Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

Amnistia Internacional analitza en el seu 40è aniversari les esquerdes per on es colen les violacions de drets humans a Espanya

#EnFem40 #Cumplimos40

  • La situació de les persones refugiades i migrants, els obstacles a què  s'enfronten les víctimes de violència de gènere, l'impacte de les mesures d'austeritat en la vida de les persones, la negativa de les autoritats a obrir la pàgina dels crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme o a la reparació a les víctimes de tortura són alguns dels reptes en drets humans als quals s'enfronta Espanya.
  • L'organització presenta el llargmetratge documental Grietas, dirigit per Xuban Intxausti, guió de Lluís Arcarazo i produït per Mediapro. Cinc històries reals que reflecteixen les principals esquerdes en drets humans a l'estat espanyol.


Amnistia Internacional compleix 40 anys des de la seva legalització a Espanya el 1978. En aquest temps l'organització s'ha convertit en un referent en drets humans, ha actuat amb independència i ha contribuït, entre altres, al fet que 141 països hagin abolit la pena de mort, que el 2002 comencés a funcionar la Cort Penal Internacional, o que, després de dècades de treball, el 2014 entrés en vigor el Tractat del Comerç d'Armes que prohibeix la transferència d'armes quan un país sap que es podrien utilitzar per cometre genocidi, crims de lesa humanitat o crims de guerra.

Amnistia Internacional compta amb el suport de més de 7 milions de persones a tot el món. Només  a Espanya, més de 84.000 persones són sòcies de l'organització, 16.000 de les quals a Catalunya; 2.400 persones són activistes i més de mig milió col·laboren habitualment signant les nostres peticions. Gràcies al seu suport, l'organització seguirà vigilant perquè Espanya tanqui les principals esquerdes en drets humans que manté en l'actualitat.

40 anys: un moment per recapitular

L'estat espanyol encara té el deure de posar fi a un seguit de greus violacions de drets humans que afecten milions de persones.

1. Espanya no és un bon país d'acollida ni de protecció de persones refugiades.

Com la resta dels països europeus, Espanya ha de complir amb la responsabilitat i el compromís d'acollir les persones necessitades de protecció internacional. Espanya es va comprometre a acollir 17.337, cosa que està complint a un ritme molt lent. Fins a dia d'avui, 2.782 persones han arribat al nostre país, el 15,7 per cent. Segons l'Agència Europea de Migració, de les 160.000 persones refugiades que els Estats membres de la Unió Europea haurien d'haver acollit, a finals de 2017 només ho havien fet 50.929, el que equival a un 31,8 per cent.

També cal posar fi a les expulsions sumàries i col·lectives mitjançant la reforma de la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana (LOSC) i la Llei d'Estrangeria en les quals es justifiquen aquestes pràctiques, considerades il·legals pel Tribunal Europeu de Drets Humans i denunciades per l'organització des de fa més de 20 anys.

Amnistia Internacional ha denunciat com el sistema d'acollida a Espanya és discriminatori, arbitrari, obsolet i ineficaç que pot portar a les persones a curt i mig  termini a la indigència. Un sistema que no s'adapta als estàndards internacionals, que manté durant mesos a les persones migrants i sol·licitants d'asil en un llimb jurídic en enclavaments com els Centres d'Estada Temporal d'Immigrants de Ceuta i Melilla, on entre altres abusos als drets humans, se'ls restringeix la llibertat de moviments.

2. La violència de gènere segueix sent imbatible.

El Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, aprovat el 28 de setembre de 2017, és un pas endavant per frenar una xacra que ha posat fi a la vida de 924 dones des de 2003 fins al 12 de març de 2018, i 31 menors en els últims 8 anys. Cal no oblidar, però, que moltes de les 212 mesures sobre sensibilització i prevenció que recull el Pacte d'Estat, centrades en l'educació, millora de la resposta institucional, protecció de menors i formació d'agents especialitzats, ja figuraven en la Llei Integral i fins al moment no s'han implementat.

Per Amnistia Internacional és necessari també que s'eliminin els obstacles que impedeixen l'accés a la justícia de les dones víctimes de violència de gènere o de violència sexual; que s'eviti la revictimització de les dones no recorrent a estereotips de gènere en tot el procés judicial; i que se'ls proporcionin serveis d'atenció sanitària, psicològica i assistència jurídica de qualitat.

3. El dret a l'habitatge i la salut han de ser considerats drets humans.

La crisi econòmica i les mesures d'austeritat adoptades en aquests últims 10 anys han suposat violacions de drets humans en l'àmbit del dret a l'habitatge i l'accés a la salut, entre altres drets. És necessari que es reformi la Constitució, a través de l'article  53, perquè es blindin aquests drets humans i comptin amb garanties de compliment.

En aquests 10 anys, el Govern espanyol no ha adoptat mesures eficaces per protegir més les persones i garantir el dret a l'habitatge. Entre 2013 i setembre de 2017, s'han produït 297.828 desallotjaments (127.302 per execució hipotecària i 170.522 per impagament de lloguer). Alhora, el pressupost públic per accedir a l'habitatge el 2017 es va reduir en un 70,4 per cent pel que fa al de l'any 2009. No se sap quantes persones han perdut casa seva, ni quantes d'elles estaven en situació d'especial vulnerabilitat com és el cas de les víctimes de violència de gènere, menors, persones grans o persones amb discapacitat.

