Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Àfrica Austral: Les llars s'han convertit en un lloc perillós per a dones i nenes pel confinament de la COVID-19

Proteste estudiantiles contra la violència de gènere a Sud-àfrica / Photo by Nardus Engelbrecht/Gallo Images via Getty Images

Durant els confinaments decretats als països de la regió d'Àfrica Austral per la pandèmia de COVID-19, algunes llars de la regió s'han convertit en focus de crueltat, violacions i violència per a aquelles dones i nenes que s'han vist atrapades amb familiars maltractadors sense poder denunciar-ho ni escapar per posar-se fora de perill, segons un nou informe publicat avui per Amnistia Internacional.

Els nocius estereotips de gènere arrelats en les normes socials i culturals, que determinen que la dona ha de sotmetre's sempre a l'home o que un home que colpeja la seva dona ho fa perquè l'estima, han portat a un augment de la violència contra les dones i les nenes a Madagascar, Moçambic, Sud-àfrica, Zàmbia i Zimbabue. Com explicava una activista a Moçambic, "s'ensenya a les nenes que els marits només peguen a les seves dones si les estimen".

L'informe d'Amnistia Internacional Treated like furniture: Gender-based violence and COVID-19 response in Southern Africa revela també que les dones i nenes que s'atreveixen a denunciar la violència s'arrisquen a patir el rebuig social que genera no ajustar-se als rols assignats a cada gènere. A més, quan alcen la veu, les autoritats no es prenen de debò les seves denúncies.

"La pandèmia de COVID-19 ha contribuït a intensificar la violència de gènere contra les dones i les nenes a la regió d'Àfrica Austral. Alhora, ha magnificat els problemes estructurals existents, com la pobresa, la desigualtat, la delinqüència, els elevats índexs de desocupació, i les deficiències sistèmiques de la justícia penal", ha afirmat Deprose Muchena, director d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Oriental i Austral.

"Les mesures de confinament han impedit que les dones poguessin escapar de les seves parelles maltractadores, o deixar casa seva a la recerca de protecció. A tot l'Àfrica Austral, les dones que han sofert violència de gènere han tingut dificultats per denunciar els abusos, ja que tant les pròpies dones com les organitzacions que treballen per oferir-los protecció i suport no es consideraven un servei essencial, i per tant han hagut d'afrontar estrictes restriccions a la seva llibertat de circulació, la qual cosa ha fet que desistissin de denunciar".

L'informe ha documentat la violència de gènere en cinc països, entre els quals destaquen Moçambic, Sud-àfrica i Zimbabue, on les seves mesures per controlar la propagació de la COVID-19 no han tingut en compte els serveis de suport a dones i nenes sotmeses a actes de violència i abusos.

Violació, pallisses i homicidis durant el confinament

La violència contra les dones als països de la regió es va disparar després de només unes setmanes de confinament. Durant la primera setmana de confinament, el Servei de Policia de Sud-àfrica va informar que havia rebut 2.300 trucades d'ajuda per violència de gènere. A mitjans de juny de 2020, 21 dones, nens i nenes havien mort a mans de les seves parelles.

Un cas emblemàtic és el brutal assassinat de Tshegofatso Pule, de 28 anys, que va desaparèixer el 4 de juny i va ser trobada quatre dies després, apunyalada i penjada d'un arbre a Johannesburg, quan estava embarassada de vuit mesos.

A Moçambic, les organitzacions de la societat civil han rebut un nombre inusualment elevat de casos de violència de gènere en l'àmbit familiar després de l'inici de l'estat d'emergència, al març de 2020. En un dels casos, un home va matar la seva dona i després es va treure la vida el dia 6 de juny en el districte de Matola, a la província de Maputo.

També resulta colpidor el cas de robatori, violació i assassinat d'una treballadora de l'Hospital Central de Maputo en tornar a casa, tard a la nit, per l'escassetat de transport públic a causa de les restriccions per l'estat d'emergència, el 31 de maig de 2020.

