- Amnistia Internacional porta recollides més de 65.000 signatures demanant el nou Govern reformi la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana.
- El 2017 augmenten les sancions imposades per manques de respecte a les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
«Tant la LOSC, també denominada Llei Mordassa, com la reforma del Codi Penal estan servint per processar penalment o sancionar administrativament persones usuàries de xarxes socials, artistes, rapers, activistes socials o periodistes, per utilitzar expressions que es troben compreses dins dels drets a la llibertat d'expressió i informació», ha declarat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya. «El nou govern de Sánchez ha assegurat que derogarà els articles que puguin soscavar aquests drets: estarem pendents que així sigui perquè després de tres anys ja és hora d'acabar amb l'efecte mordassa que provoca aquesta legislació», assenyala el director d'AI Espanya.
En total, assenyala l'organització, entre 2015 i 2017 s'ha condemnat a 84 persones en aplicació de l'article 578 del Codi Penal que castiga l'enaltiment del terrorisme o la humiliació a les seves víctimes, enfront de les 23 condemnades entre 2011 i 2013. A més, de les gairebé 19.500 sancions imposades per l'aplicació de l'art. 37.4 de la LOSC, referit a les "manques de respecte o consideració el destinatari de les quals sigui un membre de les Forces i Cossos de Seguretat en l'exercici de les seves funcions de protecció de la seguretat" del 2016 s'ha passat a 20.700 el 2017, a les quals s'afegeixen les 4.361 del primer trimestre de 2018 del que es tenen dades.
L'organització publica avui un nou informe en el qual analitza com s'ha consolidat la deterioració d'aquests drets. Un exemple de la indefensió que sent la ciutadania enfront de la discrecionalitat policial és el del Mikel, periodista del mitjà local Hala Bedi (Àlaba) sancionat amb una multa de 602 euros per desobediència o resistència a l'autoritat suposadament per trencar un cordó policial quan estava informant d'un tall de llum al barri d'Errekaleor, a Vitòria. Mikel ha aportat diferents proves que contradiuen la versió policial, com testimonis i vídeos; tanmateix, l'Administració considera que ha de donar-se versemblança i plena validesa a la versió oferta pels agents que el van sancionar.
Amnistia Internacional ha constatat que en nombroses ocasions, moltes d'aquestes sancions prosperen en l'àmbit administratiu, no solament per la dificultat probatòria per rebatre la versió policial, sinó pels costos aparellats a recórrer la sanció davant els tribunals (advocat i procurador, taxes judicials) a més que algunes persones prefereixin pagar la sanció per poder beneficiar-se de la bonificació del 50% per "pagament immediat".
Desmobilització
Autocensura i autolimitació a l'hora de dur a terme els actes de mobilització: és el que l'aplicació de la LOSC ha provocat durant aquests tres anys en associacions i moviments com la PAH, les Marees per la sanitat o l'educació pública, activistes del 15M o Ecologistes en Acció, entre altres. Una activista d'aquesta última organització, María Ángeles, ha rebut una multa de 601 euros per, segons la versió policial, haver-se negat a identificar-se enfront d'uns agents quan protestava contra l'abocament de terres i enderrocs que s'estava produint en una finca a les afores de Madrid. "No em vaig negar a identificar-me, simplement vaig demanar explicacions de per què ens ho demanaven i per això em van imposar aquesta multa que, unida a moltes altres que han rebut els activistes, desmobilitzen, perquè t'arrisques a haver de pagar uns diners als que de vegades és impossible fer front", assegura María Ángeles. "El que sents és una ràbia i una impotència tremenda perquè a cap moment em van comunicar que se'm denunciaria, ni em van ensenyar l'acta, ni la vaig signar. Quan em va arribar la multa, un any després, no donava crèdit: sembla impossible que es puguin acumular tantes mentides en una acta policial", afegeix.
Un altre exemple de com cada vegada és més difícil sortir al carrer a protestar i reclamar drets és el que està succeint amb la Plataforma Pro Soterrament de Múrcia, un moviment veïnal que demana el soterrament de les vies fèrries del tren AVE a la capital, perquè no volen que la seva ciutat estigui "dividida per un mur". En total, la Plataforma diu portar acumulats 50.000 euros de multes, amb prop de 40 persones sancionades, entre altres motius, per no notificar les protestes i fer-les en les vies en algunes ocasions. «Malgrat la criminalització de la nostra protesta pacífica, vam seguir creient en una Múrcia unida, una Múrcia sense murs», declaren des del moviment.
Persecució i criminalització
Jorge Aranda Arana, una persona molt activa en diverses plataformes socials, ha estat detingut almenys fins a quatre ocasions des de 2012, encara que cap dels procediments penals ha prosperat de moment, mancant que es decideixin els dos últims. En un d'ells, com a conseqüència d'haver acudit a una convocatòria de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, i el judici del qual es va celebrar el passat 11 de juny, se l'acusa d'atemptat contra l'autoritat i lesions contra agents de les Unitats d'Intervenció Policial de la Policia Nacional. Per AI, que ha tingut accés a part de l'expedient i va acudir al judici com a observadora, en el qual va poder comprovar preocupants contradiccions dels quatre agents de policia a l'hora de relatar els successos, no sembla desprendre's que Jorge participés en cap acte de naturalesa violenta, sustentant-se l'acusació contra ell únicament en l'atestat policial i les declaracions efectuades pels agents, que l'acusen de copejar i intentar ofegar un d'ells, quan aquest procedia a detenir una altra persona. Jorge nega haver copejat a cap policia.
Davant aquesta situació, Amnistia Internacional exigeix que en el debat que ara està pendent per a la reforma de la LOSC es tingui en compte que cal:
- Revisar en profunditat la legislació (enllaç a les propostes concretes de l'informe, article per article) per eliminar aquelles disposicions que puguin limitar o interferir de manera desproporcionada en l'exercici de drets humans com la llibertat de reunió, expressió i informació, com per exemple la impossibilitat de la celebració de reunions espontànies, o les prohibicions genèriques per celebrar reunions en certs llocs.
- Garantir que totes les persones accedeixin a recursos adequats, efectius i ràpids quan per l'actuació de tercers, o també dels funcionaris encarregats de fer complir la llei, considerin vulnerats els seus drets de reunió pacífica, expressió i informació.
- Tant el govern central com els autonòmics amb competència en seguretat han d'assegurar-se que els funcionaris encarregats de fer complir la llei rebin la formació adequada en matèria de drets humans, i garanteixin, respectin i facin respectar el dret de reunió, expressió i informació de tota la població, permetent que les i els periodistes poden realitzar el seu treball, incloent-hi gravar i difondre informació de la policia, sense ingerències injustificades. També s'han d'incorporar mecanismes independents i adequats d'investigació i garanties efectives de supervisió i de rendició de comptes de l'activitat policial per evitar l'ús excessiu de la força o actuacions arbitràries de tots els Cossos i Forces de seguretat de l'Estat.