Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: El ministre de Justícia ha d'impulsar una reforma del Codi Penal que enforteixi la llibertat d'expressió

Imatge: AI
  • Article 19 del Pacte Internacional sobre drets civils i polítics: Tota persona té dret a la llibertat d'expressió; aquest dret comprèn la llibertat de buscar, rebre i difondre informacions i idees de qualsevol tipus, sense consideració de fronteres, ja sigui oralment, per escrit o en forma impresa o artística, o per qualsevol altre procediment de la seva elecció.

Enaltiment del terrorisme, injúries a la corona, ofensa de sentiments religiosos o limitacions indegudes en el marc de delictes d'odi formen part de l'articulat del Codi Penal que restringeix de forma innecessària i desproporcionada la llibertat d'expressió a Espanya, i així l'hi ha transmès Amnistia Internacional en una carta al Ministre de Justícia demanant que n'impulsi la reforma.

Enaltiment del terrorisme
Amnistia Internacional recorda que el dret a la llibertat d'expressió protegeix, fins i tot, expressions que ofenen, escandalitzen i molesten. No obstant això, en els darrers anys, a Espanya, desenes de persones usuàries de les xarxes socials, així com artistes musicals, periodistes i fins i tot titellaires han estat processats o condemnats en virtut de l'article 578 del Codi Penal, que prohibeix l'"enaltiment" del terrorisme i la "humiliació de les víctimes dels delictes terroristes".   

En la seva feina de recerca, l'organització ha documentat com les autoritats han emprat aquest article per reprimir les expressions de tipus polític, sobretot a les xarxes socials, i en la comunitat artística del país. Amnistia Internacional va constatar el 2018 el profund efecte paralitzant ocasionat per l'aplicació de l'article 578 del Codi Penal en crear un entorn desfavorable per a l'expressió d'opinions alternatives o per fer acudits controvertits.

Almenys setanta-cinc persones han estat condemnades per enaltiment al terrorisme a penes de privació de llibertat i inhabilitació en els últims cinc anys i, encara que el nombre de persones condemnades ha disminuït dràsticament, passant de trenta-cinc el 2016 a dues el 2019 i una el 2020, l'ingrés recent a la presó del raper Pablo Hasél demostra que aquest article continua sent una amenaça real a la llibertat d'expressió.

Amnistia Internacional considera que ningú no hauria de ser processat penalment només per dir, tuitejar o cantar alguna cosa que pugui ser desagradable o escandalosa, si no constitueix una incitació directa a la violència amb una probabilitat raonable que es dugui a terme i quan existeixi una relació causal clara entre la declaració i el delicte, com marquen les normes internacionals de drets humans i la jurisprudència internacional. Per això, l'organització ha demanat al Ministre de Justícia la derogació de l'article 578 del Codi Penal i que es garanteixi que en la reforma del Codi Penal anunciada per les autoritats que cap de les seves disposicions viola les obligacions contretes per Espanya en virtut de les lleis i normes internacionals de drets humans, i en concret l'article 19 del Pacte Internacional sobre drets civils i polítics del que Espanya és Estat part.

Injúries la corona, figures públiques i ofenses a sentiments religiosos
Amnistia Internacional s'oposa a les lleis que prohibeixen l'insult o les expressions de manca de respecte a caps d'Estat o personalitats públiques, forces armades i altres institucions públiques, o a banderes o símbols (com les lleis sobre lesa majestat i desacatament). Per a l'organització, els caps d'Estat, pel fet de ser figures públiques, han de tolerar més crítiques que la ciutadania. L'ús de lleis sobre difamació amb la finalitat o l'efecte d'impedir les crítiques legítimes al govern o a càrrecs públics viola el dret a la llibertat d'expressió.

Espanya ha estat condemnada fins a en tres ocasions (2011, 2016 i 2018) pel Tribunal Europeu de Drets Humans per sancionar penalment els insults a figures públiques i institucionals, dues d'elles per aplicació de l'article 490.3 del Codi Penal sobre injúries a la Corona. Des d'aquest tribunal han recordat que més protecció a Caps d'Estat mitjançant una llei especial en matèria d'insult no és compatible amb el Conveni Europeu de Drets Humans, també subscrit per Espanya. L'eliminació d'aquest article ha de produir-se ara.

Alhora, Amnistia Internacional s'oposa les lleis que criminalitzen la difamació, tant de personalitats públiques com d'individus particulars, que han de tractar-se com a procediments civils. Els càrrecs públics no han de rebre assistència o suport de l'Estat per obrir accions judicials per difamació. Per tant, Amnistia internacional ha demanat al Ministre de Justícia que la reforma del Codi Penal promogui la derogació dels articles 490.3 i 491.1, que fan referència a aquests supòsits.

El mateix passa amb el delicte d'ofensa contra els sentiments religiosos. L'article 525 del Codi Penal: la protecció de conceptes abstractes o creences religioses o d'una altra índole, o de les sensibilitats religioses dels seus adeptes, no és un motiu per restringir la llibertat d'expressió. Quan a això, Amnistia Internacional alerta sobre el possible efecte dissuasori que podrien tenir sentències com la del passat 10 de novembre de 2020, en la qual un jutjat penal de Màlaga va condemnar a una dona per un delicte contra els sentiments religiosos per expressions utilitzades durant una mobilització ciutadana, a una multa de 2.700?. L'article 525 del Codi Penal ha de derogar-se en el marc de la reforma del Codi Penal.

Altres delictes que poden penalitzar la llibertat d'expressió
L'article 510.1 del Codi Penal sanciona les conductes de foment, promoció o incitació "directa o indirecta a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, part del mateix o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquell". Amnistia Internacional ha demanat al Ministre de Justícia que la reforma del Codi Penal segueixi les recomanacions del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, i es modifiqui, per això, la redacció de manera que la negació o justificació dels delictes de genocidi o de lesa humanitat siguin punibles únicament quan "constitueixin clarament una incitació a la violència o a l'odi". L'organització també recomana que se suprimeixi la inclusió de la "incitació indirecta" (en l'article 510.1 a) de manera que es garanteixi que no suposa una limitació injustificada de la llibertat d'expressió.
 
Amnistia Internacional també ha inclòs en la carta al Ministre altres preocupacions en relació amb la urgència de reformar el Codi Penal i que fan referència alsdelictes de sedició i delictes contra la llibertat i identitat sexual. El Ministeri ha contestat a l'organització manifestant la seva voluntat d'emprendre  una reforma del Codi Penal tot i que encara no han concretat els canvis específics en el seu articulat.