Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

Amèrica: el govern dels EUA posa en perill sol·licitants d'asil amb polítiques il·lícites

Sol·licitants d'asil a Tijuana © AI

Les polítiques frontereres il·lícites dels Estats Units estan deixant milers de persones sol·licitants d'asil atrapades a Mèxic, on corren el risc de ser deportades als seus països d'origen tot i els greus danys que estan exposades a patir allà. La situació no pot més que empitjorar a jutjar per un acord al qual, segons informes, podrien arribar els dos països, que obligaria milers de sol·licitants d'asil a romandre a Mèxic mentre es tramiten les seves sol·licituds, en comptes de permetre'ls entrar als Estats Units.

Com a resultat d'una investigació d'Amnistia Internacional, centrada en el tracte que reben les persones refugiades i migrants de les caravanes, realitzada a Guatemala, l'estat de Chiapas (al sud de Mèxic), la Ciutat de Mèxic i Tijuana al llarg d'octubre i novembre, l'organització ha formulat avui 26 recomanacions als governs nord-americà i mexicà, així com a les autoritats dels països centreamericans d'origen i de trànsit, perquè garanteixin mesures de protecció dels drets humans i suport humanitari a totes les persones que sol·liciten asil i que estan en moviment. Entre elles, que respectin les normes internacionals sobre l'ús de la força.

"En comptes de militaritzar la frontera i sembrar por i discriminació, l'administració del president Trump ha de mostrar compassió amb els que han de fugir de casa seva, i rebre les seves sol·licituds d'asil sense demora, com disposen la legislació dels Estats Units i el dret internacional", ha manifestat Erika Guevara Rosas, directora d'Amnistia Internacional per a les Amèriques.

"Els governs de Mèxic i dels països centreamericans, per la seva banda, han d'adoptar mesures urgents per garantir la seguretat i el benestar de totes aquestes persones que estan en moviment i garantir que no pateixin més violacions de drets humans. Si Mèxic accedeix a fer la feina bruta dels Estats Units a costa de la dignitat i els drets humans dels membres de les caravanes, estarà pagant, a la pràctica, el vergonyós mur fronterer de Trump."

"El perill que corren les desesperades famílies que esperen pacientment el seu torn per a sol·licitar asil a la frontera és una situació d'emergència creada pel mateix govern dels Estats Units", ha assenyalat Margaret Huang, directora executiva d'Amnistia Internacional Estats.

"Utilitzar gas lacrimogen en una situació en la qual hi havia famílies amb nens i nenes no només va ser un acte horrible, sinó també una mostra més del menyspreu d'aquesta administració per la nostra dignitat i els nostres drets humans compartits."

Condicions insalubres i llistes d'espera il·legals per sol·licitar asil

El 18 d'octubre, Amnistia Internacional va visitar el poliesportiu Benito Juárez de Tijuana, convertit en refugi temporal, on el govern municipal havia allotjat aproximadament a 3.000 persones migrants i sol·licitants d'asil, arribades a la primera de diverses caravanes que, formades en total per entre 8.000 i 10.000 persones, creuen Mèxic. Aquestes persones es van sumar a les milers més a les quals les autoritats nord-americanes fa setmanes o mesos que obliguen a esperar a Tijuana que els permetin sol·licitar asil a la frontera. El 22 de novembre, el secretari d'Estat nord-americà Pompeo va declarar que el govern dels Estats Units té intenció de negar il·lícitament aquest dret impedint l'entrada de les caravanes als Estats Units.

Autoritats federals, estatals i municipals mexicanes van confirmar per separat a Amnistia Internacional que al refugi temporal no hi havia menjar, aigua ni serveis de salut suficients, i que entre les persones acollides s'estaven propagant les malalties respiratòries.

