Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Acord UE-Turquia: una taca vergonyosa en la consciència col·lectiva d'Europa


L'acord UE-Turquia, que ha provocat el patiment de milers de persones refugiades i migrants, constitueix una taca en la consciència col·lectiva d'Europa. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en el primer aniversari de l'acord.

L'acord per retornar a Turquia les persones sol·licitants d'asil, sota la premissa que Turquia és un lloc segur per a elles, ha fracassat en els seus propis termes, i ha deixat milers de persones exposades a unes condicions miserables i insegures a les illes gregues.

"Avui es commemora un dia en la història de la protecció a les persones refugiades: el dia en què els líders europeus van tractar de comprar la seva exempció d'obligacions internacionals, fent cas omís del seu cost en sofriment humà", ha manifestat John Dalhuisen, director d'Amnistia Internacional per a Europa.

"Fa un any, les illes gregues es van transformar de fet en presons, mentre les costes europees passaven de ser llocs de refugi a llocs de perill i mort. Des de fa un any, milers de persones romanen atrapades en un llimb perillós, desesperat i aparentment interminable".

A la majoria de les persones sol·licitants d'asil que es troben en els camps no se'ls permet abandonar les illes. Estan atrapades en condicions d'amuntegament i misèria i, en ocasions, han estat víctimes de violents crims d'odi. Cinc persones refugiades a Lesbos, una d'elles menor d'edat, han mort per circumstàncies fortament vinculades a aquestes condicions.

Encara que els líders europeus mantenen la ficció que Turquia és un tercer país segur per a les persones refugiades i sol·licitants d'asil, els tribunals grecs, fins al moment, han bloquejat sobre aquesta base la devolució a Turquia de sol·licitants d'asil sirians.

No obstant això, Amnistia Internacional ha documentat la devolució a Turquia d'alguns sol·licitants d'asil sirians sense donar-los accés a l'asil i sense permetre'ls apel·lar contra aquesta devolució, fet contrari al dret internacional. Uns altres han tornat "voluntàriament" a Turquia a causa de la misèria existent a les illes gregues.

L'aniversari de l'acord coincideix amb el termini límit perquè els advocats presentin proves addicionals en una causa que està examinant el tribunal administratiu de més alta instància de Grècia i que determinarà si pot considerar-se Turquia un "país segur" per a les persones refugiades.

Es tracta de la causa relativa a "Noori", sol·licitant d'asil de 21 anys que porta més de sis mesos detingut il·legalment després que els tribunals grecs declaressin inadmissible la seva sol·licitud d'asil per considerar que Turquia és un "tercer país segur" per a ell. Depenent de la decisió del tribunal, "Noori" podria ser enviat immediatament de tornada a Turquia. La sentència, que s'espera per a aquest mes, podria establir un precedent i podria obrir les portes a més devolucions.

En lloc de tractar de retornar sol·licitants d'asil i refugiats a Turquia, on no tenen protecció efectiva, la UE hauria d'estar treballant amb les autoritats gregues per transferir urgentment a les persones sol·licitants d'asil a territori continental grec amb la finalitat de que es processin els seus casos. Els governs europeus haurien de proporcionar als sol·licitants d'asil accés a la reubicació i a altres vies segures i legals per arribar a altres països europeus, com la reagrupació familiar o els visats per raons humanitàries.

Malgrat les seves deficiències manifestes i les seves flagrants violacions del dret internacional, alguns líders europeus han promocionat l'acord UE-Turquia com un model que es podria copiar en acords amb altres països.

"El fet que els líders europeus estiguin presentant com un èxit un acord que ha causat un sofriment tan gran posa de manifest que l'acord UE-Turquia no té res a veure amb la protecció a les persones refugiades, sinó que la seva finalitat és mantenir aquestes persones fora d'Europa", ha manifestat John Dalhuisen.

"L'acord UE-Turquia és una taca en la consciència col·lectiva d'Europa. Ara que entra en el seu segon any, no hauria de veure's com un model per a altres acords, sinó com un model per provocar la desesperació a milions de persones ja de per si mateix desesperades que han fugit de la guerra i els conflictes buscant seguretat.

L'acord UE-Turquia es va tancar el 18 de març de 2016 i va entrar en vigor el 20 de març de 2016. Podeu consultar el nostre recent informe "A Blueprint for Despair: The human rights impact of the EU-Turkey deal"