Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Agenda de Drets Humans per a la pròxima reunió entre el Marroc i Espanya

2/3/07 - Amnistia Internacional s'ha dirigit per carta al president del govern espanyol amb motiu de la VIII Reunió d'Alt Nivell entre el Marroc i Espanya.

amnistia amni, 

Madrid.- Els pròxims dies 5 i 6 de març els governs del Marroc i Espanya celebraran a Rabat la seva VIII Reunió d'Alt Nivell. Amnistia Internacional s'ha dirigit per carta al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per enviar-li diverses qüestions en matèria de drets humans que en opinió de l'organització haurien de ser abordades durant aquesta trobada.

 

Aquests assumptes són fonamentals per al ple exercici dels drets humans de la població marroquina. Es tracta de la persecució judicial al col?lectiu saharaui, les restriccions a la llibertat d'expressió i de reunió en el país i la falta d'avanços per posar fi a la impunitat de crims comesos en el passat. L'organització també destaca que les qüestions sobre immigració que s'abordin han de tenir en compte les obligacions internacionals en matèria de drets humans contretes per ambdós Estats.

 

 

 

1. Immigració i refugi

 

Amnistia Internacional recorda a Espanya que qualsevol col?laboració per al control de la immigració que s'acordi ha de respectar les obligacions en matèria de drets humans i refugiats contretes internacionalment, i no ha d'impedir que les persones que fugen de persecució sol?licitin asil i obtinguin protecció. Igualment, l'organització insta al govern espanyol que totes les polítiques que es desenvolupin en la denominada ?dimensió externa? de la Política d'Asil siguin conforme als estàndards internacionals de drets humans i del dret dels refugiats.

 

L'organització mostra igualment la seva preocupació per les repatriacions des d'Espanya de menors no acompanyats d'origen marroquí que es porten a terme com a ?reagrupacions familiars? i que es realitzen sense el degut procés legal, sense tenir en compte la situació familiar del menor i sense una adequada assistència lletrada.

 

D'altra banda, Amnistia Internacional ha expressat reiteradament la seva preocupació pel fet que continuen sense fer-se públics els resultats de les investigacions iniciades per les autoritats espanyoles i marroquines arran de les morts ocorregudes entre el Marroc i les ciutats de Ceuta i Melilla, entre l?agost i l?octubre de 2005.

 

No semblen haver-se adoptat mesures preventives i hi ha una falta de garanties en ambdós Estats per assegurar que les investigacions dels fets siguin minucioses, imparcials i efectives. Les morts ocorregudes el juliol de 2006 fan témer que se segueixin cometent abusos a la regió sense que les víctimes o els seus familiars puguin recórrer a la justícia o accedir a una indemnització.

 

 

 

2. Arrestos i persecució judicial al Sàhara Occidental

 

La situació dels drets humans al Sàhara Occidental segueix sent motiu de gran preocupació per a Amnistia Internacional. La delegació de l'ONU que va visitar la zona el maig de 2006 va subratllar que el poble saharaui veia molt coartat l'exercici del seu dret a expressar opinions, a crear associacions i a celebrar reunions i que a més estava sent privat del seu dret a la lliure determinació.

 

Al llarg de l'últim any i mig, la comunitat saharaui dedicada a la defensa dels drets humans ha estat objecte d'una campanya coordinada de repressió a mans de les autoritats marroquines. El cas més recent afecta a Brahim Sabbar, secretari general de l'Associació Saharaui de víctimes de violacions greus de drets humans comeses per l'estat marroquí, i el seu company Ahmed Sbai, que s'enfronten als càrrecs de pertinença a una associació no autoritzada i incitació a activitats violentes de protesta contra l'administració marroquina del Sàhara Occidental. Amnistia Internacional ha expressat el seu temor que ambdós estiguin sofrint assetjament judicial per la seva labor de defensa dels drets humans i del dret a la lliure determinació de la població del Sàhara Occidental.

 

El 2006 van prosseguir les manifestacions per part de la població saharaui. Es va informar de la detenció de centenars de persones, la majoria de les quals van quedar en llibertat després de ser interrogades per la policia. Unes 20 van ser condemnades posteriorment a penes de fins a sis anys de presó per haver incitat o participat en accions violentes. Almenys 10 manifestants van denunciar haver sofert tortura o maltractaments sota custòdia.

