Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Amnistia denuncia la degradació del servei d'Atenció Primària a Madrid en la segona onada de Covid-19

Manifestació de la Asamblea Popular de Carabanchel contra el tancament del Centre de Salut d'Abrantes

  • Encara que el dèficit de recursos afecta a tot Espanya, Madrid, amb un nivell d'incidència COVID, és una de les grans perjudicades en un servei que, a manca sobretot de personal, atén tard, malament i deixa pacients sense atendre de manera adequada.
  • Amnistia Internacional ha contactat amb 21 centres sanitaris de les zones més afectades pel contagi de la Comunitat de Madrid que assenyalen que visiten entre 45 i 100 pacients al dia, que les llistes d'espera poden arribar fins a les dues setmanes i que en la majoria dels centres les vacances i les baixes no es cobreixen.
  • L'organització exigeix que es prenguin mesures urgents per augmentar els recursos humans, de personal sanitari i administratiu, i així eliminar els obstacles que dificulten l'accés i la qualitat en l'atenció a persones malaltes.

La degradació del servei d'Atenció Primària, ja deteriorat com a conseqüència de les polítiques d'austeritat que van marginar de manera especial a aquest servei en l'última dècada, està arribant a Madrid a uns nivells tan preocupants que provoquen un risc en el dret a l'accés la salut en la Comunitat. Pacients que queden desatesos com a conseqüència de llistes d'espera que poden arribar fins a les dues setmanes, persones amb malalties cròniques que reben un tractament menys detallat del que requereixen, i professionals sanitaris completament desbordats per haver d'atendre entre 45 i 100 pacients al dia i que les seves baixes per malaltia o vacances no es cobreixen, són algunes de les conseqüències de la manca d'inversió en atenció primària, la porta d'entrada del sistema sanitari que  ara està rebent la major càrrega d'una segona onada de contagis.  

Amnistia Internacional denuncia que, encara que la situació és preocupant a tot l'estat davant la segona ona de contagis de COVID-19, a Madrid, la comunitat amb un nivell més alt d'incidència acumulada (710 casos per cada 100.000 habitants segons les últimes dades de Sanitat a data de tancament d'aquest comunicat), el servei d'Atenció Primària està perdent la seva capacitat per garantir el dret a la salut. Navarra segueix Madrid en nivell d'incidència, amb 673 casos per cada 100.000 habitants.

"Encara que el dèficit de personal és general, l'atenció primària a Madrid corre el risc de deixar sense accés al dret a la salut moltes persones en un sistema que pot col·lapsar si no fem alguna cosa per evitar-ho", assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

Una càrrega excessiva
La major part del personal sanitari consultat per l'organització coincideix a assenyalar la càrrega de pacients que han d'atendre al dia, una cosa que ja havia augmentat en excés en l'última dècada després de les retallades sanitàries, però que ara amb la pandèmia, resulta desproporcionat. "Abans de la pandèmia disposàvem de sis minuts per pacient, ara mateix els estan citant cada tres minuts aproximadament. Però és que quan una persona acaba d'explicar què li fa mal, com se sent, tu li has de fer preguntes i això, en tres minuts, no és prou temps", assenyala Nelson, metge de família resident de quart any al centre de salut Sant Fermín, al districte d'Usera.

Els i les professionals atenen, entre trucades telefòniques, presencials i algunes visites domiciliàries, a una xifra que oscil·la entre 45 i 100 pacients al dia. Jorge, un altre metge de Villaverde, assenyalava a l'organització: "Pot semblar que 50 pacients al dia són pocs, però si ho penses, és una animalada, perquè si multipliques 50 per 10 minuts, que és el que hauríem d'atendre a cadascun com a mitjana, són 500 minuts. És a dir, són gairebé nou hores sense aixecar-te de la cadira. Tot el que passa de 30 pacients al dia és excessiu. Perquè hi ha alguns que et porten un minut, però uns altres et porten 45".

Altres professionals, com Berta Herranz, metgessa de família a Parla, Madrid, assenyalen que reben entre 210 i 230 trucades al dia. "Això ens té desbordats i fa que hi hagi dies en els quals es quedin sense respondre unes 150 trucades perquè només hi ha un metge al telèfon", lamenta.

Malsons amb les llistes d'espera
A les llargues llistes d'espera, que varien des dels dos dies fins a les dues setmanes, s'afegeix també el fet que les línies telefòniques estan en moltes ocasions saturades. "Com a conseqüència que la línia de telèfon estava saturada i no aconseguia accedir per demanar una cita i tenia por a venir al centre per si es contagiava, vam tenir el cas d'un noi que havia tingut una ceguesa parcial d'un ull. Va estar quinze dies amb aquesta ceguesa i quan el va trucar el seu metge ja se li havia passat", relata Dani Blanco, d'un centre de salut a Vallecas.

"Tenen l'opció d'anar al centre, en comptes de trucar, però es poden trobar que la filera de gent fa dues voltes al centre i fins que una persona explica el que li passa poden passar dues hores. I això només perquè l'atengui el personal d'administració. Es poden morir a la cua perquè ningú li ha preguntat què li passa", assenyala una metgessa de la zona sud-est de Madrid. Molts professionals pateixenl'ansietat d'haver de deixar a gent sense atendre: "Molts companys es posen a plorar, la meitat de les persones amb qui treballo han verbalitzat en públic que han plorat, que han tingut malsons amb les llistes telefòniques", comenta Nelson. "Jo he deixat avui 4 persones sense trucar i no sé quan els avisaréé. Quan hi ha una epidèmia no es pot suspendre el dret a la salut, si el sistema no pot atendre a totes les persones tenim un problema", denúncia Alberto Cabañas, metge a Vallecas.

