En el Dia Internacional dels Desapareguts Amnistia Internacional denúncia que, en el marc de la ?guerra contra el terror?, els Estats Units utilitzen amb tota impunitat i de manera sistemàtica la desaparició forçada, estenent a més aquesta pràctica il?legal a altres països, en moltes ocasions amb la complicitat o aquiescència dels seus respectius governs. ?Ens trobem que en ple segle XXI, els Estats Units ha fet 'desaparèixer' a diferents països centenars de persones sospitoses de 'terrorisme' després de l'atemptat de l?11-S? ha declarat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya. ?Aquests 'presoners fantasma' són traslladats utilitzant aeronaus noliejades per empreses aparents i companyies aèries comercials a centres secrets de detenció (?llocs negres?) sense necessitat de tràmits burocràtics, on no existeix la protecció de la llei, i on són sotmesos a tortura i a maltractaments?. El camp de detenció de Guantánamo s'ha convertit en símbol de la negativa de l'administració nord-americana a respondre amb els drets humans i l'imperi de la llei a les atrocitats de l?11-S. Però no és un cas únic, sinó la punta d'un iceberg d'abusos, la baula més coneguda d'una cadena de camps de detenció que van des de la base aèria de Bagram, a l?Afganistan, fins a les presons de l'Iraq i altres llocs, com ara Síria o Egipte, on es fa ?desaparèixer? persones segrestades a diferents països, en molts casos amb la connivència dels seus governs. La ?desaparició? és una greu violació de drets humans Tenir reclosa una persona en detenció secreta, sense revelar es destí o el parador del detingut, o el fet mateix de la seva detenció, constitueix ?desaparició?, una violació de drets humans en si mateixa que posa el ?desaparegut? en perill de sofrir nous actes de tortura i maltractaments. La ?desaparició? al seu torn s'ha revelat com constitutiva de tortura o maltractaments contra la persona ?desapareguda? i contra les seves famílies, privades de tota informació. La desaparició forçada en el marc de la ?guerra contra el terror? és una pràctica de dimensió desconeguda. Es desconeix el nombre de centres de detenció secrets dels Estats Units al món. Es desconeix el nombre de persones sota custòdia d'altres governs a petició dels Estats Units, encara que s'estima que són milers. Més de 70.000 persones han estat detingudes per forces nord-americanes després de l?11-S, i un nombre indeterminat, potser centenars, continuen recloses a llocs secrets. Acte simbòlic a Madrid Amnistia Internacional ha realitzat avui un acte simbòlic davant l'ambaixada dels Estats Units a Madrid amb la finalitat de cridar l'atenció sobre la greu responsabilitat del govern nord-americà quan utilitza la ?desaparició? en el context de la ?guerra contra el terror?. Durant l'acte realitzat a Madrid, Amnistia Internacional ha fet lliurament d'una carta a l'ambaixada amb un seguit de peticions dirigides al president dels Estats Units, entre elles: ? Desvetllar la ubicació de tots els centres de detenció secrets i donar suport a una investigació completa i independent sobre les polítiques i pràctiques de detenció i interrogatori, inclosos la tortura i els maltractaments. ? Publicar una relació completa de tots els detinguts sota custòdia o sota control efectiu de totes les agències del govern nord-americà, revelant on es troben i enregistrant tots els trasllats a d?altres centres de detenció. ? Tancar el camp de Guantánamo de forma immediata, presentant càrrecs contra els detinguts en funció de la legislació nord-americana davant els tribunals dels Estats Units o posant-los en llibertat. ? Acusar formalment tots els detinguts aplicant-los les lleis nord-americanes davant els tribunals, o posar-los en llibertat. La Secció espanyola d'Amnistia Internacional ha recollit prop de 150.000 signatures a través d'una ciberacció a la seva web www.actuaconamnistia.org a favor del tancament de Guantánamo en la seva campanya en contra de la tortura i altres tractes cruels, inhumans o degradants en el marc de la ?guerra contra el terror?. Desaparicions a l?