Divendres 28 de maig es commemora el 60è aniversari des que l'advocat britànic Peter Benenson, inspirat pel cas de dos estudiants portuguesos que havien estat empresonats per brindar per la llibertat, va fer una crida per alliberar presos i preses de consciència que es va publicar en el diari britànic The Observer i en altres diaris de tot el món: era el naixement d'Amnistia Internacional.
L'organització, amb arrels sòlides i en adaptació constant als canvis, fa seixanta anys posant el poder contra les cordes i lluitant pels drets humans: des de l'alliberament de presos de consciència a la lluita per una vacuna accessible i assequible en la pandèmia, o contra el reconeixement facial i la vigilància massiva.
Des de l'inici del seu recorregut, milers de persones empresonades per les seves creences o la seva forma de vida han estat alliberades, desenes de països han posat fi a la pena de mort i s'ha produït la rendició de comptes de líders que eren intocables. Però la feina de l'organització de defensa dels drets humans, que compta actualment amb més de 10 milions de socis i sòcies, continua sent necessària.
"Complim 60 anys enmig d'una pandèmia que ha posat al descobert, més que mai, les conseqüències d'unes polítiques d'austeritat que han afeblit les infraestructures i els sistemes de salut públics i de protecció social. Una pandèmia que ha evidenciat com continua dempeus un llegat de racisme, xenofòbia i patriarcat, mentre la cooperació internacional es mostra cada vegada més fràgil. Però que també ha deixat veure la importància de la determinació de la gent per defensar els seus drets i exigir una recuperació justa i equitativa a aquesta emergència", assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya. "Seguim sent un moviment necessari per denunciar els abusos de poder, exigir la rendició de comptes i posar els drets humans en el centre de totes les decisions", afegeix.
En els seus 60 anys de vida, Amnistia Internacional ha contribuït a grans avenços globals en drets humans, com l'abolició de la pena de mort en 108 països; l'adopció el 1984 de la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants; l'establiment de la Cort Penal Internacional el 2002; o el Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes el 2014, entre altres.
La feina d’Amnistia també ha tingut un gran impacte en les vides de milers de persones a tot el món. Un exemple d'això va ser l'excarceració de Teodora del Carmen Vásquez, que va passar 10 anys entre reixes a el Salvador com a conseqüència d'haver sofert una emergència obstétrica per la qual la van acusar i la van declarar culpable d'avortar, il·legal al país. Vásquez va quedar en llibertat en reduir-li un tribunal la indignant pena de 30 anys de presó que li havia estat imposada, després de les protestes d'Amnistia Internacional i altres organitzacions. O la victòria obtinguda després d'anys de pressió per part d'AI, contra la filial nigeriana de Shell que el 2015 anuncia el pagament de 55 milions de lliures en indemnització a 15.600 camperols i pescadors de Bodo, Nigèria, les vides dels quals s'havien vist truncades per dos grans vessaments de petroli de Shell el 2008. També ho va ser la detenció d'un oficial d'alta graduació de la força policial de carabiners de Xile, identificat pel seu nom en clau, G-3, acusat formalment dos mesos després que AI publiqués informació que l’assenyalava com a responsable d'haver deixat cec l'estudiant Gustavo Gatica en les manifestacions de 2019 entelades per l'ús il·legítim de la força per part de la policia. Un altre exemple per destacar és el de l'advocat de drets humans xinès, Wang Quangzhang, qui va ser alliberat el 2020 després d'una intensa campanya d'AI, després de passar quatre anys i mig a la presó per destapar corrupció i violacions de drets humans.
A Espanya, un dels assoliments a què ha contribuït Amnistia Internacional ha estat l'aprovació, el 2004, de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, que va suposar grans avenços, no només en la protecció de les dones sinó que també ha contribuït a generar canvis en l'opinió pública i ha millorat la formació a professionals de diferents sectors. També va ser un gran assoliment la ratificació per part d'Espanya del Conveni d’Istanbul, així com el projecte de llei, pendent d'aprovació, que té per objectiu definir com a violació el sexe sense consentiment de conformitat amb les normes internacionals de drets humans.
«Ens trobem en un moment històric en què és més important que mai combatre els discursos de l'odi que insisteixen que només és possible avançar sota l'estratègia del «nosaltres contra ells». Això és fals. La polarització i la demonització de l'altre, tan present en el debat polític i públic, tant a Espanya com en altres països, es pot superar si ens convencem que el que ens uneix és molt més que el que ens separa. Només quan totes les persones gaudeixin de llibertat, justícia, dignitat i protecció, i no pateixin violència, discriminació, assetjament o abusos de poder estarem veritablement fora de perill», ha declarat el director d'Amnistia Internacional Espanya.
Per a la celebració d'aquest aniversari, la Secció espanyola d'Amnistia Internacional ha comptat amb la col·laboració del popular artista Óscar Alonso, més conegut com a 72kilos, que ha creat una il·lustració sota el lema "Aquella humanitat que compartim". Per al director d'Amnistia Internacional aquest és el veritable missatge de l'aniversari: «Totes les persones portem a dins el poder de la humanitat per combatre les injustícies», assenyala Beltrán.
Més informació
Amnistia Internacional és un moviment global de més de 10 milions de socis, sòcies, activistes i simpatitzants que treballa per una humanitat més justa i lliure, defensant els drets humans a tot el món. És una organització independent de qualsevol govern, ideologia política, interès econòmic o creença religiosa, i el seu treball es basa en la investigació i l'activisme. El 1977, Amnistia Internacional va guanyar el Premi Nobel de la Pau per «haver contribuït a refermar la llibertat, la justícia i, amb això, també la pau al món», notable homenatge al dur treball i determinació dels seus simpatitzants de tot el món.
A Espanya, prop d'un mig milió de ciberactivistes col·laboren habitualment signant les peticions a governs, autoritats o empreses a la seva pàgina web, i més de 600.000 persones formen la comunitat d'AI a les xarxes socials. L'organització compta a tot l’Estat amb més de 93.000 socis i sòcies, i més de 2.700 activistes repartits en 124 agrupacions locals o autonòmiques. A Catalunya l’organització compta amb més de 18.000 persones associades i 17 grups, a poblacions com Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Badalona, Terrassa i Sabadell, entre altres.