 

Amnistia Internacional sol?licita al govern espanyol que insti les autoritats marroquines a deixar de criminalitzar l'activitat pacífica del col?lectiu saharaui dedicat a la defensa dels drets humans i que protegeixi el dret de tota la població saharaui a expressar pacíficament les seves opinions sense por a sofrir represàlies, incloses les relacionades amb l'assumpte del Sàhara Occidental.

 

 

 

3. Llibertat d'expressió i de reunió

 

Amnistia Internacional sol?licita al govern espanyol que transmeti a les autoritats marroquines la seva preocupació per les restriccions a la llibertat d'expressió al Marroc, especialment per a assumptes relatius a la monarquia i a la disputa sobre el Sàhara Occidental.

 

El gener de 2007, un tribunal marroquí va ordenar la clausura durant dos mesos de la revista Nichane, que havia publicat un article on es feien bromes sobre qüestions considerades tabú i va condemnar a tres anys de llibertat condicional i a una multa de 80.000 dirhams (aproximadament 7.200 euros) el director de la publicació i l'autor de l'article. Driss Ksikes i Sanaa Al Aji van ser acusats de difamar l'Islam i la monarquia i d'atemptar contra la moral pública. Altres publicacions independents han estat condemnades per difamació, veient-se aparentment perseguides per haver tractat qüestions sensibles, i han rebut multes que poden provocar la fallida.

 

D?altra banda, el 2006 la policia va intensificar la seva persecució del grup islamista no autoritzat Al-Adl wal-Ihsan (Justícia i Caritat), després que aquest iniciés una campanya de captació de nous membres. Més de 3000 membres van ser interrogats, quedant la majoria en llibertat sense càrrecs. Almenys 300 van ser acusats, entre altres delictes, de participació en reunions o assemblees no autoritzades i pertinença a una associació no autoritzada. A més, prossegueix el judici de la portaveu del grup, Nadia Yassine, que el 2005 va declarar en una entrevista que considerava que la monarquia no era adequada per al Marroc. Ella i dos periodistes del diari Al Ousbouiya Al Jadida van ser acusats de difamar la monarquia.

 

 

 

4. Comissió d'Equitat i Reconciliació

 

El gener de 2006 es va presentar l'informe final de la Instància d'Equitat i Reconciliació (IER), encarregada d'investigar les greus violacions dels drets humans comeses entre 1956 i 1999, especialment els casos de desaparició forçada i detenció arbitrària. En el seu moment, Amnistia Internacional va demanar que s'investiguessin sense discriminació tots els casos individuals de ?desaparició? i detenció arbitrària, així com els d'altres violacions greus, i es publiquessin els resultats. La IER va examinar tots els casos que li van ser sotmesos, però no va poder resoldre'ls tots. El seu informe final revela problemes greus quant a la cooperació amb les autoritats (cooperació limitada, rebuig de moltes persones a atestar, pèssim estat dels arxius als quals es va poder accedir, i documents no proporcionats o proporcionats massa tard). A més, continua sense publicar-se una llista dels casos de desaparició forçada examinats.

 

A més, l'informe final de la IER no inclou recomanacions ni conclusions en relació amb la responsabilitat individual per violacions del passat, ni esmenta registres dels noms de les persones afectades. Tampoc es refereix a la possibilitat de prendre mesures administratives contra els càrrecs de l'administració que poguessin ser objecte de denúncies per violacions greus en el passat.

 

Des de la publicació de l'informe, no s'ha proporcionat a les víctimes un accés efectiu a la justícia ni progressos per identificar responsables individuals de les violacions comeses, aspectes que no van ser abordats per la IER ni ho han estat pel comitè Consultiu de Drets Humans (CCDH) i els grups de treball governamentals, encarregats d'engegar les seves recomanacions. Tampoc hi ha hagut una disculpa oficial del primer ministre pels crims comesos en el passat. El rei, per la seva banda, només va expressar el seu condol a les víctimes.

 

(02/03/2007)