Des que va esclatar la pandèmia de COVID-19 al març, les autoritats de Veneçuela, El Salvador i Paraguai han detingut desenes de milers de persones en centres de quarantena gestionats per l'Estat, inadequats i sense garanties suficients davant de violacions de drets humans, la qual cosa pot ser constitutiu de maltractaments, i amb el risc que les detencions siguin arbitràries; així ho afirma Amnistia Internacional en un nou informe que ha publicat avui.
En el seu nou informe Cuando la protección se vuelve represión: Cuarentenas obligatorias durante COVID-19 en las Américas l'organització documenta com, en tres països, les autoritats han sotmès desproporcionadament persones migrants i refugiades, gent que ha tornat als seus països d'origen i comunitats d'ingressos baixos a quarentenes gestionades per l'Estat, sovint en condicions insalubres i de vegades inhumanes, sense alimentació, aigua ni assistència mèdica suficients, la qual cosa pot constituir maltractaments. Les terribles condicions tendeixen a convertir-los en espais contraproduents on es corre el perill de contreure COVID-19.
"En moltes parts del món, les autoritats han demanat a la població que es quedi a casa o es posi en quarentena voluntàriament per atenuar el risc de contagi de COVID-19. Però quan els Estats confinen desenes de milers de persones sense garantir en cada cas la necessitat i proporcionalitat de la mesura, les reclouen en condicions terribles sota supervisió militar o policial i les discriminen o utilitzen la quarantena com a càstig, estan convertint una intervenció de salut pública en una tàctica repressiva i punitiva", ha afirmat Erika Guevara Roses, directora d'Amnistia Internacional per les Américas.
A finals d'agost, segons dades oficials, les autoritats veneçolanes han sotmès a quarantena unes 90.000 persones que havien tornat al país després de quedar-se sense feina i sense casa en països veïns com Colòmbia i el , i les han enviat a centres de confinament sota control militar que són insalubres i, en ocasions, inhumans.
Mentre que El Salvador i el Paraguai havien tancat els seus centres estatals de confinament o n'havien reduït l'escala a finals d'agost, el govern del president Bukele tenia més de 16.000 persones sotmeses a quarantena, entre aquestes les acusades d'incomplir el confinament obligatori nacional, les que tornaven de l'estranger i les sospitoses d'haver estat en contacte amb persones que havien donat positiu en la prova de COVID-19. A finals de junt, les autoritats de Paraguai també van imposar la quarentena a unes 8.000 persones, que en la seva majoria havien tornat al país després de perdre la seva feina en el sector informal del veí Brasil a causa de les mesures de confinament adoptades allà amb motiu de la pandèmia.
Amnistia Internacional ha examinat i verificat desenes de vídeos disponibles en xarxes socials o enviats directament a l'organització, en la seva majoria gravats per persones recloses en centres de confinament obligatori, inclosos magatzems, poliesportius i altres instal·lacions, i en els quals descriuen les seves condicions d'allotjament. A més, va realitzar 14 entrevistes telefòniques i va examinar desenes de lleis, polítiques i protocols sobre confinament i aplicació de quarentenes obligatòries recentment aprovades, documents judicials i informes d'observadors i periodistes independents.
Segons informació rebuda per l'organització d'aquests tres països, la gent portava en quarantena força més temps dels 14 dies recomanats actualment per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i, en alguns casos, més d'un mes. Les persones sotmeses a quarantena no tenien prou accés a informació sobre quant de temps estarien recloses ni sobre els criteris científics aplicats en un moment donat per determinar la seva sortida de l'aïllament o confinament. Això constitueix una violació del seu dret a la informació i del requisit imposat pel dret internacional dels drets humans que qualsevol mesura de privació de llibertat, tot i que tingui la finalitat de protegir la salut pública, ha d'estar prevista en la llei i ser necessària, proporcionada i de durada limitada.
