la justícia llarg temps esperat

El príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohammed Bin Salman. Foto: GettyImages

Segons un anunci publicat avui en el compte de Twitter de la Comissió de Drets Humans de l'Aràbia Saudita, el Ministeri Públic del país ha ordenat una revisió de la condemna a mort imposada a tres joves que eren menors d'edat en el moment de la seva detenció i que corrien risc imminent d'execució. Ali al Nimr, Abdullah al Zaher i Dawood al Marhoun, tres joves activistes xiïtes, van ser detinguts el 2012, quan eren uns adolescents, i acusats de delictes relacionats amb la seva participació en protestes contra el govern a la Província Oriental d'Aràbia Saudita.

En resposta a la notícia, Philip Luther, director d'Investigació i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica, ha declarat:

"L'anunci de la revisió de la pena de mort imposada a aquests tres joves és un pas cap a la justícia significatiu i llarg temps esperat. Demanem a les autoritats saudites que garanteixin que, de celebrar-se un nou judici, aquest es duu a terme amb imparcialitat, transparència i obertura, i amb accés a assistència lletrada. Les autoritats també han de garantir que no s'utilitzen en les actuacions que se segueixen contra els joves les confessions obtingudes d'ells mitjançant tortura .

És clau que els joves no siguin sotmesos de nou a un judici ple d'irregularitats

Philip Luther, Amnistia Internacional

"És clau que els joves no siguin sotmesos de nou a un judici ple d'irregularitats davant el Tribunal Penal Especialitzat, establert per jutjar persones acusades de delictes de terrorisme. Per contra, les autoritats han d'assegurar-se que qualsevol nou judici se celebra en un tribunal ordinari".

"El país continua emprant la pena de mort per a diversos delictes, i l'any passat, es va executar l'esgarrifosa xifra de 184 persones. L'anunci que es revisarà la pena de mort imposada a aquests joves no ha d'utilitzar-se com un intent de rentar la imatge del país davant la comunitat internacional i abans d'acollir a Riad la celebració de la Cimera del G20 al novembre".

"Demanem a les autoritats saudites que declarin una moratòria oficial de les execucions com a primer pas per abolir totalment la pena de mort".

Informació complementària

Segons la informació rebuda per Amnistia Internacional, les famílies dels reclusos han sabut de la revisió de les condemnes a mort dels seus éssers estimats per les notícies, perquè les autoritats no l'hi havien notificat oficialment.

Quan van ser detinguts, Ali al Nimr, Abdullah al Zaher i Dawood al Marhoun tenien 17, 16 i 17 anys, respectivament. Abans de complir 18 anys, van estar reclosos en un centre de rehabilitació de menors, la qual cosa indica que les autoritats reconeixien que eren menors d'edat en aquest moment.

El 27 de maig de 2014, el Tribunal Penal Especialitzat de Riad va condemnar a mort Ali al Nimr per delictes com participar en protestes contra el govern, atacar les forces de seguretat, estar en possessió d'una metralladora i cometre un robatori a mà armada. Abdullah al Zaher i Dawood al Marhoon també van ser condemnats a mort pel mateix tribunal a l'octubre de 2014 per una llista de càrrecs similars. En els tres casos, la sentència del Tribunal Penal Especialitzat sembla haver-se basat en "confessions" que, segons els joves, es van obtenir mitjançant tortura i altres maltractaments.

Ali al Nimr va dir que, durant els interrogatoris per funcionaris de la presó de la Direcció general d'Investigacions (GDI o Al Mabahith) del Ministeri de l'Interior, quatre funcionaris que van pegar-lo, li van propinar cops de peu i li van infligir altres maltractaments per obligar-lo a firmar unes declaracions que no li van permetre llegir i que li van fer creure que eren ordres de llibertat. En lloc d'ordenar una investigació immediata sobre les denúncies d'Ali al Nimr, el jutge va dir que havia demanat al Ministeri de l'Interior que investigués la denúncia de tortura realitzada contra membres de les seves pròpies forces de seguretat. No es té constància que es dugués a terme cap investigació, malgrat la qual cosa el jutge va procedir a dictar sentència condemnatòria i condemnar a mort a Ali al Nimr basant-se exclusivament en la seva "confessió".

A l'abril, Amnistia Internacional va obtenir informació sobre un Reial decret que anunciava que es deixaria de recórrer a la pena de mort contra persones menors de 18 anys d'edat en el moment del delicte, amb caràcter discrecional en casos no relacionats amb la legislació antiterrorista. L'anunci va seguir a la promulgació de la Llei de Menors en 2018, que va prohibir als jutges la imposició de la pena de mort opcional a menors de 15 anys. No obstant això, no excloïa la possibilitat de condemnar a mort menors declarats culpables de delictes hadd (castigats amb dures penes fixes per la llei islàmica) ni per als delictes en els quals es podia aplicar el principi de qesas (represàlia), pel qual la llei islàmica permet castigar l'assassinat i les lesions físiques amb una pena equivalent, és a dir, la mort per a l'assassinat i la mateixa lesió per a les lesions físiques. Per tant, aquesta llei incomplia les obligacions contretes per l'Aràbia Saudita en virtut de la Convenció sobre els Drets del Nen. L'anunci, que va representar un pas endavant respecte de la Llei de Menors, ha d'anar seguit encara d'unes normes d'aplicació clares que no excloguin a cap menor de la reforma.

Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència de la naturalesa del delicte, les característiques de la persona condemnada o el mètode d'execució utilitzat per l'Estat per executar-la. La pena capital viola el dret a la vida, proclamat a la Declaració Universal de Drets Humans