Almenys des d'abril de 2018, les autoritats nord-americanes i mexicanes exigeixen il·lícitament a les persones sol·licitants d'asil que s'inscriguin en una llista pseudo oficial d'espera a la banda de Tijuana del port d'entrada de San Ysidro, en comptes de permetre'ls sol·licitar asil directament a la frontera. Són les mateixes persones sol·licitants d'asil i les autoritats mexicanes les que coordinen conjuntament la llista, en funció de la limitació nord-americana del nombre de sol·licitants d'asil que es rebran cada dia. Els que sol·liciten asil sense documents d'identitat tenen prohibit inscriure's a la llista dels que esperen a sol·licitar-ho, i si no apareixen el dia en què els criden, s'arrisquen a perdre definitivament el seu torn.

En rebutjar a sol·licitants d'asil en els ports d'entrada, les autoritats nord-americanes estan violant de manera flagrant el seu dret a sol·licitar protecció contra la persecució i creant una situació d'emergència al llarg de la frontera. Aquesta cua formada al llarg de la frontera deixa a les persones sol·licitants d'asil exposades a ser detingudes i deportades pels funcionaris d'immigració mexicans i a patir explotació a mans de bandes delictives.

El 21 de novembre, Amnistia Internacional va revisar la llista, que contenia els noms del voltant de 4.320 persones, entre elles prop de 2.000 membres de la caravana, que havien anat arribant, majoritàriament d'Hondures, des del 15 de novembre. Les persones que estaven ja a la llista abans de l'arribada de la caravana havien estat al voltant de cinc setmanes, de mitjana, esperant a Tijuana que les autoritats comencessin a tramitar les seves sol·licituds d'asil. Funcionaris de l'Institut Nacional de Migració (INM) de Mèxic i una autoritat municipal de Tijuana van dir a Amnistia Internacional que aproximadament el 80 per cent de les persones sol·licitants d'asil anteriors a l'arribada de la caravana eren de nacionalitat mexicana.

Les autoritats mexicanes no poden, legalment, impedir a la gent sortir del país i sol·licitar asil a la frontera nord-americana. No obstant això, Amnistia Internacional va confirmar amb múltiples fonts del govern de Mèxic que els funcionaris d'immigració mexicans solen apoderar-se totes les nits de la llista d'espera i coordinen amb les autoritats frontereres nord-americanes quantes persones sol·licitants d'asil inscrites en ella seran rebudes cada dia. Amnistia Internacional ha rebut informació anònima de funcionaris mexicans que posa en dubte la suposada manca de capacitat de les autoritats nord-americanes per rebre a un nombre més gran de persones i revela la pressió que exerceix el govern dels Estats Units sobre les autoritats mexicanes per a restringir l'entrada de sol·licitants d'asil.

Funcionaris mexicans i sol·licitants d'asil van dir a Amnistia Internacional al port d'entrada de Sant Ysidro que els agents de l'Oficina de Duanes i Protecció Fronterera (CBP, per les sigles en anglès) dels Estats Units havien acceptat últimament entre 30 i 70 sol·licituds d'asil al dia. El 16 de novembre, la direcció del port d'entrada de la CBP de Sant Ysidro va dir al Washington Post que el seu personal podia tramitar de 90 a 100 sol·licituds d'asil al dia, sempre que el Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE, per les sigles en anglès) dels Estats Units s'ocupés, en el termini de 72 hores, de les persones les sol·licituds de les quals ja s'haguessin tramitat. En una reunió que van mantenir amb Amnistia Internacional el 20 de novembre, els funcionaris de l'ICE es van negar a aclarir si estaven ocupant-se de les persones sol·licitants d'asil dins el termini o tenien alguna limitació de capacitat a causa de la recent arribada de les caravanes, després de la qual cosa van posar fi a la reunió bruscament.

Amnistia Internacional demana a les autoritats nord-americanes que respectin immediatament el dret de les persones a sol·licitar asil tant si es dirigeixen als ports oficials d'entrada com si arriben per les zones situades entre ells. Després de les declaracions que ha fet el govern dels Estats Units indicant que pensa negar il·lícitament aquest dret a les persones de les caravanes, el Congrés ha de negar-se a finançar les operacions de la CBP si no estan supervisades rigorosament per ell i si la CBP no es compromet per escrit a aturar les expulsions il·legals de sol·licitants d'asil tant en els ports d'entrada nord-americans com a les zones situades entre ells. Amnistia Internacional ha documentat aquestes expulsions il·legals en un informe recent.

