Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

Actualització de la situació a Catalunya

Un agent de la policia dispara una pilota de goma l'1 d'octubre als voltants de l'Escola Ramon Llul de Barcelona

COMUNICATS

2/10/2017
Amnistia Internacional denuncia ús excessiu de la força per part de Policia Nacional i Guàrdia Civil a Catalunya

18/10/2017
Els càrrecs de sedició contra Sànchez i Cuixart són excessius i demanem que se suspengui la presó provisional

3/11/2017
Mantenir Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en presó provisional, un pas en la direcció equivocada

6/02/2018
Catalunya: la prolongació de la presó provisional a Jordi Sànchez és “excessiva i desproporcionada”

10/05/2018
1-0 a Catalunya: Fiscalia; entre el desinterès, l’obstrucció i la manca de col·laboració amb les investigacions judicials sobre ús de la força

***L'ús excessiu de la força per part de la policia l'1 d'octubre

Les forces de seguretat van actuar legítimament amb l'objectiu de complir l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per impedir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya (1-O). No obstant això, Amnistia Internacional va poder documentar que tant membres de la Policia Nacional (Unitat d'Intervenció Policial) com agents de la Guàrdia Civil van fer ús excessiu de la força contra manifestants pacífics, i van fer ús inadequat de material antidisturbis com pilotes de goma o substàncies químiques irritants contra persones que feien resistència pacífica.

Amnistia Internacional va poder documentar que tant membres de la Policia Nacional (Unitat d'Intervenció Policial) com els agents de la Guàrdia Civil van fer ús excessiu de la força contra manifestants pacífics, i van fer un ús inadequat del material antidisturbis com pilotes de goma o substàncies químiques irritants contra persones que feien resistència pacífica, tot això en un context d'una operació legítima per a complir l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb l'objectiu d'impedir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya (1-O).

D'altra banda, l'actuació de les forces de seguretat de vegades va ser clarament obstaculitzada. Segons dades del Ministeri d'Interior, a 9 de març de 2018, 58 agents de la Policia Nacional i 37 agents de la Guàrdia Civil haurien resultat ferits com a conseqüència d'aquests impediments, i l'organització ha pogut visionar imatges que mostren actituds violentes per part de manifestants contra agents.

No obstant això, la Fiscalia segueix sense impulsar accions per aclarir l'actuació de les forces i cossos de seguretat, ni coopera de manera activa en els casos que estan ara mateix oberts en diferents tribunals a Catalunya, i el Ministeri d'Interior segueix declarant que van actuar de forma proporcionada en tots els casos.

Amnistia Internacional ha demanat una investigació imparcial, exhaustiva, independent i efectiva sobre totes les denúncies d'ús excessiu de la força, en la qual els responsables siguin portats davant la justícia, i que es prenguin mesures perquè aquest tipus d'actuacions no es repeteixi.

En aquests moments hi ha obertes instruccions en vuit jutjats catalans que estan investigant algunes d'aquestes denúncies. No obstant això, hi ha alguns indicis que preocupen a l'organització, com l'arxiu de diligències, la manca d'impuls a les investigacions sobre l'ús excessiu de la força per part de les fiscalies, la lentitud a l'hora de respondre als tribunals, i la manca d'assumpció de responsabilitats per part del Ministeri de l'Interior.

En aquests moments hi ha obertes instruccions a vuit jutjats catalans que estan investigant algunes d'aquestes denúncies. No obstant això, hi ha alguns indicis que preocupen a l'organització, com l'arxivament de diligències, la manca d'impuls a les investigacions sobre l'ús excessiu de la força per part de les fiscalies, la lentitud a l'hora de respondre als tribunals, i la manca d'assumpció de responsabilitats per part del Ministeri de l'Interior.

***El processament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

El 16 d'octubre, la jutgessa Lamela de l'Audiència Nacional va dictar l’ordre d'empresonament provisional contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents, respectivament, de les organitzacions independentistes catalanes Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. El 6 de febrer passat, per decisió judicial es va decidir allargar la presó provisional de Jordi Sànchez. La seva causa també va passar al Tribunal Suprem, i després de la instrucció duta a terme pel jutge Llarena, s'enfronten a un delicte de rebel·lió, ja que a més de la seva responsabilitat en els fets del 20 i 21 de setembre, se'ls atribueix també la seva participació en la celebració del referèndum de l'1-O com a element clau per a la consecució de la independència. El jutge Llarena també va confirmar la decisió de seguir mantenint-los en presó provisional.

