Quan falten pocs dies perquè arribi el Dia Internacional de la Dona, Amnistia Internacional ha demanat als governs i a les autoritats escolars de tot el món, en un nou informe que es publica avui, 6 de març, que prenguin mesures concretes per posar fi a la violència contra les nenes, especialment a les escoles. ?Els governs estan fallant a les nenes en el més bàsic. El fet que no resolguin el problema de la violència contra elles a les escoles és inacceptable?, ha dit Widney Brown, directora general d'Amnistia Internacional. ?Pràcticament tots els governs afirmen que no poden suportar la violència contra les dones i les nenes. Les escoles són llocs on els governs tenen responsabilitat directa i poden començar a afegir a les seves paraules accions concretes.? L'informe Escoles segures: El dret de cada nena mostra com la violència continua sent omnipresent en les institucions educatives i al seu voltant. Des de Mèxic a la Xina, les nenes s'enfronten constantment a la discriminació, a rebre cops en nom de la disciplina, al perill de ser agredides sexualment, acorralades o intimidades quan van cap a l'escola o un cop ja hi són. Pateixen amenaces d'agressió sexual d'altres estudiants, escolten com hi ha professors que els ofereixen qualificacions més altes a canvi de favors sexuals, i fins i tot són violades a la sala de professors. ? Discriminació A Tanzània, entre el 2003 i el 2006 es van expulsar de les escoles més de 14.000 alumnes d'educació primària i secundària perquè s'havien quedat embarassades. Les causes dels embarassos eren la pobresa, la violació, la falta d'atenció familiar, el matrimoni essent molt joves i la llunyania de l'escola. Algunes nenes pateixen més la violència que d?altres. Les nenes pertanyents a determinats grups, com les integrants de minories ètniques, les nenes lesbianes o les nenes amb discapacitats, corren més perill que les seves companyes. ? Agressions sexuals i assetjament Segons un estudi de 2006 realitzat amb nenes escolaritzades de Malawi, el 50 per cent d'elles afirmava que havien suportat tocaments ?sense permís per professors o companys? amb alguna intenció sexual. Un estudi realitzat als Estats Units també va mostrar que, a les escoles públiques, el 83 per cent de les nenes de vuitè a onzè curs (d'entre 12 i 16 anys) pateixen alguna forma d'assetjament sexual. Molt sovint es passen per alt insinuacions sexuals agressives i inadequades dels nens a les escoles amb l'argument que ?són coses de nois?. Aquest tipus de conductes sovint no es denuncia ni es castiga, i així s'envia el missatge que la violència contra les dones i les nenes és una cosa acceptable i que l'agressió masculina és una cosa normal. Les agressions contra les nenes a l'escola tenen efectes immediats i a llarg termini, no només en la seva salut física i mental, sinó en l'àmbit de l'ensenyament. La violència pot fer que abandonin els estudis i perdin tota esperança d'escapar de la pobresa i de la marginació. ? Càstig corporal El 2006, prop de la meitat dels països del món (almenys 94) no han prohibit el càstig corporal a les escoles. Persones entrevistades per Amnistia Internacional a Haití, per exemple, van coincidir que la violència a les escoles era un fenomen generalitzat, però que rares vegades se?n donava informació. Els càstigs corporals, assotar els nens i nenes amb fuets o cables elèctrics, obligar-los a estar al sol de genolls, privar-los d'aliments, abusar sexualment d'ells o insultar i maltractar psicològicament les nenes eren una cosa habitual per part de professors i personal administratiu. ? Escoles en zones en conflicte El 40 per cent dels 77 milions de nens i nenes en edat escolar que no van a l?escola viuen en zones en conflicte (UNESCO, 2007). Aquestes zones representen una amenaça especial per a les vides de les nenes quan sí que van a col?legi. L'activitat docent també es veu afectada de moltes formes quan escoles, professorat i alumnat són objectius de la violència armada. A l?Afganistan, incendiar les escoles, especialment les de nenes, i amenaçar o agredir nenes que van a l'escola s'han convertit en els últims anys en pràctiques cada vegada més habituals. I a L'Iraq, a causa de la violència incessant, només el 30 per cent de l'alumnat va anar a l'escola en 2006, enfront del 75 per cent de l'any anterior. Més de quatre milions d'iraquians han hagut d'abandonar les seves llars, i les escoles han estat sovint objectiu de la violència. ? Taxes escolars Moltes escoles segueixen cobrant taxes, a pesar que el dret internacional disposa que l'educació primària ha de ser gratuïta. Per a molts menors, les taxes escolars i altres despeses constitueixen un obstacle insuperable, i les nenes tenen més probabilitats que els nens de veure's excloses de les escoles quan no hi ha diners suficients per pagar la seva educació. Dones de les illes Salomó han de prendre la dura decisió d'enviar només els seus fills barons a l'escola: no tenen suficients ingressos per pagar les taxes escolars i consideren que és més probable que els nens necessitin tenir estudis per aconseguir un lloc de treball. La violència a les escoles espanyoles Amnistia Internacional ha constatat que la incidència del maltractament a les escoles ha disminuït des de l'any 99. Segons dades del Defensor del Poble, les agressions greus, que inclouen l'assetjament sexual, han descendit del 2 per cent registrat el 1999 al 0,9 per cent el 2006. O el que és el mateix, 9 de cada 1000 menors pateixen agressions greus. Malgrat això, l'organització no ha trobat informació específica sobre la violència a l'escola espanyola basada en el gènere, per la qual cosa demana al govern que en compliment de la Llei d'Igualtat, comenci a registrar de forma diferenciada les formes de violència que pateixen les nenes en l'àmbit educatiu. Sis punts per acabar amb la violència dins les aules Amnistia Internacional ha elaborat un pla de sis punts, dirigit a autoritats i organismes governamentals, incloses les autoritats escolars, que recomana: ? Aprovar i fer complir lleis, polítiques i procediments adequats que prohibeixin tota forma de violència contra les nenes, inclosos els càstigs corporals, els insults, la fustigació, la violència física, el maltractament emocional i la violència i explotació sexuals. ? Elaborar plans d'acció nacional per crear un ambient segur per a les nenes, que haurien d'incloure directrius per als centres d'ensenyament i formació obligatòria per a docents i estudiants. ? Respondre als incidents de violència contra les nenes mitjançant l'elaboració d'informes confidencials i independents, investigacions eficaces, enjudiciaments quan escaigui i serveis per a víctimes i sobrevivents. ? Promocionar serveis de suport a les nenes que han estat víctimes de violència com ara assessorament, tractament mèdic, informació i medicaments sobre VIH/sida, així com suport per a la reintegració al sistema escolar de nenes seropositives, embarassades, casades o que han estat mares. ? Derrocar les barreres que impedeixen l'accés de les nenes a l'educació, eliminant les taxes escolars a l'escola primària, i fent que l'educació secundària sigui accessible per a totes les nenes. ? Protegir les nenes dels abusos mitjançant formació al personal educatiu en matèria d'estratègies d'intervenció ràpida per abordar la fustigació i la violència contra les nenes a l'escola. Amnistia Internacional ha engegat una acció web (www.actuaconamnistia.org), en què demana al Representant Especial de Nacions Unides sobre la violència contra la Infància i als governs que compleixin amb aquests sis punts i posin en marxa els mecanismes necessaris per acabar amb la violència contra les nenes a les escoles. (06/03/2008)