Persones sol·licitants d'asil exposades a ser deportades per les autoritats mexicanes

El 19 de novembre, la policia municipal de Tijuana va anunciar que havia detingut 34 membres de caravanes per "alterar l'ordre" amb actes com prendre begudes embriagadores al carrer i les havia transferit a l'INM per a la seva possible deportació. Amnistia Internacional va demanar immediatament a l'INM que facilités l'accés a les persones detingudes per tal d'entrevistar-les, després d'haver rebut informació no verificada que indicava que la policia municipal de Tijuana podria haver seleccionat a algunes d'elles pel seu perfil racial o haver-les enganyat o extorsionat, i que les detencions podrien haver estat causa de la seva separació dels familiars que tenien al poliesportiu Benito Juárez. L'INM no va permetre a l'organització visitar a aquestes persones.

El 20 de novembre, un expert en drets de les persones migrants que treballava a la Comissió Nacional de Drets Humans (CNDH) de Mèxic va assenyalar que les persones que formaven part de les caravanes corrien gran risc de deportació si la policia municipal les detenia, ja que es trobaven en situació irregular a Mèxic o la seva estada legal al país estava a punt d'expirar, fins i tot en el cas de les que pensaven demanar asil a la frontera nord-americana. Segons la legislació mexicana en matèria de migració, la policia municipal no està autoritzada a revisar per motius migratoris els documents de les persones, ja que aquesta funció li està reservada a l'INM.

Mitjans de comunicació de Tijuana van informar el 20 de novembre que la policia municipal havia detingut 40 membres de caravanes, als quals l'INM havia desprès deportat. Aquestes detencions formen part d'una tendència més general dels últims dies, en el marc de la qual l'INM ha practicat detencions massives a tot Mèxic en resposta a les caravanes, fins i tot de famílies i nens i nenes. En alguns casos, el nombre de persones detingudes ha ascendit a centenars. El 25 de novembre, les autoritats mexicanes van dir que algunes de les persones que havien intentat entrar als Estats Units i a les quals s'havia respost amb gas lacrimogen serien deportades. La deportació de persones a països on la seva vida corri perill, sense donar-los l'oportunitat de sol·licitar asil, infringeix la legislació mexicana i el dret internacional.

"A les autoritats municipals, estatals i federals mexicanes els ha costat allotjar i prestar assistència humanitària adequada a les persones encallades a Tijuana, i en alguns casos han intentat que els funcionaris d'immigració deportin als membres de les caravanes, potencialment en contra del dret internacional", ha afegit Erika Guevara Rosas.

"L'Institut Nacional de Migració de Mèxic ha d'aclarir amb urgència si tots aquests membres de caravanes detinguts en els últims dies han tingut l'oportunitat de sol·licitar asil a Mèxic o de regularitzar la seva situació i reunir-se amb els seus fills i filles o altres familiars."

Amnistia Internacional demana al govern mexicà que garanteixi i acceleri la deguda detecció de les persones migrants i sol·licitants d'asil amb necessitat de protecció i proporcioni documentació provisional a les que esperen a ser rebudes en els ports d'entrada nord-americans per impedir que siguin deportades als seus països d'origen mentre es tramiten els seus casos.

L'organització recomana també a les autoritats dels països d'origen que abordin els factors que impulsen a les persones a sortir-ne, mentre que els països de trànsit i receptors han de garantir la seva salut i la seva seguretat, prestar-los assistència humanitària, respectar el seu dret a sol·licitar asil i prevenir i investigar els abusos i violacions de drets humans comesos contra elles.

Aquestes recomanacions estan basades en entrevistes que Amnistia Internacional ha mantingut amb aproximadament 200 persones de les caravanes -individualment o en grups, i incloses diverses famílies, dones que viatgen amb nens i nenes i membres de la comunitat LGBTI-, així com en informació obtinguda de governs de la regió, organitzacions internacionals i organitzacions de la societat civil presents en el terreny.