Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Àfrica Meridional: els governs han d'intervenir quan milions de persones passen fam pel confinament

© RODGER BOSCH/AFP via Getty Images

  • Les mesures de confinament agreugen la inseguretat alimentària, que afecta les persones més pobres.
  • Les persones sorpreses violant el confinament per buscar menjar, pateixen violència policial; la policia ha d'abstenir-se de recórrer a l'ús de la força.
  • Els governs han d'establir mesures perquè es respecti el dret de les persones a l'alimentació.

"Milions de persones d'Àfrica Meridional pateixen fam perquè el confinament imposat a la regió per frenar la propagació de la pandèmia de COVID-19 els impedeix accedir als aliments", segons Amnistia Internacional.

L'organització demana als governs que estableixin urgentment mesures de protecció social perquè es respecti el dret a l'alimentació. Les mesures per abordar la inseguretat alimentària podrien incloure subsidis d'aliments per als qui viuen en la pobresa i l'entrega directa d'aliments a no pugui proveir-se'n.

"A causa de les elevades taxes de desigualtat i desocupació imperants a l'Àfrica Meridional, la majoria de la població viu al dia, la qual cosa significa que no pot permetre's quedar-se confinada una setmana, molt menys un mes, perquè no té mitjans econòmics per acumular provisions", ha afirmat Deprose Muchena, director per a l'Àfrica Oriental i Meridional d'Amnistia Internacional.

"Sense l'ajuda del govern, el confinament podria convertir-se en un afer de vida o mort per als qui viuen en la pobresa. En l'actualitat, moltes persones es veuen obligades a triar entre complir les mesures de confinament i passar fam o sortir per obtenir menjar i ser penalitzades per això".

La immensa majoria de la població de la regió subsisteix en l'economia informal, per exemple, com a venedors de carrer o treballadors manuals. Amb el règim de confinament vigent, aquests treballs són considerats no essencials, per la qual cosa els qui pertanyen a aquest sector tenen prohibit treballar. Com a conseqüència, moltes persones no poden guanyar diners per comprar menjar.

Encara que durant el confinament es permeten els desplaçaments al supermercat perquè el menjar es considera "essencial", les forces de seguretat solen criminalitzar, i de vegades agredir, les persones que es troben als carrers dels barris mirant de comprar menjar amb els pocs diners que tenen o els qui treballen a canvi de menjar.

Ús il·legítim de la força

En tota la regió, s'ha desplegat als carrers una combinació de policia civil i soldats per vigilar la circulació de persones i garantir que es compleixen les mesures de confinament imposades pels governs. No obstant això, el personal de seguretat està emprant força desproporcionada en el seu tracte amb la gent, incloses pallisses i altres formes d'humiliació pública, com obligar a la gent a gatejar pel terra. En alguns casos, s'ha acusat a la policia d'entrar a les cases i agredir persones.

A Zàmbia, s'ha vist a policies colpejant indiscriminadament persones als carrers, fins i tot en bars, després de trobar-les en llocs públics. La portaveu de la policia nacional, Esther Katongo, va dir després a la televisió nacional que la policia de Zàmbia havia adoptat una estratègia de "pegar" i "detenir" totes les persones que trobessin al carrer. "Et piquem, et peguem, després et detenim. Tens sort si escapes", va afirmar en una entrevista amb mitjans de comunicació.

A Zimbabue, agents de policia van irrompre al mercat de verdures de Sakubva, a Mutare, l'alba del 3 d'abril, i van provocar la fugida de més de 300 venedors de verdures, que van abandonar els seus productes en el lloc. La policia va dur a terme la incursió malgrat que el sector de l'agricultura està considerat servei essencial durant el confinament de 21 dies, per la qual cosa el mercat podia seguir atenent la població que ho necessités per comprar menjar. La policia va cremar posteriorment les verdures i encara no s'ha indemnitzat els venedors per les seves pèrdues. Segons el Programa Mundial d'Aliments, al país, prop de 4,3 milions de persones necessitaven ajuda alimentària urgent abans de la pandèmia.