Com a ciutadans particulars i presidents de sengles organitzacions de la societat civil, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez tenien dret a expressar les seves opinions contràries a les actuacions policials acordades per un Jutjat d'Instrucció de Barcelona, consistents, entre d’altres, en l’escorcoll de la seu de la Conselleria d'Economia de la Generalitat. També tenien dret a organitzar reunions pacífiques de suport al referèndum i a la independència de Catalunya.

Pels missatges que van publicar a les xarxes socials segons els jutges, així com per algunes de les declaracions que van fer durant els fets, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van convocar a la ciutadania a concentrar-se davant d'uns edificis oficials amb la finalitat d'impedir una operació policial legal ordenada per un jutjat de Barcelona que comportava l’escorcoll de diversos edificis oficials. Pel que sembla, no van animar als manifestants a utilitzar la violència i els actes esporàdics de violència comesos per manifestants, com els danys causats a uns vehicles de la policia, no se'ls poden atribuir de manera directa ni indirecta com a organitzadors de les protestes.

Mentre que el fet de convocar manifestants amb la finalitat d'impedir una operació policial lícita podria, de demostrar-se, ser castigat, la presentació de càrrecs contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per delictes greus com la rebel·lió, i la seva presó provisional, constitueixen restriccions excessives del seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica. Per aquesta raó Amnistia Internacional demana que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart siguin posats en llibertat i que se’ls retirin els càrrecs de rebel·lió. Davant la possible comissió d'un delicte d'ordre públic, Amnistia Internacional no els ha identificat com a presos de consciència. L'organització seguirà observant les actuacions penals i estudiarà les proves presentades contra ells.

***El processament de Carles Puigdemont i altres alts càrrecs catalans

El 7 de setembre de 2017, el Tribunal Constitucional va acordar la suspensió del referèndum i el 17 d'octubre va resoldre que el referèndum sobre la independència de Catalunya, previst per l'1 d'octubre (1-O), era inconstitucional. El dret internacional dels drets humans no proporciona cap base per impugnar la legitimitat o el raonament jurídic de la providència del Tribunal Constitucional.

D'aquesta providència es dedueix que els actes dels alts càrrecs catalans que van participar en l'organització del referèndum de l'1-O i a la posterior declaració d'independència el 27 d'octubre van ser ultra vires i possiblement van constituir delicte en virtut de la legislació espanyola. Els actes comesos pels alts càrrecs catalans en l'exercici de les seves funcions oficials per celebrar un referèndum il·legal no estaven protegits ni pel dret a la llibertat d'expressió ni per cap altre dret humà establert en el dret internacional.

El passat 30 d'octubre, el fiscal general de l'Estat espanyol va presentar una querella a l'Audiència Nacional contra l'ex president del Govern català, Carles Puigdemont i Casamajó, i 13 exconsellers, i una altra en el Tribunal Suprem contra diversos exmembres de la Taula del Parlament català, inclosa la seva presidenta, Carme Forcadell. Segons el Fiscal General, tots ells eren responsables penals de rebel·lió, sedició i malversació. Després de passar tota la causa al Tribunal Suprem, el 21 de març de 2018, el jutge Llarena va dictar una ordre de processament contra ells pels delictes de rebel·lió i malversació de fons públics, que en aquests moments es troba a l'espera que se celebri el judici oral.

El 2 de novembre, l'Audiència Nacional va ordenar la presó provisional de 8 dels 13 exconsellers. El 5 de novembre, després que una jutgessa de l'Audiència Nacional emetés una ordre europea de detenció, Carles Puigdemont i quatre exconsellers van ser requerits per la justícia belga i es van personar davant la policia, poc després van ser posats en llibertat amb mesures cautelars. El 9 de novembre passat, el Tribunal Suprem va ordenar la llibertat amb fiança dels cinc membres del Parlament català. El 5 de desembre, el jutge del Tribunal Suprem espanyol va anul·lar les ordres de detenció. El 23 de març, alguns dels exconsellers i la presidenta de la Mesa del Parlament, que estaven en llibertat sota fiança, van haver d'ingressar novament a la presó per mandat del jutge Llarena. El 25 de març de 2018, Carles Puigdemont va ser detingut a Alemanya després de reactivar-se l'ordre europea de detenció quan tornava amb cotxe d'un acte en el qual participava a Finlàndia. El Tribunal de Schleswig-Holstein va decretar la seva llibertat amb fiança a l'espera de decidir sobre l'extradició, ja que a través de la informació aportada per la justícia espanyola aquest tribunal no veia indicis de rebel·lió, segons la figura anàloga que existeix en el Dret alemany. El procediment d'extradició continua en marxa.