A Zimbàbue, una organització que ofereix protecció a les supervivents de violència de gènere en l'àmbit familiar va documentar 764 casos d'aquest tipus de violència durant els onze primers dies de confinament nacional. El 13 de juny de 2020, la xifra ja s'enfilava els 2.768 casos.

María* (nom fictici), de Zimbabue, va ser expulsada violentament de casa pel marit, que s'hi havia traslladat amb la seva amant durant el confinament.

A Madagascar, l'increment de la pobresa generat pel confinament ha estat un dels principals factors de l'augment de la violència de gènere durant el període de confinament. Les dones i les nenes han empobrit i la dependència econòmica de les seves parelles maltractadores ha augmentat, de manera que estan més exposades a patir abusos.

Segons les estadístiques oficials de la policia, Zàmbia és l'únic país que ha registrat una lleugera disminució de la violència de gènere durant el confinament, en comparació del mateix període de 2019. Els casos de violència de gènere en aquest país es van reduir en un 10% durant el primer trimestre de 2020, la qual cosa pugues haver-se d'al fet que les dones no tenien manera de demanar ajuda, i no tant a la disminució dels casos. No obstant això, l'ONG Young Women's Christian Association (Associació de Joves Cristianes) va registrar un repunt dels casos de violència sexual durant el primer trimestre de 2020.

Obstacles per a la justícia

L'informe identifica diversos obstacles per a l'accés a la justícia de les víctimes i supervivents de violència de gènere a l'Àfrica Austral, com per exemple la falta de confiança en el sistema de justícia penal, i el trauma secundari que pateixen a mans de les autoritats, incloent la policia, i en els serveis de salut quan van a denunciar el seu cas.

Aquests obstacles s'han posat encara més de relleu durant la pandèmia de COVID-19. A Sud-àfrica, per exemple, l'opinió pública ha mostrat la seva indignació per l'incompliment institucional en l'administració de justícia per a les dones i nenes víctimes i supervivents de violència de gènere, a pesar que la llei de violència domèstica de 1998 estableix explícitament que les víctimes poden emprendre accions penals contra els agressors.

Natasha* (nom fictici), supervivent de violació, creu que la violència contra les dones ha augmentat perquè "la policia no es pren prou de debò a les víctimes de violència de gènere quan van a denunciar el seu cas".

El Ministre de Justícia i Assumptes Constitucionals de Sud-àfrica, Ronald Lamola, ha reconegut en la ràdio, al juny de 2020, les mancances d'un sistema que sol fallar a les víctimes de violència de gènere.

A Moçambic, quan es presenta una denúncia per violència de gènere, la policia està obligada a obrir una investigació. No obstant això, igual que a Sud-àfrica, la majoria de les víctimes són reticents a fer aquest pas a causa de la pressió social per aguantar la violència de gènere en l'àmbit familiar, o bé per la seva dependència econòmica de l'agressor, i la manca de confiança en el sistema de justícia penal.

Segons organitzacions de la societat civil, en alguns casos els agents de policia han estat acusats de desestimar les denúncies per violència de gènere, per considerar-les problemes familiars i no delictes. Un altre dels factors que s'assenyalen com a causa dels baixos nivells de denúncia és l'estigma que envolta a la violència sexual.

"A moltes persones a l'Àfrica Austral els resulta sorprenent que el lloc més perillós per a les dones i les nenes durant la pandèmia de COVID-19 fos casa seva. És senzillament injustificable. Els dirigents de la Comunitat per al Desenvolupament de l'Àfrica Austral (SADC) han de garantir que la prevenció i protecció de les dones davant de la violència de gènere en l'àmbit familiar és un component essencial de les respostes nacionals dels seus països, tant en la pandèmia com en altres emergències", ha declarat Deprose Muchena.

"Els Estats han de garantir que les dones i les nenes continuen tenint accés a protecció policial i a la justícia, així com a albergs i altres serveis de suport que els permetin escapar de la xacra de la violència de gènere".