Amnistia Internacional ha condemnat avui enèrgicament els “escandalosos” càrrecs presentats contra el jutge Baltasar Garzón, que està previst que comparegui davant el Tribunal Suprem al mes de maig, acusat de prevaricació.

Baltasar Garzón compareixerà el mes que ve davant el Tribunal Suprem espanyol acusat de no respectar una llei d'amnistia de 1977 per haver iniciat la primera investigació realitzada a Espanya sobre delictes comesos en l'època de Franco.

“És escandalós. Per principis, Amnistia Internacional no pren partit sobre el fons dels càrrecs concrets formulats contra una persona sotmesa a investigació judicial, però en aquest cas, en el qual es porta al jutge d'instrucció Baltasar Garzón davant la justícia per investigar violacions de drets humans comeses en el passat, l'organització no pot callar”, ha manifestat Widney Brown, directora general de programes d'Amnistia Internacional.

“És senzillament irrellevant que la investigació del jutge Garzón hagi infringit o no la legislació nacional espanyola, perquè la mateixa legislació infringeix el dret internacional. Mai no ha de tractar-se com a delicte la investigació de violacions de drets humans comeses en el passat obviant una llei d'amnistia aplicada a delictes de dret internacional, com la desaparició forçosa, l’execució extrajudicial i la tortura”.

El jutge Garzón, magistrat que ha investigat abusos comesos amb governs militars llatinoamericans i abusos comesos en el centre de detenció nord-americana de Guantánamo, va anunciar l'octubre de 2008 que investigaria la desaparició forçosa de més de 114.000 persones entre 1936 i 1951.

D'acord amb la Llei d'Amnistia de 1977 espanyola, els membres del govern de Francisco Franco no poden ser processats per delictes comesos durant la Guerra Civil espanyola o el posterior govern franquista que va regir el país entre 1939 i 1975.

No obstant això, el jutge Garzón, que podria ara ser suspès de les seves funcions durant 20 anys, va sostenir que les lleis d'amnistia no són aplicables als crims de lesa humanitat segons el dret internacional, postura amb la qual Amnistia Internacional coincideix.

El Comitè de Drets Humans i el Comitè contra la Tortura de l'ONU han assenyalat recentment que Espanya ha de revocar la Llei d'Amnistia. Han reiterat a les autoritats espanyoles que la desaparició forçosa i la tortura són crims pels quals no poden aplicar-se amnisties i que no prescriuen.

“La Llei d'Amnistia de 1977, que impedeix iniciar processaments per delictes de dret internacional, suposa un incompliment de les obligacions contretes per Espanya en virtut del dret internacional, per la qual cosa, tard o d'hora, el poder judicial haurà de declarar-la nul·la”, ha assenyalat Widney Brown.

Amnistia Internacional insta a les autoritats espanyoles que se centrin en aconseguir que es faci justícia als familiars de les 114.226 persones que es calcula que van desaparèixer a mans del govern de Franco.

“En lloc d'obrir accions penals contra el jutge Baltasar Garzón per investigar delictes de dret internacional comesos en el passat, Espanya, independentment de la data de comissió dels delictes, ha de portar als responsables davant la justícia. S'han de prendre totes les mesures necessàries per revelar la veritat dels milers de desaparicions forçoses, execucions extrajudicials i actes de tortura comesos durant l'època de Francisco Franco i proporcionar reparació plena a les víctimes i a les seves famílies”.

“Tot intent de processar a un jutge per l'exercici independent i imparcial de la seva jurisdicció o per impugnar la legalitat d'una llei d'amnistia és contrari a les obligacions contretes per Espanya en virtut del dret internacional, per la qual cosa no ha de seguir insistint-se en aquest procés", ha manifestat per concloure Widney Brown.

Informació complementària
El 16 d'octubre de 2008, el jutge d'instrucció de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va emetre una decisió clau, per la qual es declarava competent i iniciava una investigació penal sobre les denúncies presentades per familiars de víctimes de presumptes delictes de desaparició forçosa que constituïen crims de lesa humanitat comesos durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i el govern de Francisco
Franco (1939-1975).

El jutge Baltasar Garzón va determinar que, sense perjudici del resultat pertinent de la investigació, s'identificaven com a víctimes de desaparicions forçades comeses entre el 17 de juliol de 1936 i desembre de 1951, un total de 114.266 persones.

Després de la decisió d'iniciar una investigació, l'organització política Manos Limpias va presentar una querella criminal contra el jutge Baltasar Garzón per prevaricació. A continuació, el Tribunal Suprem va admetre dues querelles similars de les organitzacions Identidad y Libertad i Falange Española.

El 3 de febrer de 2010, el jutge d'instrucció del Tribunal Suprem, Luciano Varela Castro, va rebutjar la petició de sobreseïment presentada pel jutge Baltasar Garzón, assenyalant que l'inici d'una investigació malgrat la Llei d'Amnistia de 1977 podia ser constitutiu de delicte segons l'article 446.3 del Codi Penal espanyol.

El 25 de març de 2010, la Sala penal del Tribunal Suprem va confirmar la decisió de rebutjar el sobreseïment. En la seva decisió, el Tribunal Suprem va afirmar que l'acusació “no és arbitrària, il·lògica o absurda”.

El jutge Garzón podria ser sotmès a judici per iniciar una investigació sobre delictes de dret internacional després de determinar, correctament, que la Llei d'Amnistia de 1977 viola el dret internacional.  

Un Estat no pot eludir les obligacions que ha contret en virtut del dret internacional convencional o consuetudinari al·legant que no pot complir-les a causa de la seva legislació nacional.