Àsia Amnistia Internacional creu que alguns centenars de persones han estat víctimes de desaparició forçada al Pakistan en el context de la "guerra contra el terror". El govern d'aquest país manté una estreta relació de col?laboració amb els Estats Units en qüestions d'informació. Encara que en alguns casos s'ha acabat reconeixent que estan recloses a Guantánamo, en d?altres es creu que continuen sota custòdia pakistanesa, si bé s'ignora el seu parador exacte. Algunes persones van quedar en llibertat després de rebre amenaces perquè no diguessin res sobre la seva detenció, mentre que d?altres van ser acusades formalment d'algun delicte. També a d?altres països del sud de l'Àsia amb conflictes interns s'està aprofitant aquesta situació propiciada pels Estats Units. Al Nepal, un comitè governamental va anunciar el juliol que estava investigant més de 600 casos pendents de desaparició forçada, però els activistes locals afirmen que hi ha més d'un miler de persones en parador desconegut. El nombre de casos de desaparició forçada sense resoldre a Sri Lanka és un dels majors del món. A l?estat indi de Jammu i Caixmir s'han denunciat entre 8.000 i 10.000 desaparicions forçades des de 1989. Encara que ja es denuncien menys casos nous, continua sense haver-hi informació dels anteriors. "El fenomen de les desaparicions forçades no és nou al sud de l'Àsia, on les últimes dècades han desaparegut desenes de milers de persones a països com el Nepal i Sri Lanka ?ha assenyalat Catherine Baber, directora adjunta del programa per a l?Àsia i Oceania d'Amnistia Internacional?- Resulta molt decebedor veure que països com el Pakistan se sumen a una tendència que s'esperava que estigués desapareixent.? "La desaparició forçada és una violació greu del dret internacional humanitari i dels drets humans. No només afecta la víctima, sinó que causa també gran sofriment a la seva família, que, davant les negatives i contradiccions oficials, ha de viure amb l'angoixa de no saber el destí d?aquella. A més, la família sofreix assetjament quan intenta aconseguir informació, i ha d?afrontar problemes econòmics si era la víctima qui s'encarregava del manteniment de la família?. En el cas del pakistanès Saifullah Paracha, no es va saber res del seu parador durant sis mesos, després de quedar sota custòdia nord-americana en arribar a l'aeroport de Bangkok el 5 de juliol de 2003. La seva esposa, Fatah Paracha, va explicar a Amnistia Internacional que el que havia passat havia ?destruït emocionalment tota la família?. "S'imaginen la tortura mental i l'angoixa que vam passar com a família quan va ocórrer i ningú ens donava una resposta? ? va dir ?. ?[Els nostres fills] ja no són uns nens sense preocupacions, sinó que s'han tornat desconfiats i seriosos... Tots els amics de la família ens eviten; tot el món té por de conèixer-nos.? Ja se sap que Saifullah Paracha es troba reclòs a Guantánamo, però la seva família ignora quant temps més hi estarà. "Les detencions i empresonaments s?han de fer d'acord amb la llei, no obligant la persona a pujar a un camió en plena nit i duent-la a un centre de detenció desconegut on estigui exposada a sofrir tortura i altres abusos ?ha manifestat Catherine Baber?. Els detinguts tenen dret a impugnar la legalitat de la seva detenció i a comunicar-se amb un advocat de la seva elecció i amb les seves famílies, i aquestes tenen dret a conèixer on es troben reclosos.? L'organització està exercint pressió perquè aquest any, en el 61è període de sessions de l'Assemblea General de l'ONU, s'aprovi per consens i sense modificacions el projecte de Convenció Internacional sobre la Protecció de Totes les Persones contra la Desaparició Forçada. Més informació sobre les desaparicions forçades en el context de la ?guerra contra el terror?: http://web.amnesty.org/library/index/eslACT400132005?open&of=esl-313. (30/08/2006)