Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Amnistia Internacional i Samuel Aranda envolten el Congrés de Diputats de fotografies de persones refugiades

Fotografia: Samuel Aranda / María Jou Sol
  • Bars, restaurants, llibreries, centres d'art, fundacions i fins i tot parets del barri de Madrid que rodeja el C Congrés "acolliran" les qui han fugit de la guerra i la persecució perquè les autoritats hagin de veure les seves cares d'una vegada.
  • Avui s'acaba el termini per al pla de reubicació i els països de la UE han complert menys d'un terç de les seves promeses.
  • Espanya, amb un 13,7% compliment, és un dels que se situa en una pitjor posició.

Espanya només ha complert amb el 13,7% dels seus compromisos de reubicació, una xifra ridícula per sota del total aconseguit per la Unió Europea, que amb prou feines ha arribat a la tercera part del compromís. Així ho indica Amnistia Internacional, quan s'acaba el termini per al pla de reubicació que la Unió Europea va firmar el 26 de setembre de 2015. Per denunciar la manca de compromís de les autoritats espanyoles amb les persones refugiades, l'organització ha dut a terme una exposició amb les fotografies de Samuel Aranda, World Press Photo 2012, i María Jou Sol, als voltants del Congrés, amb la finalitat de mostrar els rostres de qui fuig de la guerra i la persecució a les autoritats, que no semblen voler veure'ls.  

"Com que el Govern espanyol no ha complert els seus compromisos i el termini s'acaba; com que no han arribat les 17.337 persones refugiades previstes abans del 26 de setembre, com que no les veiem ni les autoritats semblen veure-les, els les anem a ensenyar", ha assegurat Esteban Beltrán, director d'AI Espanya. Bars, restaurants, llibreries, centres d'art, fundacions i fins i tot parets del barri "acolliran" entre el 26 de setembre i el 5 d'octubre a qui ha fugit de la guerra i la persecució.

Samuel Aranda i María Jou Sol han recorregut la ruta que segueixen les persones refugiades fotografiant les cares d'homes, dones, menors i famílies que han hagut de suportar dures condicions després de fugir d'altres molt pitjors. "Sembla fàcil imaginar-se un camp de refugiats: els hem vist milers de vegades en els mitjans de comunicació. També sabem com se suposa que ha de ser una guerra i què hi passa. Fins i tot els més petits ho saben. Però en realitat no en tenim ni idea", assegura Samuel Aranda, fotoperiodista col·laborador de diversos mitjans entre els quals, el New York Times.

L'exposició fotogràfica es presenta mitjançant una ruta de 18 locals, entre els quals el Teatre Español i La Fábrica, que han posat a disposició de l'organització els seus aparadors, vitrines o parets per col·locar fotografies i siluetes de persones refugiades i de les seves condicions de vida en els camps. La inauguració d'aquesta exposició ha tingut lloc aquest matí a la Plaça de las Cortes, davant del Congrés dels Diputats, on s'han instal·lat dues d'aquestes imatges a grandària natural.

"Volem que les autoritats espanyoles es trobin amb aquesta realitat allà on vagin. És lamentable que la major part dels països de la Unió Europea estiguin mirant cap a un altre costat", ha denunciat Esteban Beltrán.  

Necessitat d'un pas endavant

Els països europeus han incomplert rotundament els seus compromisos de ressituar persones sol·licitants d'asil des de Grècia i Itàlia. "Dos anys després d'acordar aquest pla, la majoria dels Estats membres de la UE han fallat de forma fonamental a les persones refugiades i sol·licitants d'asil, eludint les seves responsabilitats i deixant abandonades milers de persones a Itàlia i Grècia", ha afirmat Iverna McGowan, directora de l'oficina d'Amnistia Internacional davant les Institucions Europees.

"No es tracta de parlar de boca per fora de fer el correcte per a les persones refugiades i sol·licitants d'asil, sinó d'una obligació legal. Ara els països de la UE han de fer un pas endavant i complir les seves promeses o arriscar-se a ser portats davant el Tribunal Europeu i a la possibilitat d'enfrontar-se a dures sancions".

Entre els pitjors infractors figuren Polònia i Hongria, que s'han negat a acceptar a ni una sola persona sol·licitant d'asil d'Itàlia i Grècia. Eslovàquia, que va impugnar sense èxit el pla de reubicació davant el Tribunal Europeu, només ha acceptat a 16 de les 902 persones sol·licitants d'asil que li van ser assignades, i la República Txeca, 12 de 2.691.

Espanya ha cobert només el 13,7% de la seva quota; Bèlgica, el 25,6%; Països Baixos, el 39,6% i Portugal, el 49,1%.

Malta és l'únic país de la UE que ha cobert tota la seva quota. Noruega i Liechtenstein van entrar en el pla de forma voluntària i tots dos han complert els seus compromisos de reubicar 1.500 i 10 persones, respectivament.

Cal destacar que Finlàndia ha acollit 1.951 sol·licitants d'asil (el 94% del seu compromís legal); per la seva banda, Irlanda ha rebut 459 sol·licitants d'asil (el 76,5% del seu compromís legal).

Amnistia Internacional demana als governs europeus que facin un pas endavant en els seus esforços per complir les quotes que se'ls van assignar en el pla de reubicació i que acceptin persones amb necessitats de protecció que estan a Itàlia i Grècia per altres mitjans, com a visats de treball i procediments ràpids de reagrupació familiar.

El pla de reubicació, acordat al setembre de 2015, oferia a les persones sol·licitants d'asil l'oportunitat de reconstruir la seva vida en condicions de seguretat després de sobreviure a la guerra i la persecució i després, a viatges perillosos per arribar a Europa. A Grècia, on milers de sol·licitants d'asil sense peticions de reagrupació familiar estan atrapats des del tancament de la frontera entre Grècia i Macedònia al març de 2016, la reubicació és una de les poques opcions formals de que disposa la majoria de les persones per traslladar-se sense riscos a altres països europeus.

Les persones sol·licitants d'asil que van arribar a les illes gregues després de la signatura de l'acord UE-Turquia el 20 de març de 2016 estan il·legítimament excloses del pla de reubicació i moltes d'elles segueixen atrapades a les illes.

"Totes les persones que arribin a Grècia i Itàlia abans que s'acabi aquest termini han de tenir dret a la reubicació.
A més de permetre que continuïn amb la seva vida en condicions de seguretat i dignitat, la reubicació d'aquestes persones alleujaria la pressió i milloraria les condicions de les illes gregues, que s'han deteriorat amb l'augment d'arribades durant els mesos d'estiu", ha afegit Iverna McGowan.

Una vegada finalitzat el termini perquè les persones sol·licitants d'asil puguin acollir-se al pla de reubicació, els governs poden, i han de, seguir reubocant a les persones que hi tenen dret, d'acord amb les seves obligacions.