Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Aràbia Saudita: el Tribunal Penal Especialitzat, un instrument polític per silenciar veus crítiques

En un nou informe publicat avui, Amnistia Internacional revela com les autoritats saudites, malgrat tota la seva retòrica sobre reformes, utilitzen el Tribunal Penal Especialitzat com a arma per silenciar sistemàticament la dissidència.

A Silenciar les veus crítiques: Judicis polititzats davant el Tribunal Penal Especialitzat d'Aràbia Saudita, l'organització documenta l'esgarrifós abast dels processaments davant d'aquest tribunal de defensors i defensores dels drets humans, activistes de l'esfera política, reformistes, clergues i professionals de la literatura, l'economia i el periodisme, incloses persones de la minoria musulmana xiïta de l'Aràbia Saudita que han estat jutjades de manera manifestament injusta davant aquest tribunal i condemnades fins i tot a mort, en aplicació d'imprecises lleis contra el terrorisme i la ciberdelinqüencia.

L'informe inclou un ampli examen de la documentació del tribunal, de declaracions del govern i de legislació nacional, així com entrevistes amb activistes, professionals del dret i persones properes als casos documentats. Amnistia Internacional va escriure a les autoritats saudites el 12 de desembre de 2019 i va rebre una resposta de la Comissió de Drets Humans, de caràcter oficial, en la qual es resumien les lleis i procediments pertinents, però no s'abordaven directament els casos plantejats en l'informe.

"El govern saudita utilitza el Tribunal Penal Especialitzat per embolcallar en un fals halo de legalitat el seu ús indegut de la legislació antiterrorista per silenciar els qui el critiquen. Totes les etapes d'un procés judicial davant aquest tribunal estan entelades per abusos contra els drets humans, des de la privació d'accés a representació lletrada fins a la detenció en règim d'incomunicació i les sentències condemnatòries basades únicament en 'confessions' obtingudes mitjançant tortura", ha manifestat Heba Morayef, directora d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"La nostra investigació desmenteix la nova i enlluernadora imatge reformista que l'Aràbia Saudita pretén transmetre, posant al descobert la manera en què el govern utilitza una instància judicial com el Tribunal Penal Especialitzat en la despietada repressió dels qui tenen el coratge d'expressar la seva oposició, defensar els drets humans o demanar reformes significatives".

El discurs governamental sobre les reformes, "que es va intensificar després del nomenament del príncep hereu Mohammed bin Salman" presenta un profund contrast amb la realitat de la situació dels drets humans al país. Al mateix temps que introduïen un conjunt de reformes positives en matèria de drets de la dona, les autoritats van desfermar una intensa campanya de repressió contra algunes de les defensores dels drets humans més destacades que durant anys havien lluitat per aquestes reformes, així com contra altres ciutadans i ciutadanes que promovien el canvi.

El Tribunal Penal Especialitzat va ser establert a l'octubre de 2008 per jutjar persones acusades de delictes relacionats amb el terrorisme. Des de 2011 s'utilitza sistemàticament per jutjar persones per càrrecs imprecisos que sovint igualen activitats polítiques pacífiques a delictes de terrorisme. La llei antiterrorista, que conté definicions excessivament generals i imprecises de "terrorisme" i "delicte terrorista", inclou disposicions que penalitzen l'expressió pacífica d'opinions.

Amnistia Internacional documenta en el seu informe els casos de 95 persones -en la seva majoria homes- processades, jutjades o condemnades pel Tribunal Penal Especialitzat entre 2011 i 2019. Actualment, els judicis d'almenys 11 persones que van ser detingudes per exercir pacíficament la seva llibertat d'associació i expressió continuen oberts, i unes 52 compleixen llargues penes, d'entre 5 i 30 anys de presó.

Diversos musulmans xiïtes de l'Aràbia Saudita, entre els quals diversos homes joves jutjats per "delictes" que presumptament van cometre quan eren menors de 18 anys, corren perill d'execució imminent després d'un judici manifestament injust davant el Tribunal Penal Especialitzat. Almenys 28 persones de la minoria xiïta del país han estat executades des del 2016, moltes d'elles després de ser condemnades a mort per aquest tribunal basant-se exclusivament en "confessions" obtingudes mitjançant tortura.

Judicis manifestament injustos

Amnistia Internacional va examinar atentament vuit judicis celebrats davant el Tribunal Penal Especialitzat contra 68 xiïtes -en la seva majoria processats per la seva participació en protestes antigubernamentales- i contra 27 persones més processades per expressar-se pacíficament i pel seu activisme en favor dels drets humans. En la totalitat dels 95 casos, l'organització va concloure que els judicis havien estat manifestament injustos. A les persones processades se les va declarar culpables i, en molts casos, se les va condemnar a mort, per càrrecs imprecisos que penalitzen l'oposició pacífica o per càrrecs relacionats amb actes de violència.

Els càrrecs més utilitzats en els procediments examinats per Amnistia Internacional inclouen "desobeir el governant", "qüestionar la integritat de funcionaris i del sistema judicial", "incitar a alterar l'ordre públic convocant manifestacions" i "formar una organització no autoritzada": tots ells descriuren actes protegits pel dret a la llibertat d'expressió, reunió i associació.