Les autoritats només han de posar a la població sota custòdia de l'Estat quan hagin fracassat altres mesures menys invasives, com la quarentena voluntària i les campanyes d'educació. Si imposen el compliment d'una quarentena, han de proporcionar les condicions adequades, protegir enfront de violacions de drets humans i garantir que no s'utilitza de forma discriminatòria contra comunitats específiques.
"Encara que aquests governs hagin hagut de reaccionar ràpidament davant una pandèmia sense precedents, Amnistia Internacional conclou que la seva imposició de quarentenes gestionades per l'Estat s'ha caracteritzat per l'arbitrarietat, sumada a la seva aplicació per forces policials i militars", ha afirmat Erika Guevara-Rosas.
"En comptes d'oferir condicions i garanties adequades enfront de violacions de drets humans, les autoritats de Veneçuela i El Salvador, en concret, han convertit aquesta intervenció de salut pública en una resposta punitiva, que afecta de manera desproporcionada les comunitats d'ingressos baixos i a la població refugiada i migrant que torna als seus països d'origen".
A El Salvador, per exemple, el ministre de Justícia i Seguretat Pública va advertir a l'abril que les persones que incomplissin el confinament nacional serien enviades a un centre de contenció, "lluny de les seves famílies, i en aquests centres de quarantena corren també el risc de contreure el virus". Això mostra que la quarantena es considera un càstig i que les autoritats són plenament conscients que els centres manquen de les mesures adequades per prevenir contagis.
"M'agradaria oblidar tot això, però no puc", va dir Ana Cristina a Amnistia Internacional, després de descriure els 40 dies que havia passat dormint en un matalàs brut tal terra del centre de quarentena d'El Salvador. Va ser conduïda allà a mitjans d'abril per uns agents de policia que la van acusar de saltar-se el confinament nacional quan estava comprant menjar i medicaments, activitat permesa i considerada essencial en el moment de la seva detenció.
L'exemple més inquietant de campanyes d'estigmatització i discriminació afavorides per l'Estat arriba de Veneçuela. Totes les persones que han tornat a Veneçuela en els últims mesos van ser obligades a recloure's en instal·lacions destinades a la quarentena mentre alts càrrecs del govern de Nicolás Madur afirmaven que les que tornaven de Colòmbia eren "armes biològiques" enviades per infectar la població que es troba a Veneçuela. També han titllat de "traïdores" les persones que tornaven.
Aquest discurs, basat en les suposades idees polítiques dels qui tornen i la seva pretesa associació deliberada amb la COVID-19, sumat a la mesura de quarentena obligatòria en centres dirigits per l'Estat, fa pensar que la seva privació de llibertat és discriminatòria i arbitrària.
Amnistia Internacional demana als governs que estan recloent la població en centres de quarantena gestionats per l'Estat per motius de salut pública que permetin immediatament a organitzacions humanitàries i observadors independents de drets humans l'accés a aquests centres perquè puguin comprovar si les condicions, les garanties davant dels maltractaments i la provisió de menjar, aigua i altres articles s'ajusten a les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans i a les recomanacions de l'OMS sobre mesures de quarentena.
A més, les autoritats han d'evitar les detencions indefinides i garantir que els períodes d'aïllament i quarentena es limiten al mínim necessari, basant-se en l'evidència científica i les bones pràctiques, i oferir informació clara sobre la durada i el procés de detenció.
Mentre continua la pandèmia de COVID-19, i els països de tot el continent americà s'enfronten a la possibilitat de repetir el confinament, aquesta investigació inicial sobre les quarentenes gestionades per l'Estat posa en relleu la necessitat que les autoritats evitin recórrer a enfocaments coercitius, punitius i discriminatoris en adoptar mesures de salut pública.
"Sabem per altres pandèmies que els enfocaments punitius no protegeixen a les comunitats i que associar un virus a comunitats concretes només condueix a l'estigma i la discriminació. En canvi, els enfocaments basats en els drets humans, que empoderen la gent amb els coneixements que necessita per protegir la seva salut i la doten dels recursos i el suport que necessita per complir mesures voluntàries, històricament han demostrat ser més efectius", ha dit Erika Guevara-Rosas.