Madrid.- Amb el lema ?L'homofòbia arruïna vides. No ho permetis?, la Secció espanyola d'Amnistia Internacional se suma a la mobilització del Dia de l'Orgull Gai i Lèsbic de Madrid d'avui 1 de juliol, a favor dels drets humans i llibertats de les persones homosexuals, bisexuals i transgènere (LGBT). Aparentment, les persones del col?lectiu LGBT estan més a prop que mai de compartir els mateixos drets civils i socials que els heterosexuals. A molts països s'han eliminat algunes de les discriminacions legals sobre aquest col?lectiu. No obstant això, la persistència de lleis i conductes discriminatòries per motius d'orientació o identitat sexual a gran part del món continua sent motiu de preocupació i activisme per a Amnistia Internacional. A alguns països, la persecució es realitza de forma directa per la llei. En total, són vuit els països que inclouen dins la seva legislació la condemna a mort per aquest motiu (l?Afganistan, l?Aràbia Saudita, l?Iran, Mauritània, el Pakistan, el Sudan, la República del Iemen i alguns estats del nord de Nigèria). A altres llocs, l'homosexualitat pot ser castigada amb cadena perpètua. Quan aquest tipus de lleis no s'apliquen a la pràctica, la discriminació que sofreixen les persones per la seva identitat sexual, real o suposada, crea situacions d'inseguretat per a la seva integritat física i mental. A d?altres països on no existeixen lleis per castigar les persones per la seva orientació sexual, a la pràctica, s'apliquen altres lleis, habitualment referides a conceptes com ara ?escàndol públic?, ?conducta indecent? o ?crims contra la família? per castigar les relacions homosexuals. A més, s'han observat resistències als progressos legislatius ?normalitzadors?. L'Organització de la Conferència Islàmica i la Santa Seu, entre d?altres, s'han negat a reafirmar els principis ja existents de no discriminació de les minories sexuals establerts per les normes internacionals de drets humans. ?Més de 70 estats del món penalitzen les relacions homosexuals en les seves lleis. A molts més països, les lesbianes, els gais, bisexuals i persones transgènere poden patir abusos greus contra la seva integritat física i emocional per motiu de la seva orientació o identitat sexual, malgrat que legalment els seus drets i llibertats estiguin reconeguts? assegura Amnistia Internacional. Exemples de legislacions discriminatòries En els últims documents d'Amnistia Internacional, com és l'Informe Anual, publicat el passat maig, que recull la situació dels drets humans al món durant el 2005, l'organització ha denunciat nombrosos exemples de països amb legislacions discriminatòries. Nigèria. El govern federal de Nigèria ha presentat un projecte de llei que, si s?aprova, permetrà empresonar les persones únicament sobre la base de la seva orientació sexual real o presumpta, per algun dels següents motius: mantenir relacions homosexuals de mutu acord en privat; defensar els drets de les persones homosexuals i lesbianes; revelació pública de la pròpia identitat sexual. Letònia. Letònia és l'únic país de la Unió Europea que no havia efectuat la transposició completa de la Directiva europea sobre igualtat en l'ocupació i que prohibeix explícitament la discriminació laboral per raó de l'orientació sexual. Lituània. L?1 de gener de 2005 va entrar en vigor la Llei d'Igualtat de Tracte, que prohibia qualsevol discriminació directa o indirecta per motius d'edat, orientació sexual, discapacitat, origen racial o ètnic, religió o creences. Encara que aquesta mesura es va acollir de grat, persistia la preocupació per la igualtat de tracte de l'article 2 de la Llei té una definició poc precisa. Nicaragua. Nicaragua va continuar tipificant com a delicte les relacions de gais i lesbianes. A la comunitat de lesbianes, gais, bisexuals i persones transgènere, segons informes, se li va impedir presentar denúncies i als seus membres se?ls va sotmetre a detencions arbitràries i a abús d'autoritat per part d'agents de policia. L?Aràbia Saudita. A l'abril, quatre homes que havien assistit a un «casament gai» a Yidda van ser condemnats a dos anys de presó i a rebre 2.000 fuetades; es van condemnar 31 homes més a 200 fuetades i a entre sis mesos i un any de presó. Amnistia Internacional els considerava presos de consciència. Illes Fiji. Es va produir una resolució històrica en matèria de discriminació, en invalidar el Tribunal Superior dues sentències que condemnaven dos homes a dos anys de presó per actes homosexuals. També va declarar discriminatòries i anticonstitucionals algunes disposicions del Codi Penal, atès que violaven les salvaguardes relatives a la intimitat i la igualtat fins al punt de penalitzar les relacions sexuals consensuades entre homes. Polònia. Després de l'elecció de Lech Kaczynski com a president, la Comissió Europea va advertir oficialment Polònia que podia perdre el seu dret de vot a la Unió Europea si el president continuava negant els drets dels gais i pretenia introduir la pena de mort. El juny de 2005, Lech Kaczynski, llavors alcalde de Varsòvia, es va negar per segon any consecutiu a autoritzar la Desfilada per la Igualtat de Varsòvia, al?legant que l'acte seria «sexualment obscè» i ofensiu per als sentiments