Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Abusos contra presos i manifestants posen en relleu la necessitat urgent d'una normativa sobre instruments de tortura

© Vernon Yuen/NurPhoto via Getty Images

El món ha d'actuar amb urgència per prohibir el comerç global amb material concebut per infligir lesions i un dolor atroç, han declarat avui Amnistia Internacional i la Fundació d'Investigació Omega, la vigília de la reunió d'alt nivell de l'ONU sobre el "comerç amb la tortura". En un nou informe titulat Ending the Torture Trade: The Path to Global Controls on the ‘Tools of Torture’, ambdues organitzacions també demanen controls sobre el material policial estàndard, per garantir que no acaba en mans de qui comet abusos.

"Als 30 anys des de la prohibició internacional de la tortura, es continua sotmetent persones a tortura, sovint fins a la mort, en presons i centres de detenció de tot el món. No té sentit prohibir la tortura si es permet que continuï el comerç amb material sinistre concebut específicament per aplicar-la, com ara porres amb pues i grillets amb claus", ha afirmat Patrick Wilcken, responsable d'Amnistia Internacional sobre Empreses, Seguretat i Drets Humans.

"Mentrestant, quan a tot el món segueix havent-hi manifestants asfixiats amb gas lacrimògen i lesionats amb bales de goma, cal reforçar els controls sobre el comerç amb material policial. Hi ha material estàndard, com ara esposes i porres, que pot emprar-se com a instrument de tortura quan cau a les mans equivocades. Els països han d'unir-se per establir un instrument global jurídicament vinculant que reguli el comerç amb aquests productes".

Un marc per posar fi al comerç amb el dolor i el patiment

La publicació de l'informe d'Amnistia Internacional i la Fundació d'Investigació Omega coincideix amb la reunió d'alt nivell a les Nacions Unides de l'Aliança per al Comerç Lliure de Tortura -integrada per 60 Estats- i forma part de l'actual procés d'exploració de vies per regular el comerç global amb material per fer complir la llei.

Com a suport al procés de l'ONU, Amnistia Internacional i la Fundació d'Investigació Omega presenten un "marc contra el comerç amb la tortura", que estableix mesures bàsiques que han d'adoptar els Estats per regular de manera efectiva el comerç amb material per fer complir la llei i amb productes relacionats amb la pena de mort.

Entre aquestes mesures figuren prohibir el material intrínsecament abusiu, com les porres amb pues, els cinturons d'electroxoc i les esposes per a turmells, i establir controls robustos en matèria de drets humans en el comerç amb material emprat de manera habitual per la policia, com ara esposes, pulveritzadors de pebre i dispositius Taser.

L'informe també posa l'accent en la necessitat de prohibir el comerç amb material emprat per aplicar la pena de mort -com ara forques i cadires elèctriques- i d'establir controls sobre les exportacions de productes químics farmacèutics de doble ús, per prevenir-ne la utilització en execucions mitjançant injecció letal.

"La nostra investigació ha posat al descobert la promoció, en fires comercials i llocs web d'empreses, de diversos materials per fer complir la llei intrínsecament abusius, per exemple, dispositius d'electroxoc activats per control remot adherits al cos de les persones detingudes; grillets pesats; instruments de coerció cargolats als murs; porres amb pues i escuts dentats; porres policials elèctriques i pistoles paralitzants, guants d'electroxoc i fins i tot dispositius de captura d'electroxoc, i la llista no acaba aquí", ha manifestat el doctor Michael Crowley, adjunt d'investigació de la Fundació d'Investigació Omega.

"Durant massa temps, els Estats han fet els ulls grossos davant el comerç amb 'instruments de tortura' i han permès a empreses de tot el món beneficiar-se del dolor i el patiment humà. Tots els Estats tenen la responsabilitat d'actuar amb decisió per posar sota control aquest comerç. El nostre marc contra el comerç amb la tortura els proporciona les bases per a una acció efectiva, establint individualment restriccions nacionals i acordant col·lectivament normes internacionals a través de l'actual procés de l'ONU".

