Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Amnistia Internacional retira la seva màxima distinció a Aung San Suu Kyi (Myanmar)

Amnistia Internacional ha anunciat avui que retira la seva màxima distinció, el Premi Ambaixadora de Consciència, a Aung San Suu Kyi, "per la vergonyosa traïció de la lideressa de Myanmar als valors que va defensar en el passat".

L'11 de novembre, el secretari general d'Amnistia Internacional, Kumi Naidoo, va escriure una carta a Aung San Suu Kyi per informar-la que l'organització li retirava el guardó concedit el 2009. Naidoo va expressar la decepció de l'organització pel fet que, vuit anys després de ser posada en llibertat de l'arrest domiciliari i a la meitat del seu mandat, no hagués utilitzat la seva autoritat política i moral per salvaguardar els drets humans, la justícia i la igualtat a Myanmar, esmentant la seva aparent indiferència davant de les atrocitats comeses per les forces armades del país i la intolerància creixent cap a la llibertat d'expressió.

«Esperàvem que, com a Ambaixadora de Consciència d'Amnistia Internacional, continuaria recorrent a la seva autoritat moral per denunciar la injustícia on fos, fins i tot dins de Myanmar», va escriure Kumi Naidoo.

«Avui ens sentim enormement consternats perquè ha deixat de ser un símbol d'esperança, valentia i defensa ferma dels drets humans. Amnistia Internacional no pot justificar que continuï sent receptora del Premi Ambaixadora de Consciència, per la qual cosa, amb gran tristesa, per la present l'hi retirem».

Perpetuar violacions de drets humans

Des que Aung San Suu Kyi es va convertir en la lideressa de facto del govern civil de Myanmar l'abril de 2016, la seva administració ha participat activament en la comissió o perpetuació de múltiples violacions de drets humans.

Amnistia Internacional ha criticat en repetides ocasions que Aung San Suu Kyi i el seu govern no denunciessin les atrocitats de les forces armades contra la població rohingya a l'estat de Rakhine, que porta anys vivint sota un sistema de segregació i discriminació equivalent a l'apartheid. Durant la campanya de violència desfermada contra la població rohingya l'any passat, les forces de seguretat de Myanmar van matar milers de persones, van violar dones i nenes, van detenir i van torturar homes i nens, i van cremar centenars d'habitatges i pobles. Més de 720.000 rohingyes van fugir a Bangladesh. Un informe de l'ONU ha demanat que s'investigui oficials militars d'alta graduació de Myanmar i se’ls jutgi pel crim de genocidi.

Encara que el govern civil no té control sobre les forces armades, Aung San Suu Kyi i la seva oficina les han protegit de la rendició de comptes i han rebutjat, restat importància o negat les acusacions de violacions de drets humans i han obstruït les investigacions internacionals sobre abusos. La seva administració fomenta activament l'hostilitat cap a la població rohingya, qualificant els seus membres de «terroristes», acusant-los de cremar les seves pròpies cases i de denunciar «violacions falses». Mentrestant, els mitjans de comunicació estatals publiquen articles incendiaris i deshumanitzadors en què anomenen els rohingyes «detestables puces humanes» i «espines» que han de ser arrencades.

«La inacció d'Aung San Suu Kyi a l'hora de defensar la població rohingya és una de les raons per les quals no podem seguir justificant que sigui Ambaixadora de Consciència d’Amnistia Internacional», ha declarat Kumi Naidoo.

«La seva negació de la gravetat i l'abast de les atrocitats significa que hi ha poques possibilitats que millori la situació per als centenars de milers de rohingyes que malviuen en una situació incerta a Bangladesh o per als centenars de milers de rohingyes que segueixen a l'estat de Rakhine. Si no es reconeixen els terribles crims comesos contra aquesta comunitat, resulta difícil concebre com el govern de Myanmar prendrà mesures per protegir-la de noves atrocitats en el futur».

Amnistia Internacional també va posar en relleu la situació en els estats de Kachin i Shan del Nord, on tampoc Aung San Suu Kyi no ha fet ús de la seva influència i autoritat moral per condemnar els abusos de les forces armades, pressionar a favor de la rendició de comptes per a crims de guerra o defensar la població civil de les minories ètniques que sofreixen la pitjor part dels conflictes. Per empitjorar les coses, la seva administració civil ha imposat dures restriccions a l'accés humanitari, agreujant el patiment de més de 100.000 persones desplaçades pels combats.

Atacs contra la llibertat d'expressió


Malgrat el poder que exerceixen les forces armades, hi ha àrees en les quals el govern civil té una considerable autoritat per promulgar reformes amb la finalitat de protegir millor els drets humans, especialment pel que fa a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica. Però en els dos anys transcorreguts des que va assumir el poder l'administració d'Aung San Suu Kyi, defensors i defensores dels drets humans, persones dedicades a l'activisme i periodistes han estat detinguts i empresonats, i uns altres pateixen amenaces, assetjament i intimidació per la seva feina.

L'administració d'Aung San Suu Kyi no ha derogat lleis repressives, entre les quals figuren algunes de les mateixes lleis que es van utilitzar per detenir-la a ella i altres persones que lluitaven per la democràcia i els drets humans. Contràriament, n’ha defensat activament l’ús, sobretot la decisió de jutjar i empresonar dos periodistes de l’agència  Reuters pel seu treball de documentació d'una massacre militar a Myanmar.

Aung San Suu Kyi va ser nomenada Ambaixadora de Consciència d'Amnistia Internacional el 2009, en reconeixement de la seva lluita pacífica i no violenta per la democràcia i els drets humans. En aquell moment estava sota arrest domiciliari i va sortir finalment en llibertat avui fa exactament vuit anys. Quan per fi va poder acceptar el premi, el 2012, Aung San Suu Kyi va demanar a Amnistia Internacional: "No aparteu els ulls ni la ment de nosaltres i ajudeu-nos a ser el país on es fusionin l'esperança i la història".

"Amnistia Internacional es va prendre molt seriosament la petició que va fer aquell dia Aung San Suu Kyi, raó per la qual mai no hem tret la mirada de les violacions de drets humans a Myanmar", ha afirmat Kumi Naidoo. "Continuarem lluitant per la justícia i els drets humans a Myanmar, amb el suport d'Aung San Suu Kyi o sense".