Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

Amnistia Internacional reitera la petició de llibertat immediata per als Jordis, un any després del seu ingrés a presó

Foto: Manu Fernandez /AP

Amnistia Internacional troba injustificable el manteniment de la presó provisional de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart un any després de la seva entrada a la presó, i torna a demanar la seva llibertat immediata. L'organització considera que el manteniment aquesta mesura constitueix una restricció excessiva i desproporcionada dels seus drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica.

Recentment, dues resolucions de la Sala penal del Tribunal Suprem han rebutjat les peticions de llibertat formulades per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, respectivament. El Tribunal Constitucional també ha rebutjat suspendre cautelarment la situació de presó provisional de Jordi Sánchez en almenys tres ocasions. «En comptes d'aprofitar l'oportunitat per posar fi a la detenció de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart, les autoritats judicials han agreujat aquesta injustícia», assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.

Des que va tenir notícia del seu ingrés a la presó, Amnistia Internacional va manifestar que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart havien de ser posats en llibertat immediatament. El 16 d'octubre de 2017, l'Audiència Nacional va dictar ordre d'empresonament provisional contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents en aquell moment, respectivament, de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural, per delictes de sedició. Posteriorment, el 24 de novembre de 2017, el seu cas va ser assumit pel Tribunal Suprem, sumant-se a la Causa Especial 20907/2017. Després de la investigació duta a terme pel magistrat instructor, van ser processats per delictes de rebel·lió el 21 de març de 2018. En aquesta interlocutòria se'ls atribueix la participació en la celebració del referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya, tot i la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la llei que regula el referèndum, així com en els fets del 20 i 21 de setembre de 2017, pels quals se'ls acusa de convocar a la ciutadania a concentrar-se davant d'uns edificis oficials amb la finalitat d'impedir una operació policial legal ordenada per un jutjat de Barcelona que comportava l’escorcoll de diversos edificis oficials.

«Els càrrecs que pesen contra els Jordis, segons la informació de què disposa Amnistia Internacional, són injustificats i, per tant, han de ser retirats. En cas de demostrar-se que van convocar a manifestants amb la finalitat d'impedir una operació policial lícita, això podria ser perseguit, ja que podria tractar-se d'una alteració d'ordre públic,  i ser objecte de sanció penal. Però atribuir-los delictes greus com la rebel·lió o la sedició és desproporcionat i una restricció excessiva del seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica» assegura Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya.

Informació addicional

Amnistia Internacional no qüestiona les sentències del Tribunal Constitucional sobre la llei del referèndum ni la seva aplicació, però considera que Jordi Sànchez  i Jordi Cuixart, com a ciutadans particulars i presidents d'organitzacions de la societat civil en el moment dels fets que s'estan investigant, tenien dret a organitzar i promoure reunions pacífiques en suport al referèndum i a la independència de Catalunya.  Encara que el dret internacional dels drets humans permet als Estats imposar algunes restriccions a l'exercici del dret a la llibertat d'expressió amb determinats finalitats legítimes, com protegir l'ordre públic o la seguretat nacional, requereix que les autoritats demostrin que aquestes restriccions són necessàries i proporcionades a l'objectiu perseguit, un fet que no passat en aquest cas. A més, d'acord, amb el dret internacional, les restriccions de la llibertat d'expressió «per exercir la seva funció protectora [...] han de ser l'instrument menys intrusiu dels que permetin aconseguir el resultat desitjat». Aquest requisit de proporcionalitat implica que les sancions penals, en particular les que donen lloc a privació de llibertat, constituiran sovint una restricció desproporcionada del dret a la llibertat de reunió pacífica i d'expressió. Per això, la presentació de càrrecs penals greus contra membres de la societat civil que organitzen o promouen aquest tipus de reunions és una mesura excessiva i desproporcionada.
 
Finalment, respecte als fets del 20 i 21 de setembre fins on consta a l'organització, no sembla que ni Jordi Sánchez ni Jordi Cuixart animessin als manifestants a utilitzar la violència, de manera que tant els actes esporàdics de violència comesos per manifestants, com els danys causats a uns vehicles de la policia, no se’ls haurien d'atribuir ni directament ni indirectament com a organitzadors o promotors de les mobilitzacions.