"El nombre de desnonaments per impagament de lloguer en el segon trimestre de 2018 se situa en nivells que no s'assolien des del mateix període de 2013. Resulta molt preocupant comprovar que la crisi de l'habitatge segueix sense resoldre's a Espanya i que es deixa desemparades milers de persones".
L'organització destaca que els desnonaments per impagament de lloguer han augmentat un 7,36% respecte al primer trimestre de 2018 i els que són resultat d'execució hipotecària han pujat un 5,31%.
"En total aquest any s'han produït 33.059 llançaments. És important recordar que rere cadascuna d'aquestes operacions hi ha persones, famílies, menors d'edat: unes històries que no sempre podem conèixer perquè no existeixen estadístiques amb dades desagregades per conèixer l'impacte real de la crisi de l'habitatge, així com l'impacte específic sobre les dones; i així poder elaborar un diagnòstic adequat i unes polítiques d'habitatge dirigides a fer front a aquesta situació", denuncia Marta Mendiola.
"Cal augmentar de manera urgent els recursos per fer créixer el parc d'habitatge social i adoptar mesures sobre els habitatges buits. No pot ser que Espanya compti amb un nombre tan elevat d'habitatges buits a Espanya (3,44 milions, segons el cens de 2011, el 30% de les existents a Europa), un important recurs potencialment disponible que les autoritats públiques poden i han d'utilitzar per garantir el dret a l'habitatge".
L'organització assenyala, a més, que aquestes xifres es produeixen en un moment en què el preu de l'habitatge de lloguer s'ha incrementat de manera alarmant: l'any passat es va produir la pujada més gran dels preus de lloguer dels darrers 11 anys, i durant el segon trimestre de 2018 s'ha incrementat un 2,4%, situant el preu per metre quadrat en els 10,8 euros mensuals, segons l'informe d'evolució dels preus del lloguer publicat per Idealista. Altres informes recents situen l'Índex d'Esforç Immobiliari en 7,7 anys de sou per a l'adquisició d'un habitatge mitjà, fet que suposa entre 3 i 4 mesos més del que costava fa un any. "Quan els salaris no estan creixent a aquest mateix nivell, el resultat és que les persones no poden suportar aquest increment de preus i l'habitatge deixa de ser un dret per convertir-se en un luxe", lamenta Mendiola.
En aquest sentit, a més, l'organització ha recordat que el Comitè DESC va demanar aquest any a Espanya que "adopti les mesures necessàries per reglamentar el mercat privat de l'habitatge per facilitar l'accessibilitat, disponibilitat i asequibilitat d'un habitatge adequat per a les persones d'ingressos baixos i revisi la legislació sobre arrendaments i dugui a terme les modificacions necessàries per garantir una protecció adequada de la seguretat de la tinença".
"També és important aconseguir més coordinació entre jutjats i autoritats municipals perquè els qui no disposin de recursos tinguin assegurat un habitatge alternatiu en cas de desallotjament. El dret a l'habitatge en un dret humà. Ningú no pot quedar-se al carrer com a conseqüència d'aquesta situació", conclou Mendiola.
Més informació: les dades
- 17.152 desallotjaments en el segon trimestre de l'any. Han augmentat en un 7,26% respecte al primer trimestre. D'aquests:
.10.491 per impagament de lloguer. Han pujat un 7,36% respecte del primer trimestre. Tornem a nivells de llançament per desnonament del segon trimestre del 2013, quan va haver-n'hi 10.527.
.5.672 per execució hipotecària. Han pujat un 5,31% respecte del primer trimestre.
.989 per altres procediments.
- En el que portem d'any: 33.059 llançaments. D'aquests:
.11.043 per execució hipotecària.
Què demana Amnistia Internacional
L'organització, que va llançar el seu últim informe sobre dret a l'habitatge al maig de 2017, exigeix:
- Elaborar estadístiques amb dades desagregades sobre quantes persones han perdut la casa com a conseqüència d'un desnonament.
- Incrementar els recursos per augmentar el parc d'habitatge social de lloguer.
- Regular mercat privat d'habitatge per facilitar accessibilitat, disponibilitat i assequibilitat d'un habitatge adequat per a persones amb ingressos baixos i revisar la legislació sobre arrendaments urbans per garantir una protecció adequada de la seguretat de la tinença.
- Les administracions han d'elaborar un cens actualitzat d'habitatge buit i adoptar mesures per utilitzar, quan sigui possible, aquests recursos per incrementar el parc d'habitatge social.
- Incrementar oordinació entre jutjats i autoritats municipals perquè els qui no disposin de recursos tinguin assegurat un habitatge alternatiu en cas de desallotjament.