Les autoritats algerianes han actuat contra desenes de manifestants, periodistes i activistes mitjançant detencions arbitràries i processaments per participar en protestes pacífiques i expressar idees polítiques a les xarxes socials; així ho ha manifestat Amnistia Internacional en una declaració publicada avui per commemorar el segon aniversari de les protestes de Hirak.

En una investigació sobre els casos de 73 persones -activistes de Hirak, manifestants i periodistes-, Amnistia Internacional ha documentat la seva detenció arbitrària i judici i, en alguns casos, la seva condemna a una llarga pena de presó basada en disposicions ambigües del Codi Penal en els últims dos anys. Diverses d'aquestes persones van patir registres telefònics invasius o van ser acomiadades per la seva entitat ocupadora a causa del seu processament. Algunes van denunciar tortura o altres maltractaments sota custòdia.

El 18 de febrer, en un discurs a la nació, el president Abdelmadjid Tebboune va anunciar eleccions legislatives anticipades i va dir que havia ordenat alliberar desenes de manifestants que estaven sota custòdia per la seva participació en el moviment de protesta Hirak o per publicacions a les xarxes socials. Almenys 37 van quedar en llibertat el 19 i 20 de febrer, encara que 31 continuen a la presó, segons el Comitè Nacional per a l'Alliberament de Persones Detingudes (CNLD), grup local de vigilància.

Entre les persones alliberades hi ha el destacat periodista Khaled Drareni, condemnat a dos anys de presó per informar sobre el moviment de protesta Hirak, i el cas de la qual es va incloure en la campanya Escriu pels Drets d'Amnistia Internacional al desembre passat.

"Les conclusions d'Amnistia Internacional posen de manifest una estratègia deliberada de les autoritats algerianes per reprimir la dissidència que contradiu les seves promeses de respectar i defensar els drets humans. Són els actes d'un govern decidit a censurar la població per protestar pacíficament i expressar opinions crítiques en xarxes socials. Aquestes tàctiques repressives no tenen cabuda en una societat que respecta els drets humans", ha afirmat Amna Guellali, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"Moltes de les persones indultades pel president Tebboune en els últims dies eren activistes d'actitud pacífica que estaven exercint el seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió i que, per començar, no haurien d'haver estat detingudes".

El govern d'Algèria ha de posar en llibertat immediata i incondicional manifestants pacífics, activistes i periodistes que estiguin processats o continuïn detinguts per expressar les seves opinions o protestar pacíficament, i retirar tots els càrrecs pendents en contra seva. Alhora, demanem a les autoritats que reformin o deroguin les disposicions de la legislació algeriana que vulnerin el dret a la llibertat d'expressió, dins i fora d'Internet, i el dret de reunió pacífica".

Aquestes són algunes conclusions d'Amnistia:

• En els darrers dos anys s'ha actuat selectivament contra almenys 73 persones mitjançant la detenció arbitrària, el judici i, en alguns casos, llargues penes de presó basades en ambigües disposicions del Codi Penal, com "perjudicar" la seguretat o l'interès nacional, "ofendre" a càrrecs públics o "incitar" a una concentració no armada.
• S'han utilitzat noves lleis que penalitzen les "notícies falses" o l'incompliment de les mesures de confinament durant l'estat d'emergència sanitària per jutjar activistes que demanaven la represa del moviment de protesta o que criticaven la resposta de les autoritats a la pandèmia de COVID-19.
• En molts casos, la policia va registrar els telèfons de manifestants, periodistes i activistes. Un examen de documents judicials revela que, en alguns casos, l'autoritat judicial va utilitzar informació privada obtinguda d'aplicacions de missatgeria per presentar càrrecs contra la persona, a més de processar-la per publicacions a Facebook.
• Almenys set activistes online i manifestants d'actitud pacífica es van quedar sense treball o van ser objecte d'acomiadament per la seva entitat ocupadora a causa del seu processament. Les autoritats judicials no van investigar les denúncies de tortura sota custòdia formulades per dos activistes d'Hirak.

Informació complementària

El 22 de febrer de 2019 van esclatar manifestacions multitudinàries i en gran mesura pacífiques per tot Algèria, inicialment per oposar-se al llavors president Abdelaziz Buteflika. Quan Buteflika va dimitir, les protestes van passar a reivindicar una reforma dràstica del sistema polític.

Al desembre de 2019, Abdelmadjid Tebboune va ser escollit president i va prometre que el seu govern consolidaria "la democràcia, l'Estat de dret i el respecte dels drets humans".