D'altra banda, Amnistia Internacional va destacar la deterioració de l'accés a la salut de col·lectius especialment vulnerables per l'aplicació de mesures com el Reial decret Llei 16/2012. És el cas de persones amb escassos recursos econòmics que pateixen malalties cròniques o requereixen un tractament, per exemple de càncer; o el de persones migrants en situació administrativa irregular.

4. Un gran nombre de víctimes de greus violacions encara esperen veritat, justícia i reparació.

Des del 1960 més de 6.000 persones han estat víctimes d'actes terroristes a Espanya. Després de sis anys del cessament definitiu dels atemptats d'ETA, és hora que les diferents forces polítiques i autoritats abordin una agenda comuna de drets humans al País Basc. Les morts d'ETA, dels GAL i d'altres grups armats, així com les víctimes de tortura i maltractaments comesos per forces i cossos de seguretat en el context de la lluita antiterrorista han de situar-se en el centre del diàleg. No obstant això, Espanya no investiga adequadament les denúncies de tortura en aquest marc, així ho ha manifestat el Tribunal Europeu de Drets Humans, que des de l'any 2010 ha condemnat en nou ocasions Espanya per no investigar adequadament aquest tipus de denúncies. A més, el Govern espanyol obstaculitza sense plantejar alternatives les iniciatives autonòmiques que pretenen garantir veritat, justícia i reparació per a les víctimes, com ha fet amb els recursos d'inconstitucionalitat contra la Llei del País Basc 12/2016 o contra la Llei Foral 16/2015 de Navarra, lleis que aborden la reparació a les víctimes. Un gran nombre de víctimes de greus violacions encara esperen veritat, justícia i reparació.

D'altra banda, Amnistia Internacional fa més d'una dècada que exigeix veritat, justícia i reparació pels més de 114.000 crims de dret internacional comeses durant la Guerra Civil i el franquisme i denunciats davant la justícia espanyola, la majoria desaparicions forçoses. Dos països, l'Argentina i Mèxic, estan investigant uns delictes als quals la justícia espanyola no vol enfrontar-se, mentre que Espanya no deixa d'obstaculitzar qualsevol intent de portar davant la justícia als responsables, mitjançant resolucions judicials, decisions parlamentàries, o legislació interna contrària al dret internacional que bloquegen les investigacions que s'intenten dur a terme dins i fora d'Espanya: unes resolucions qüestionades per cinc mecanismes de Nacions Unides.

5. La llibertat d'expressió emmordassada i en perill.
 

L'impacte de la Llei Orgànica per a la Protecció de Seguretat Ciutadana (LOSC), coneguda com a Llei Mordassa, en els drets de la ciutadania; o de la reforma del Codi Penal (article 578) que criminalitza conductes molt vagues com "enaltiment del terrorisme" i "humiliació a les víctimes" estan posant en risc drets com la llibertat d'expressió, el dret de reunió, o la llibertat d'informació. La llibertat d'expressió emmordassada i en perill.

La LOSC limita l'exercici dels drets de reunió pacífica, expressió i informació i s'està utilitzant contra periodistes, activistes socials, especialment contra els qui defensen el dret a l'habitatge. També persones usuàries de les xarxes socials, rapers, i fins i tot titellaires, han estat processats per motius de seguretat nacional, sobre la base del Codi Penal. Amnistia Internacional calcula que només el 2016 podrien haver-se imposat prop de 34.000 sancions per l'exercici dels drets de reunió pacífica, expressió i informació. Això està tenint un profund efecte paralitzant en crear un entorn en el qual la ciutadania tem expressar opinions alternatives, fer acudits o expressar opinions controvertides.

6. Fer un món millor des d'Espanya.

L'estat espanyol ha de contribuir a millorar el món, per a això ha de posar al centre de la seva política exterior els drets humans, i al costat d'altres Governs, ser un contrapès a la  tendència creixent de qüestionar-ne la universalització. Això implica complir i fer complir les recomanacions de mecanismes internacionals, dins i fora d'Espanya, i donar prioritat als drets humans en les seves agendes bilaterals amb altres països.

A més, en els pròxims tres anys, Espanya formarà part del Consell de Drets Humans de Nacions Unides, una gran oportunitat perquè el Govern tingui un paper actiu, com ha anunciat, en la defensa del treball de defensors i defensores de drets humans, la lluita contra la pena de mort, la igualtat de gènere, i la promoció dels Drets Econòmics Socials i Culturals (DESC), entre altres aspectes.
«Grietas», un llargmetratge amb cinc històries a les quals trobar solució.

Amb motiu del seu 40 aniversari, Amnistia Internacional presenta el documental «Grietas», dirigit per Xuban Intxausti, guió de Lluis Arcarazo i produït per Mediapro.

Un llargmetratge documental format per cinc històries reals de persones com Ruth i Isabel que, després de ser maltractades, viuen un procés de transformació personal; com l'Ascensión, que després de 42 anys de recerca aconsegueix trobar les restes del seu pare afusellat una matinada de 1939; com Francisco i Aboubakar, que van abandonar els seus respectius països buscant refugi i un futur millor, però malviuen en un campament de barraques; com Axun i Mari Carmen que, unides pel dolor, juntes busquen veritat, justícia i reparació al País Basc; o com Luisa, que amb tres filles a càrrec seu i sense ajudes de l'Estat, es veu obligada a ocupar un bloc de cases amb quinze famílies més.

Cinc històries unides per un element comú: són esquerdes en els drets humans que persones corrents tracten de reparar amb el seu impuls, determinació i escassos recursos. Esquerdes a les quals l'estat espanyol té la responsabilitat de fer front.