Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

8 de març, Dia Internacional de la Dona

7/3/07 - Violència sexual a les mans d'agents estatals: un abús de poder impune.

amnistia amni, 

Madrid.- Una de cada cinc dones al món arriba a ser víctima de violació o d'intent de violació al llarg de la seva vida, la major part de les vegades per algun familiar o conegut, encara que també per estranys, tant particulars com agents de l'Estat. En aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona, Amnistia Internacional vol cridar l'atenció sobre la violència sexual que es produeix, tant en temps de pau com en temps de guerra a les mans d'agents de l'Estat. ?Per a Amnistia Internacional resulta preocupant que quan el qui utilitzen la violència sexual contra les dones són agents de l'Estat, els marges d'impunitat solen ser més amplis i els obstacles de les víctimes per obtenir justícia s'incrementen?, va assenyalar Eva Suárez-Plans, responsable de campanyes i investigació d'Amnistia Internacional Espanya en la presentació de l'informe Ni abusos de poder, ni impunitat! Combatre la violència sexual contra dones a les mans d'agents de l'Estat.

 

Quan un vigilant de presons abusa sexualment d'una dona presa, un soldat comet una violació en el marc d'un conflicte o un policia efectua un registre sense roba a una detinguda, l'Estat incompleix, tal com l?obliga el dret internacional, el deure de respectar els drets d'humans de les dones.

 

A molts estats, els governs no estan prenent mesures eficaces per prevenir aquests abusos, fins i tot quan la llei prohibeix de manera explícita els actes de violència contra les persones sota custòdia. En molts casos, no es jutja els culpables ni es repara les víctimes, perpetuant així la impunitat d'actes que inclouen la tortura, la violació, la força, la coacció, les amenaces i qualsevol forma de violència o abús físic.

 

L'informe denuncia la violència sexual comesa contra les dones en temps de pau i de guerra en països com ara Nigèria, els Estats Units, Mèxic, el Sudan, Colòmbia, la Federació Russa (Txetxènia), o la República Democràtica del Congo, entre d?altres; i destaca com alguns grups de dones són especialment vulnerables a la violència sexual per part d'agents estatals, com és el cas de les dones que pertanyen a minories ètniques, lesbianes, així com les dones desplaçades o refugiades en situacions de conflictes armats.

 

 

 

Violència sexual en temps de pau

 

La violència contra la dona en situacions de privació de llibertat en cel?les policials, presons, institucions de benestar social, centres de detenció d'immigració i altres institucions de l'Estat constitueix violència comesa per l'Estat. La violència sexual, en particular la violació, comesa contra les dones detingudes es considera una violació particularment flagrant de la dignitat intrínseca dels éssers humans i del seu dret a la integritat física, i per tant pot constituir tortura.

 

Un dels països analitzats en l'informe és Mèxic, on les dones i les nenes sofreixen índexs elevats de discriminació i violència dins l'àmbit familiar i a la comunitat, especialment si són indígenes. Les dones que han demanat responsabilitat a l'Estat per actes de violència sexual comeses per agents estatals s'han enfrontat a una atenció mèdica deficient, exàmens forenses inadequats i un sistema judicial que només ofereix unes garanties mínimes d'obtenir resultats favorables. Si els responsables d'aquests abusos són militars, la rendició de comptes és inexistent. És el cas d'Inés Fernández Ortega i Valentina Rosendo Cantú, de la comunitat indígena tlapaneca, que van ser violades per integrants de l'exèrcit mexicà el 2002 a l'estat de Guerrero.

 

Inés va ser violada el 22 de març de 2002. Uns soldats van entrar casa seva per interrogar-la en relació amb un presumpte robatori de carn. En no respondre a les seves preguntes, per no parlar espanyol, la van violar. Valentina, que llavors tenia 17 anys, va ser abordada el 16 de febrer de 2002 per soldats que li van preguntar per alguns ?homes encaputxats? (grups armats d'oposició). En respondre que no els coneixia, la van amenaçar i dos soldats la van violar. Cinc anys després segueixen esperant que es faci justícia. I la Comissió Interamericana de Drets Humans està investigant la inacció del govern mexicà a l'hora de garantir l'accés efectiu a la justícia d'aquestes dues dones.

 

 

 

Violència sexual en temps de guerra

 

La inestabilitat i els conflictes armats provoquen un augment de totes les formes de violència, inclosa la violació i altres formes de violència sexual. La violació i altres formes de violència sexual contra les dones en temps de guerra no són simplement una conseqüència del conflicte o de tropes indisciplinades. La violació és una arma de guerra.

 

A la República Democràtica del Congo, desenes de milers de dones i nenes han estat violades per forces combatents des que va començar el conflicte l'agost de 1998. La violació s'ha utilitzat de forma deliberada i estratègica per atacar els valors fonamentals de la comunitat, aterrir i humiliar les persones sospitoses de donar suport a un grup enemic i per imposar la supremacia d'un grup sobre un altre.

 

A Colòmbia, els paramilitars protegits per l'exèrcit i les forces de seguretat han utilitzat la violació, la mutilació i la violència contra les dones i les nenes per generar por i fer callar les defensores dels drets humans. Quan les sobrevivents denuncien els fets, les autoritats sovint intenten dissuadir-les

 

Al Sudan, la violació és l'exemple més flagrant de la violència que sofreixen les dones a Darfur, i el nombre de dones agredides sexualment des que va començar el conflicte armat el 2003 és impossible de precisar. Només en un dels camps de Darfur, el de Kalma, el Comitè Internacional de Rescat va constatar que en cinc setmanes, entre els mesos de juliol i agost de 2006, les violacions de dones havien passat de menys de 4 a 200 casos per mes. Malgrat la presència de la força de manteniment de la pau enviada per la Unió Africana, les violacions i altres actes de violència contra dones i nenes no només no han disminuït, sinó que han augmentat en el 2006.

 

 

 

Actua contra la violència sexual

 

A partir d'avui, Amnistia Internacional llança una ciberacció a través de la seva web www.actuaconamnistia.org, en la qual demana als governs de la República Democràtica del Congo, de Colòmbia i de Mèxic, que assumeixin la seva responsabilitat de prevenir i castigar les agressions sexuals contra les dones comeses pels seus propis agents, així com de garantir el dret de les víctimes a obtenir justícia, assistència i reparació.

 

El març de 2004, Amnistia Internacional va llançar la campanya mundial ?Prou Violència contra les Dones?. Des de llavors, l'organització ha estat treballant amb dones activistes i amb comunitats de tot el món per reforçar el missatge que la violència contra les dones, que afecta una de cada tres dones a tot el món, és una violació de drets humans basada en la discriminació.

 

(07/03/2007)