Coincidint amb la visita del Papa al país, avui, 20 de març, Amnistia Internacional ha instat Benet XVI a que utilitzi la seva influència davant les autoritats angoleses perquè es posi fi a l'amenaça dels desallotjaments forçosos i s'indemnitzin plenament les persones que han sofert aquests desallotjaments.  “El Papa ha de demanar a les autoritats angoleses que prenguin mesures per posar fi a l'amenaça dels desallotjaments forçosos i instar el govern a que indemnitzi plenament totes les famílies afectades per aquests desallotjaments”, ha dit Michelle Kagari, directora adjunta del Programa Regional per a l’Àfrica d'Amnistia Internacional.  A la capital del país, Luanda, les autoritats d'Angola porten a terme desallotjaments forçosos –és a dir, sense les salvaguardes necessàries– des del 2001. Entre el 2003 i el 2006, milers de persones van ser desallotjades per força de terres pertanyents a l'Església catòlica en els barris de Palanca, Sapú i Wenji Maka del municipi de Kilamba Kiaxia. Les autoritats angoleses van portar a terme desallotjaments forçosos en aquestes zones perquè l'Església catòlica pogués utilitzar les terres per als seus projectes.  Encara que des de 2006 no hi ha hagut més desallotjaments forçosos en els quals estigués implicada l'Església catòlica, no sembla que s'hagi contret cap compromís ferm de no efectuar-ne cap més, i les famílies que viuen en aquestes zones no han rebut indemnitzacions pels danys soferts durant els desallotjaments forçosos anteriors.  “L'Església catòlica i les autoritats d'Angola han d'oferir recursos efectius a les persones que s'hagin vist afectades per desallotjaments forçosos. A més, el govern d'Angola ha de garantir que en el futur tots els desallotjaments es duguin a terme d'acord amb les normes internacionals de drets humans”, ha dit Michelle Kagari.  Des del 2001, Amnistia Internacional ha documentat casos de desallotjaments forçosos a Angola.  El govern d'Angola ha portat a terme reiteradament desallotjaments forçosos massius per facilitar projectes de desenvolupament urbà i la construcció d'habitatges de luxe, deixant desenes de milers de persones en la pobresa. Encara que des del 2006 ha disminuït el nombre de desallotjaments forçosos en el país, milers de persones segueixen vivint sota aquesta amenaça. A més, a Angola no hi ha cap llei que prohibeixi específicament els desallotjaments forçosos, ni cap disposició legal relativa a la seguretat de tinença.  En el curs d'aquests desallotjaments forçosos es cometen altres violacions de drets humans, com arrestos i detencions arbitràries, tortura i maltractaments i assetjament de defensors dels drets humans.