En aquest moment, Amnistia Internacional no ha identificat cap motiu que faci pensar que, si l'expresident, els exconsellers i l'exdiputada són extradits a Espanya seran sotmesos a un judici que incompleixi el dret i les normes internacionals.

Amnistia Internacional no ha qualificat als alts càrrecs catalans a la presó de presos o preses de consciència perquè l'organització utilitza aquesta expressió únicament per a les persones que no haurien de ser castigades de cap manera però que estan privades de llibertat només per l'exercici dels seus drets humans (o per certs elements de la seva identitat) i, per tant, no han fet res que pugui interpretar-se legítimament com a delicte.

Davant la inexistència d'una definició acceptada del terme «pres/a polític/a» en el dret internacional i a la llum dels nombrosos possibles significats que pot tenir en el seu ús quotidià, Amnistia Internacional, per norma general, mira d'evitar-ne l’ús. L'organització utilitza ocasionalment el concepte com a terme descriptiu abreujat en casos amb un fort context polític, però prefereix evitar-lo pel risc que sigui interpretat malament en el sentit que implica un estatut jurídic determinat. Més específicament, Amnistia Internacional no empra els termes «pres/a polític/a» i «pres/a de consciència» de forma indistinta i, en concret, evita l'ús del terme «pres/a polític/a» en situacions en les quals podria convidar erròniament a inferir que la persona així qualificada és un «pres/a de consciència».

Alhora que Amnistia Internacional reconeix que els consellers i parlamentaris catalans podrien haver comès un delicte legítimament jutjable, els tribunals han de garantir que les facultats discrecionals d'enjudiciament no s'exerceixen de forma arbitrària o injustificada.

Segons l'article 472 del Codi Penal espanyol, el delicte de rebel·lió exigeix l'ús de la violència per declarar la independència d'una part del territori nacional. Pel que fa al fet que el govern català va fer una crida a les persones a la mobilització i a l'oposició pacífica a diverses operacions policials legítimes abans o durant el referèndum, de les dades de què disposa Amnistia Internacional no sembla que es compleixi el requisit de la violència perquè existeixi el delicte de rebel·lió, però és la justícia la que haurà de determinar el tipus penal i AI seguirà fent seguiment per avaluar si hi ha judici just.

Amnistia Internacional no es pronuncia sobre l'actual situació de presó provisional dels sis exconsellers del govern català i de l'expresidenta de la Mesa del Parlament. Tant la jutgessa de l'Audiència Nacional com l'ordre d'empresonament del Jutge Llarena justifiquen aquesta mesura per tots ells fent referència als requisits previstos en la legislació espanyola, a saber: l'existència d'indicis de la seva participació en els delictes, el risc de fugida, el risc de reiteració delictiva i el risc d'ocultació o destrucció de proves.

Segons el dret i les normes internacionals, l'ús de la presó preventiva només es justifica quan no existeix una mesura alternativa que garanteixi els interessos de la justícia. D'altra banda, la mesura de presó preventiva ha d'estar sotmesa a revisió judicial periòdica.

Amnistia Internacional observarà atentament totes les actuacions penals sobre aquest cas per avaluar si es respecten plenament el dret a un judici amb les degudes garanties i el dret a la llibertat.

***L'acostament de Jordi Cuixart i dos exconsellers presos

Els principis de Nacions Unides per a la Protecció de totes les Persones sotmeses a qualsevol forma de detenció o presó, així com la reiterada jurisprudència referent al Tribunal Europeu de Drets Humans, indiquen que els presos i preses haurien de poder complir condemna prop del seu lloc d'arrelament, sempre que sigui possible i ho sol·licitin individualment. En el cas de Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Raül Romeva, que han demanat poder estar més prop dels seus familiars i el seu arrelament personal, Amnistia Internacional considera que no hi ha cap obstacle perquè se'ls faciliti que puguin estar més prop de la seva família mentre estan a l'espera de judici.