Després de conèixer la decisió del Tribunal Constitucional desestimant els recursos d'empara presentats per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart contra la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar a nou anys de presó per delictes de sedició, Amnistia Internacional els ha visitat a la presó. L'organització ha tornat a reiterar la seva preocupació per aquesta situació, i els ha assenyalat que explorarà totes les possibilitats per seguir denunciant les violacions dels seus drets humans, com la llibertat d'expressió i reunió pacífica, inclosa la supervisió del procés judicial davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
“Aquest és un moment crític en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que porten gairebé quatre anys empresonats injustament. Ara han esgotat totes les vies perquè els tribunals espanyols els proporcionin justícia. Amnistia Internacional reitera la preocupació per la seva situació. Estem compromesos per aconseguir la fi de les violacions que estan patint, com a part del nostre treball continu per garantir el respecte dels drets humans a Espanya”, ha explicat Nils Muižnieks, director d'Amnistia Internacional Europa, que va mantenir una trobada en línia amb tots dos ahir dimecres. Una delegació d'Amnistia Internacional Espanya ha estat també a la presó aquest matí amb Sànchez i Cuixart.
"Sànchez i Cuixart mai no haurien d’haver d'entrat a la presó. La condemna per un delicte de sedició i la denegació d'empara posterior per part del Tribunal Constitucional constitueixen una restricció indeguda dels seus drets a la llibertat de reunió pacífica i d'expressió contrària als drets humans. Amnistia Internacional ha reclamat des d'octubre de l'any 2017 la seva posada en llibertat", ha manifestat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya, després de la visita a la presó.
Malauradament les diferents instàncies judicials a Espanya no han tingut en compte el que han assenyalat diversos mecanismes internacionals de drets humans, entre els quals, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el TEDH, en el sentit que les accions directes no violentes, incloent actes de desobediència civil, es troben protegides pels drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica, fins i tot quan suposin una vulneració de la llei, sempre que no es cometin de forma violenta.
Les autoritats han de revisar urgentment el delicte de sedició
Les autoritats espanyoles han de revisar amb urgència en el Codi Penal la definició del delicte de sedició per assegurar-se que no criminalitza actes pacífics de desobediència civil, ni restringeix indegudament la llibertat de reunió pacífica o d'expressió.
La vaguetat en la definició del delicte de sedició i la interpretació realitzada pel Tribunal Suprem en la seva sentència de novembre del 2019 són contràries al principi de legalitat, que exigeix que qualsevol conducta penal ha d'estar clarament definida de manera que sigui accessible i previsible. L'organització ja va alertar en la seva anàlisi de la sentència que aquesta interpretació podria obrir la porta a la criminalització d'actes directament relacionats amb l'exercici pacífic dels drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica, i podia tenir un possible efecte dissuasori en l'exercici d’aquests drets en el futur.
“Aquesta vaguetat de la definició del delicte de sedició i la seva interpretació excessivament àmplia constitueix una vulneració del principi de legalitat contingut en l'article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans que porta a Amnistia Internacional a mostrar preocupació per les condemnes per sedició imposades a Sànchez i Cuixart i als dirigents polítics catalans”, ha assenyalat Esteban Beltrán.
Indults
En relació amb la possibilitat que el Govern espanyol tramiti amb promptitud els expedients d'indult relatius a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya, Adriana Ribas, ha declarat: “Donem la benvinguda a qualsevol mesura que suposi posar fi a la injustícia del seu empresonament. No obstant l'indult només suposa el perdó de la pena, però no pas l'anul·lació de la condemna, com en la nostra opinió hauria de passar”.