Baixes i vacances sense cobrir
Davant d'aquesta situació, en la qual els i les professionals sanitaris, es troben desbordats, tampoc s'estan cobrint una bona part de les baixes per malaltia o vacances. És una cosa en la qual coincideix la majoria del personal entrevistat per l'organització, que assenyala que, tot i que  molts professionals han emmalaltit amb la pandèmia, en un país amb un dels índexs més alts de professionals sanitaris afectats del món (més de 63.000), tampoc es cobreixen molts d'aquells que, per edat o per risc, no poden atendre casos de COVID.19 ni fan visites domiciliàries per la mateixa raó.

"Vam tenir un brot al centre quan cinc administratius, una infermera i dos metges es van posar malalts, però riscos laborals va dir que això no eren un brot. I vam haver de tancar el centre una setmana a les tardes, només s'atenia als matins". Alguns professionals fins i tot expliquen que, en ocasions, han hagut de desviar pacients a altres centres perquè no podien atendre'ls als seus centres per la manca de personal.

El personal sanitari també coincideix que les poques vegades en què es cobreixen les baixes, les condicions en les quals es contracten substituts són molt inestables laboralment, amb contractes de pocs mesos en els quals han de canviar de centre de salut cada dia. "La feina del metge de família consisteix a conèixer la teva població. Si treballes cada dia en un lloc, no coneixes als equips ni a la gent. Són contractes porqueria, per això molts residents acaben agafant contractes en urgència hospitalària, encara que no sigui la seva especialitat, perquè són contractes més estables", assenyala Carmen Pardo, sanitària a Vallecas. "No hi ha metges disposats a treballar en aquestes condicions, és a dir, per exemple, a treballar dos dies perquè t'acomiadin al tercer", assenyala Dani Blanco.

"Ara mateix estem treballant menys del 50% de la plantilla per baixes, en un dels epicentres de la pandèmia a la ciutat de Madrid", comenta la directora d'un centre de salut de Madrid.

A més de les dificultats per fer front a una pandèmia amb el nivell d'incidència en què es troba Madrid, Amnistia Internacional mostra la seva preocupació pels pacients amb altres patologies que no són COVID-19 que estan deixant d'atendre's de manera adequada, i lamenta que el dret a la salut estigui en risc, tal com assenyalen alguns i algunes professionals sanitaris, especialment pel que fa a les persones amb malalties cròniques, i persones grans, que necessiten més seguiment en l'atenció, i també persones migrants que no tenen targeta sanitària.

"Vam tenir el cas d'un diabètic que va arribar caquèctic i pensàvem que estava amb càncer però tènia 500 de glucèmia (molt elevat). Necessitava insulina perquè no era capaç de controlar-se. En alguns moments atenem el que ens ve, pel nivell de saturació, i als crònics no ens dóna temps d'atendre'ls com cal, i es queden abandonats" assenyala una metgessa de la zona sud-est de Madrid.

Davant aquesta situació, Amnistia Internacional exigeix que s'adoptin mesures amb caràcter urgent per reforçar el Servei Madrileny de Salut (SMS), incrementant immediatament els recursos humans, tant de personal sanitari com a administratiu, dels centres d'atenció primària que assegurin l'accés i qualitat del dret a la salut de la població i garanteixin  unes condicions laborables sanes i segures per les i els professionals sanitaris. Alhora, l'organització demana que es garanteixin mecanismes de consulta i participació efectiva àgils dels professionals sanitaris que permetin conèixer i tenir en compte les propostes en el disseny de l'estratègia de reforç del SMS.

"Hem pres nota de l'anunci de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, de la inversió de més de 80 milions d'euros en un Pla d'Acció "sense precedents" en l'Atenció Primària, i esperem que aquesta voluntat expressada es tradueixi ràpidament en accions. A més, esperem abordar totes aquestes i altres qüestions en el marc de les reunions que l'organització aquesta sol·licitant a la Conselleria de Sanitat. No obstant això, considerem que la situació i el context de crisi i de barreres en l'accés i la qualitat de l'atenció és tan important que es requereixen mesures urgents per pal·liar el dèficit de recursos i protegir amb immediatesa l'accés al dret a la salut de les persones que resideixen en la comunitat, i la qualitat del mateix", assenyala el director d'AI, que recorda que l'Atenció Primària és fonamental, especialment en moments com aquest de pandèmia. L'Organització Mundial de la Salut porta anys recomanant als Estats el reforç del sistema d'atenció primària. També la Unió Europea ho va recordar el passat mes de juliol.

Més informació
Amnistia Internacional té en marxa una campanya per exigir a les autoritats sanitàries centrals i autonòmiques que reforcin la sanitat pública i posar així fi d'una vegada a les dècades perdudes en sanitat.  L'organització ha llançat recentment l'informe La Dècada Perduda, un mapa per comunitats autònomes de les conseqüències de les polítiques d'austeritat en la despesa sanitària a Espanya del 2009 al 2018, i com ha afectat a la situació actual. A Madrid, l'organització denunciava que la inversió sanitària pública ha descendit en un 8%, i que la inversió en atenció primària ha baixat gairebé en un 12%. Amnistia Internacional s'ha dirigit a totes les comunitats autònomes amb les mateixes recomanacions. L'organització es troba ara analitzant les conseqüències de la pandèmia en el sistema sanitari espanyol, centrant-se en diverses de les comunitats autònomes més perjudicades per les retallades sanitàries i amb més incidència COVID.