Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Absolució per violació en grup a Pamplona


Milers de persones s'han llançat als carrers els últims dies a diferents punts d'Espanya després que cinc homes acusats de violar en grup una dona de 18 anys el 2016 fossin absolts dijous passat de "agressió sexual", càrrec que inclou la violació.

En comptes d'això, els acusats van ser declarats culpables del càrrec més lleu de "abusos sexuals" i condemnats a nou anys de presó. La gent protesta indignada pel fet que no fossin declarats culpables de violació i per la manera en què tant la llei com el sistema de justícia han fallat a la víctima. Les persones que es manifesten expressen la seva solidaritat amb ella.

Una de les preocupacions principals és que, malgrat que els jutges van reconèixer que la dona no havia donat el seu consentiment a l'atac sexual, i van reconèixer que es trobava en estat de xoc en aquells moments i havia adoptat una actitud passiva i submissa perquè tenia por, tot i així van declarar als homes innocents de violació.

Els jutges van concloure que amb l'absència de consentiment no n'hi havia prou per considerar l'atac una violació perquè, en la seva opinió, no s'havien utilitzat violència física ni intimidació, requisit necessari perquè es consideri que s'ha comès delicte de violació en virtut de l'actual legislació espanyola. No és estrany que les dones, en casos d'atacs com aquest, es quedin paralitzades o no es resisteixin als atacants, com va succeir en aquest cas específic a Espanya. Algunes víctimes de violació reaccionen instintivament d'aquesta manera per protegir-se d'una violència extrema o fins i tot per evitar que les matin.

La sentència va ser dictada per tres jutges, un dels quals va emetre un vot particular discrepant en el qual al·legava que els homes havien de ser considerats innocents fins i tot del delicte més lleu. La seva al·legació afirmava que, ja que la víctima no havia expressat una negació explícita, l'absència d'un "no" i de resistència física volien dir que havia consentit.

Mónica Costa Riba, responsable de Campanyes sobre Dones d'Amnistia Internacional, ha declarat:

"Els comentaris realitzats pel jutge discrepant mostren un menyspreu alarmant pels drets de les dones i les nenes i per la humanitat de la víctima. Els seus arguments agreugen encara més els danys causats per la sentència, i demostren una preocupant manca de comprensió de què constitueix violació i de les diverses respostes amb què les víctimes poden reaccionar a un atac d'aquest tipus".

"Aquesta sentència mostra que tant la llei com el sistema judicial estan fallant de manera cruel a les víctimes de violació, i estan agreujant el seu trauma a Espanya. En jutjar la conducta de les víctimes en lloc de les accions dels acusats, es transmet un missatge perillós. L'absència de consentiment és el que ha d'importar, no pas si la víctima va oposar resistència física o no a l'atac".

"La sentència posa llum sobre la injustícia que es produeix quan les definicions de violació estan desfasades i van per darrere de les normes internacionals. Segons les normes internacionals de drets humans, les relacions sexuals no consentides són violació. Fins ara, nou països d'Europa han revisat les seves definicions de violació basades en l'absència de consentiment, en lloc d'en l'ús de la violència. Com ha quedat dolorosament palès en aquest cas, Espanya no és un d'aquests països".

"El que mostra també aquesta sentència és que, encara que cal urgentment una reforma de la definició jurídica de violació, segueix havent-hi altres obstacles en l'accés de les dones a la justícia quan han estat violades. Entre aquests, els estereotips i les actituds negatives entre jutges, advocats i policies sobre les dones, les nenes i les víctimes de violació. La reforma legal ha d'anar acompanyada d'una acció estatal per abordar els prejudicis, la culpabilització de la víctima, els estereotips i els mites, manifestats sovint pels mateixos funcionaris encarregats de prevenir les violacions i permetre l'accés de les supervivents a la justícia".
 
"Els polítics i els responsables de la presa de decisions han d'escoltar les veus dels qui reclamen reformes legals i millores en el sistema jurídic per garantir el dret de les víctimes de violació a accedir a la justícia. Confiem que els qui tenen el poder escoltin aquestes veus i emprenguin les accions que calen amb urgència".

Informació complementària

Els fets jutjats van tenir lloc una nit de juliol de 2016 a la ciutat de Pamplona, durant les famoses festes de Sant Fermín. Els cinc homes es van oferir a acompanyar a la dona al seu cotxe però, en lloc d'això, la van arrossegar a un edifici on la van sotmetre a diferents formes de penetració, de vegades de forma simultània, i sense preservatiu. Després de l'atac, van marxar deixant a l'edifici a la dona mig nua. Abans de marxar, un d'ells li va robar el telèfon. Els homes van filmar l'atac i el van compartir en un grup de Whatsapp. Els enregistraments van ser examinats pels jutges com a prova clau. La fiscalia havia demanat una pena de gairebé 23 anys per violació en grup i altres càrrecs.

Totes les parts (la fiscalia, la víctima i els cinc acusats) han anunciat que recorreran la sentència.

Només nou països europeus dels 33 que componen l'Espai Econòmic Europeu (EEE) reconeixen que les relacions sexuals sense consentiment són violació
(si s'expliquen per separat les tres jurisdiccions dle Regne Unit). Es tracta d'Anglaterra i Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i la República d'Irlanda, a més de Bèlgica, Xipre, Luxemburg, Alemanya i, més recentment, Islàndia.