Ni una sola de les persones acusades en els judicis examinats per Amnistia Internacional va tenir accés a assistència lletrada després de la seva detenció ni durant tot el seu interrogatori. Les vistes dels recursos presentats contra sentències d'aquest tribunal se celebren a porta tancada i sense la presència o participació de les persones acusades o els seus representants legals.

Un dels defectes més cridaners del Tribunal Penal Especialitzat en els judicis examinats per Amnistia Internacional és l'admissió incondicional de "confessions" obtingudes sota tortura. Almenys 20 homes xiïtes jutjats davant ell han estat condemnats a mort sobre la base d'aquestes "confessions", i 17 ja han estat executats.

Fer callar les veus pacífiques

Pràcticament totes les veus independents de l'Aràbia Saudita, entre les quals s'expliquen defensors i defensores dels drets humans, professionals de la literatura i clergues, estan entre reixes complint llargues penes dictades pel Tribunal Penal Especialitzat i altres tribunals des del 2011, o continuen sotmesos a judici per càrrecs relacionats amb el seu activisme o el seu exercici pacífic de la llibertat d'expressió.

Entre les persones jutjades pel Tribunal Penal Especialitzat hi ha membres fundadors dels grups independents de drets humans que les autoritats van tancar el 2013. Per exemple, els 11 membres fundadors de l'Associació Saudita de Drets Civils i Polítics (ACPRA) han estat jutjats i condemnats en anys recents per la seva labor de drets humans. Unes altres són defensores i defensors dels drets humans, com Mohammad al Otaibi, membre fundador de la Unió pels Drets Humans, condemnat a 14 anys de presó per càrrecs relacionats amb les seves iniciatives per formar una organització independent de drets humans i que actualment s'enfronta a nous càrrecs per la seva comunicació amb organitzacions internacionals i el seu intent de sol·licitar asil polític.

Entre les persones que continuen sotmeses a judici davant el Tribunal Penal Especialitzat estan Salman al Awda, clergue reformista detingut al setembre de 2017, que s'enfronta a la pena de mort per exercir pacíficament el seu dret a la llibertat d'expressió i associació. Amnistia Internacional ha documentat els judicis i pronunciaments de sentència de 27 d'aquestes persones i considera que, de les 27 que continuen en detenció il·legal, 22 són preses de consciència i en demana la llibertat immediata i incondicional.

Reprimir la dissidència a la Província Oriental

Des del 2011, més d'un centenar de musulmans xiïtes de l'Aràbia Saudita han comparegut davant del Tribunal Penal Especialitzat en relació tant amb l'exercici pacífic de la crítica al govern en discursos o a les xarxes socials com amb la participació en manifestacions contra el govern. Aquestes persones han estat jutjades per càrrecs imprecisos i variats que van des de l'organització o el suport a manifestacions fins a la presumpta participació en atacs violents i actes d'espionatge per a l'Iran.

El 2 de gener de 2016, les autoritats van anunciar que havia estat executat Nimr al Nimr, clergue xiïta conegut per la seva postura crítica cap al govern, la qual cosa va desfermar noves protestes a la Província Oriental. Al juliol de 2017, Youssuf al Muhsikhass, condemnat a mort després d'un judici manifestament injust, va ser executat al costat de tres homes xiïtes més, i a l'abril de 2019 es va dur a terme una execució col·lectiva de 37 homes, en la seva majoria xiïtes.

El Tribunal Penal Especialitzat també ha condemnat a mort i executat diversos homes joves per delictes comesos quan tenien menys de 18 anys basant-se en "confessions" obtingudes mitjançant tortura o coacció. Tres joves, Ali al Nimr, Abdullah al Zaher i Dawood al Marhoon, van ser detinguts per separat el 2012, quan tenien 17, 16 i 17 anys respectivament, en relació amb la seva participació en manifestacions contra el govern. Els tres corren perill d'execució imminent després de la seva condemna a mort en judicis manifestament injustos davant del Tribunal Penal Especialitzat.

Cal una reforma urgent

Amnistia Internacional demana l'alliberament immediat i incondicional de tots els presos i preses de consciència, així com que el Tribunal Penal Especialitzat se sotmeti a una reforma fonamental per garantir que és capaç de celebrar judicis justs i protegir la persona acusada de la detenció arbitrària, la tortura i altres maltractaments. Alhora, ha d'haver investigacions independents sobre les denúncies de tortura o altres maltractaments sota custòdia i una reparació plena per a totes les víctimes de tortura i altres violacions de drets humans a mans de funcionaris de l'Estat o de persones que actuen en el seu nom.

"Per demostrar que tenen la ferma intenció d'introduir reformes, com a primer pas el rei i el príncep hereu haurien de posar en llibertat immediatament i sense condicions totes les persones preses de consciència, garantir l'anul·lació de les seves sentències i condemnes, i declarar la suspensió oficial de totes les execucions amb vista a abolir la pena de mort", ha afirmat Heba Morayef.

Al març i setembre de 2019, el Consell de Drets Humans de l'ONU va aprovar sengles declaracions conjuntes sense precedents sobre l'Aràbia Saudita en les quals establia un conjunt de paràmetres de referència per introduir reformes urgents en matèria de drets humans. No se n'ha complert cap, i els membres del Consell han de garantir un escrutini sostingut per part del Consell donant suport a l'establiment d'un mecanisme de vigilància i presentació d'informes sobre la situació dels drets humans.