A Moçambic, l'emissora local de televisió STV ha informat de casos de policies acusats d'aprofitar l'estat d'emergència per assaltar les parades de venedors informals i robar-ne el producte fins i tot quan els llocs estan tancats. Un comerciant informal va dir: "Ens estem morint de gana [perquè no se'ns permet comerciar]. És insuportable. Ja no puc més. Qui hauria de resoldre aquest problema?"

A Angola, s'han denunciat diversos incidents de violència policial des que van ser desplegades les forces de seguretat als carrers per garantir el compliment per la ciutadania de la resposta nacional contra la COVID-19 el 27 de març. Set homes van ser detinguts quan es dirigien a comprar menjar al mercat de Cabinda el 4 d'abril. Van ser alliberats progressivament a partir del 5 d'abril i els dos últims van sortir en llibertat el 7 d'abril.

Mitjans de vida en perill

Informacions dels mitjans de comunicació de diversos països de l'Àfrica meridional destaquen els problemes que les mesures de confinament estan creant per als qui viuen en la pobresa davant l'absència d'ajudes adequades del govern. Dones, nens i nenes i altres grups vulnerables, com el de les persones amb discapacitat, estan especialment afectats.

A Alexandra, un barri al nord de Johannesburg, la població va sortir al carrer el 14 d'abril dient que passava gana. La gent va fer cua als carrers després que algunes organitzacions no governamentals prometessin menjar. Algunes persones van explicar a eNCA, emissora local de televisió que emet les 24 hores, que tenien por morir de fam més que de la COVID-19. Una dona va dir: "Volem menjar. No marxarem enlloc. Ens quedarem aquí fins a migdia. Ens és igual que el coronavirus sigui aquí".

Una altra va dir: "Volem menjar. Tenim gana. El [confinament] pel coronavirus ha de suspendre's. Volem tornar a la feina. Venem tomàquets i patates [al carrer], ara no podem vendre i no podem guanyar-nos la vida. Volem menjar, volem menjar".

A Madagascar, un dels països més pobres del món, augmenta la preocupació per l'accés de la població a l'alimentació. S'ha produït una forta pujada del preu dels aliments bàsics després del confinament. També existeix el temor que creixi la tensió als carrers a mesura que creix l'ansietat de la població pels mitjans de subsistència. Per exemple, els conductors de rickshaw han protestat contra el confinament en la població de Tamatave, en el nord-est del país, la qual cosa ha desembocat en enfrontaments amb la policia. Els conductors diuen que no poden complir el confinament perquè viuen dels seus salaris diaris.

Segons els mitjans de comunicació, a Botswana, els treballadors i les treballadores del sector informal i els petits negocis pateixen conseqüències econòmiques devastadores, perquè el confinament impedeix que els qui treballen conduint autobusos, rentant cotxes i venent als carrers puguin guanyar-se la vida. Aproximadament el 20% de la població està aturada i, en no tenir la necessària protecció social, té dificultats per accedir a aliments, atenció per a la salut i altres serveis essencials.

"Les mesures de confinament imposades a tota la regió amb la finalitat de reduir les conseqüències catastròfiques de la COVID-19 han d'anar acompanyades de mesures de protecció social per als qui viuen en la pobresa i manquen d'ocupació, amb la finalutat de itigar l'impacte del doble perill del confinament i la fam. Els governs no poden criminalitzar persones per sortir de la seva casa per buscar menjar o perquè necessiten treballar per obtenir un sustent bàsic", va dir Deprose Muchena.

"Els governs han de garantir que ningú passa gana i han d'instaurar mesures de protecció social perquè es respectin els drets humans. No s'ha de deixar ningú enrere".

Els governs han d'avaluar la seva capacitat per protegir la salut, els mitjans de subsistència i els drets humans de la població, i demanar ajuda a la comunitat internacional quan detecti l'existència de llacunes o no puguin garantir les proteccions necessàries.