religiosos d'altres persones. No obstant això, el 10 de juny es va celebrar una desfilada improvisada que va congregar més de 2.500 persones. Al novembre, l'alcalde de Poznan va prohibir una marxa gai, amb el pretext de la seguretat. Els participants en una marxa no autoritzada celebrada el 19 de novembre van sofrir agressions físiques i insults per part de membres de les Joventuts Poloneses. Romania. Si bé l'homosexualitat s'havia despenalitzat el 2001, més del 40 per cent de la població, segons informes, continuava pensant que les persones homosexuals havien de ser expulsades del país. L'església ortodoxa i les autoritats locals es van oposar a la celebració de la marxa de l'Orgull Gai, prevista pel 28 de maig. Alguns casos d'abusos i violacions de drets de LGBT Amnistia Internacional ha documentat també diversos casos de violacions o abusos als drets humans de persones per la seva orientació o identitat sexual ocorreguts el 2005 i 2006 en diferents parts del món. Els Estats Units. El mes de setembre de 2005, Amnistia Internacional va publicar un informe on concloïa que, encara que existeix un major reconeixement dels drets de les minories sexuals, moltes d'aquestes persones encara han de plantar cara a un tracte discriminatori i a abusos verbals i físics per part de la policia. Nombroses persones transgènere i de gènere divergent (que exhibeixen trets de gènere que no es corresponen amb el seu sexe biològic) han declarat a Amnistia Internacional que van ser sotmeses a registres humiliants i innecessaris. També van expressar la seva por justificada a ser recloses en el lloc incorrecte quan hi ha segregació per sexes, ja que poden córrer el risc d'agressions i violència sexual per part d'altres detinguts. El treball d'investigació d'Amnistia Internacional ha mostrat que la resposta de la policia davant delictes comesos contra lesbianes, gais, bisexuals o persones transgènere amb freqüència és inadequada i en alguns casos fins i tot hostil. Aquest comportament s'ha consolidat fins a tal punt que en molts sectors de la comunitat LGBT existeix por a denunciar els delictes. L?Iran. Un home de Shiraz, condemnat el 2004 a rebre 100 fuetades per activitats homosexuals, va afirmar que les forces de seguretat l?havien torturat i amenaçat de mort. Jamaica. Lesbianes i gais van seguir exposats a la violència i a la discriminació diàriament. L?agost de 2005, dos homes van ser condemnats per sodomia a dos anys de presó i treballs forçats, amb suspensió de dos anys. Durant les vistes anteriors, una multitud que s'havia reunit enfront del tribunal els havia insultat. Al setembre, el popular músic Buju Banton va ser acusat d'agredir sis homes que, segons va al?legar, eren homosexuals. Les lletres de les seves cançons instaven repetidament a la violència contra gais i lesbianes. Al novembre, l'activista per la causa dels malalts de SIDA Stephen Harvey va ser assassinat, segons sembla, per ser homosexual. Mèxic. Al juny van assassinar el defensor dels drets humans i activista gai Octavio Acuña a Querétaro. El seu company i ell havien presentat una denúncia per discriminació contra uns agents de policia locals el 2004 i s'havien queixat d?assetjament amb trets d?homofòbia abans de l'assassinat. Malgrat aquestes circumstàncies, els investigadors oficials, segons informes, no van fer cap cas de les proves que assenyalaven que l'assassinat havia estat motivat per l'homofòbia. Nigèria. Al juny, dos homes van ser detinguts a l'estat de Katsina i acusats de ?sodomia?. Si els haguessin declarat culpables, haurien estat condemnats a mort mitjançant lapidació. No obstant això, el 6 de desembre, un tribunal de la llei islàmica els va absoldre per falta de proves. El Camerun. El 13 de març de 2006, 12 alumnes d'una escola d'ensenyament secundari del Camerun, van ser expulsades després de ser acusades de formar part d'una ?xarxa lesbiana? existent a l'escola. La decisió, que va ser presa pel consell de disciplina de l'escola, basant-se en investigacions portades a terme per les autoritats escolars i després d'una reunió de l'Associació de Pares i Professors (PTA), va ser aprovada pel delegat Provincial d'Educació Secundària de Littoral. Amnistia Internacional manté una ciberacció en favor d'aquestes alumnes a la seva pàgina web www.actuaconamnistia.org. Informació addicional Totes les persones, independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere, han de gaudir de tots els drets humans descrits a la Declaració Universal dels Drets Humans. Per a Amnistia Internacional, el manteniment de lleis que tracten les persones homosexuals, bisexuals i transgènere com a delinqüents fomenta un clima de prejudicis que incrementa el perill que es cometin agressions i altres abusos contra persones de les quals es creu són gais i lesbianes. L'organització considera ?presos de consciència? les persones empresonades per motiu de la seva orientació sexual i exigeix el seu alliberament immediat i incondicional. L'esportista romanesa Mariana Cetiner va ser el 1995 la primera presa de consciència lesbiana d?AI. Per assolir el seu alliberament el 1998, va jugar un paper crucial una campanya d'enviament massiu de cartes impulsada per l'organització. (01/07/2006)