Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

Amnistia Internacional denuncia errors en el judici d'un cas de "nadons robats"

Inés Madrigal llegando a la Audiencia Provincial de Madrid. Foto: AP Photo/Manu Fernandez

Amnistia Internacional manifesta la seva preocupació pel fet que la sentència, dictada per l'Audiència Provincial de Madrid i coneguda el 8 d'octubre, sobre un cas dels anomenats "nadons robats" hagi considerat prescrits fets que reconeix com a delictius. La sentència, malgrat considerar acreditada la comissió del delicte de detenció il·legal per la substracció d'Inés Madrigal quan amb prou feines tenia uns dies de vida, ha establert que l'acció penal ha prescrit.

"Lamentem la interpretació errònia que fa l'Audiència Provincial sobre la prescripció en aquest cas, considerant que la majoria d'edat automàticament posa fi als efectes de la sostracció il·legal. Com han assenyalat alguns organismes de l'Organització de les Nacions Unides, com el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades, els efectes d'aquest tipus de delictes només cessen quan es descobreix la veritat sobre la identitat i es garanteix a les víctimes la possibilitat legal i real de restablir la seva veritable identitat i, si escau, els lligams familiars. Extrems que en el present cas no s'han garantit encara", assegura Daniel Canales, investigador d'Amnistia Internacional a Espanya.


Per la seva banda, la Fiscalia General de l'Estat, que ja ha anunciat la seva voluntat de recórrer aquesta sentència, va establir, en una Circular de l'any 2012, que en aquest tipus de casos els terminis de prescripció no haurien de començar a córrer fins al moment que la persona conegui la seva veritable identitat, entenent que mentrestant el delicte segueix desplegant tots els seus efectes, amb independència que hagi aconseguit la majoria d'edat.

Amnistia Internacional ha manifestat ja amb anterioritat com les investigacions realitzades a Espanya no han donat resultats satisfactoris, abordant aquests casos com a casos aïllats, descartant des d'un primer moment la possibilitat que aquests delictes poguessin respondre a una trama generalitzada a nivell nacional, i desoint d'aquesta forma recomanacions de mecanismes de Nacions Unides. Cal assenyalar que de les almenys 2.074 diligències d'investigació iniciades per la Fiscalia des de l'any 2011, aquest és el primer cas que ha arribat a judici.

L'organització ja va traslladar al Congrés la necessitat d'implementar mesures destinades a la recerca i identificació de persones víctimes del "robatori de nadons", entre altres, adoptant un instrument integral de coordinació i canalització de recerca, i una base de dades centralitzada, que integri mostres genètiques de tots els casos que hagin estat denunciats i de les víctimes i familiars que així ho desitgin.

Informació complementària

La denominació de "nadons robats" es va començar a utilitzar en el context espanyol per referir-se a nens i nenes que van ser objecte de segrest, tràfic de menors i adopcions il·legals durant la Guerra Civil i la postguerra. En l'Acte del Jutjat d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència Nacional, de 18 de novembre de 2008, s'assenyala que només entre 1937 i 1950 es podrien haver donat més de 30.000 casos -en un sistema de desaparició de menors fills de mares republicanes sota la cobertura d'una aparent legalitat-. Les denúncies per casos de bebès robats, amb un patró semblant d'actuació i aprofitant-se de la mateixa estructura creada en la postguerra, es va allargar durant tot el franquisme i els primers anys de democràcia. Aquesta acció criminal hauria perdurat, ja desvinculada d'interessos polítics i moguda per interessos econòmics, a través de l'estructura ja conformada per les institucions nascudes del règim franquista.

Moltes de les persones que han estat víctimes d'aquest tipus de delictes van ser registrades amb informació falsa i les seves dades personals també van ser alterades. Això els impedeix en gran mesura trobar la família d'origen i conèixer la seva veritable identitat. A més, la família d'origen no pot exercir recursos legals per restablir la identitat biològica d'aquesta persona i els lligams familiars amb ella per posar fi a aquesta situació.