Tortura amb descàrregues elèctriques

Els dispositius d'electroxoc s'empren de manera habitual com instruments de tortura a tot el món. Per exemple, el 9 de setembre de 2020, la policia va donar l'alto a Javier Ordóñez a Bogotà, Colòmbia, per vulnerar, presumptament, les restriccions per la COVID-19. Els agents van immobilitzar-lo a terra i li van administrar reiteradament descàrregues elèctriques en el cos amb un dispositiu Taser durant uns cinc minuts. Va morir a l'hospital hores després a conseqüència d'un traumatisme contús.

A l'Aràbia Saudita, Solomon, un detingut etíop, va explicar a Amnistia Internacional que els guàrdies penitenciaris havien utilitzat dispositius d'electroxoc contra ell per protestar per l'absència d'atenció sanitària.

"Si ens queixem, utilitzen un dispositiu i caus. És com quan toques una cosa amb corrent. Et deixa una marca en la pell... Des d'aquest dia no hem tornat a queixar-nos. Tenim por que tornin a posar-nos aquesta cosa elèctrica a l'esquena. Callem".

Amnistia Internacional i Omega demanen la prohibició a tot el món del comerç i ús de determinats dispositius d'electroxoc inadequats per a l'aplicació de la llei. Entre ells figuren els dispositius corporals, com els cinturons i les armilles d'electroxoc, i els dispositius de contacte directe d'ús policial, com les porres elèctriques i els dispositius de subjecció. Alguns dispositius de projectils d'electroxoc poden tenir una finalitat legítima d'aplicació de la llei, però el seu comerç i utilització han d'estar estretament controlats.

Pallisses amb porres

L'informe també conté testimonis esgarrifosos de persones sotmeses a pallisses propinades per la policia amb porres, bastons i vares, com el d'un pres a Burundi que va denunciar:

"[La policia] ens va colpejar a l'esquena, les natges i els peus durant 20 minuts. Eren sis policies, i s'alternaven. Vaig tenir dificultats per caminar durant una setmana. No podia posar-me les sabates per com tenia d'inflats els peus".

Després de les protestes que van seguir a les eleccions de Bielorússia a l'agost de 2020, Katsyaryna Novikava va explicar a Amnistia Internacional que havia passat 34 hores al Centre d'Aïllament de Delinqüents, on s'obligava els homes reclosos a romandre estesos en el fang al pati de l'edifici. A l'interior del centre, desenes d'homes van ser obligats a despullar-se i posar-se de quatre grapes, mentre els agents els donaven puntades i els colpejaven amb les porres. També Katsyaryna va ser obligada a posar-se de genolls i a escoltar els seus crits.

Tortura i altres maltractaments al carrer

Segons Amnistia Internacional, nombroses forces policials han emprat diversos tipus de materials i armes al marge de situacions de custòdia d'una manera que pot constituir tortura o altres maltractaments.

Entre aquests usos figura disparar reiteradament i de manera deliberada bales de goma, bales de plàstic i altres projectils potencialment letals contra manifestants pacífics, donant lloc a lesions greus i pèrdua de visió. També inclou usar de manera injustificada i punitiva substàncies químiques irritants, com pulveritzadors de pebre, contra persones que no representen cap amenaça, i emprar grans quantitats de gas lacrimògen en espais tancats.

Amnistia Internacional i Omega demanen als Estats que emprin el marc contra el comerç amb la tortura per adoptar normatives o reforçar els controls nacionals existents sobre el comerç amb productes emprats per aplicar la pena capital o infligir tortura o altres maltractaments.

Els controls més estrets sobre el material per fer complir la llei han d'incloure la concessió d'autoritzacions caso per cas i prèvia avaluació del risc que el material s'utilitzi indegudament per infligir tortura o altres maltractaments.

Les empreses també tenen la responsabilitat de respectar els drets humans.

"Encara que els controls comercials estan vinculats a obligacions dels Estats, això no eximeix les empreses de la seva responsabilitat en aquest terrible comerç", ha declarat Patrick Wilcken.

"Les empreses han d'exercir de manera proactiva la diligència deguda en matèria de drets humans per impedir que els seus productes s'usin indegudament. Les empreses que fabriquin, promoguin o comerciïn amb material per fer complir la llei intrínsecament abusiu que no pot emprar-se per a una altra cosa més que per infligir tortura o altres maltractaments o aplicar la pena de mort han de posar immediatament fi a aquestes activitats"..