Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

20.000 persones continuen condemnades a mort a tot el món

  • 20/4/06 - Almenys 2.148 persones van ser executades durant 2005 a 22 països -el 94 per cent a Aràbia Saudita, Xina, Estats Units i Iran-. Durant 2005 es van condemnar a mort 5.186 persones a 53 països.
amnistia amni,
Amnistia Internacional ha revelat avui que més de 20.000 persones condemnades a mort a tot el món esperen que les matin els seus propis governs. En la seva última anàlisi sobre l'ús de la pena de mort a nivell mundial, Amnistia Internacional també ha revelat que almenys 2.148 persones van ser executades durant 2005 a 22 països ?el 94 per cent només a Aràbia Saudita, Xina, Estats Units i Iran?. Durant 2005 es van condemnar a mort 5.186 persones a 53 països. L'organització adverteix que aquestes xifres són aproximades a causa del secretisme que envolta la pena de mort. Molts governs, com el de la Xina, es neguen a publicar estadístiques oficials completes sobre les execucions, mentre que el de Vietnam ha arribat a declarar ?secret d'Estat? les estadístiques i informacions sobre la pena capital. ?Les xifres sobre la pena de mort resulten realment inquietants: 20.000 persones compten els dies que falten perquè l'Estat els llevi la vida. La pena de mort constitueix la negació màxima i irreversible dels drets humans, ja que vulnera l'essència dels valors humans. Se sol aplicar de forma discriminatòria, després de judicis injustos o per motius polítics. Pot ser un error irreversible quan és conseqüència d'un error judicial?, ha assenyalat Irene Khan, secretària general d'Amnistia Internacional. "La pena de mort no constitueix un fre especial contra la delinqüència. En lloc de confiar en el control il?lusori que proporciona la pena de mort, els governs han de centrar-se en l'elaboració de mesures efectives contra la delinqüència?, ha agregat Irene Khan. Malgrat les esborronadores xifres sobre la pena de mort, continua intensificant-se la tendència en favor de l'abolició: el nombre de països que porten a terme execucions s'ha reduït en un 50 per cent durant els últims 20 anys i ha disminuït per quart any consecutiu. Mèxic i Libèria són els dos exemples més recents d'abolició de la pena de mort. Ús extrem de la pena de mort ?Quan el món s'aparta cada vegada més de l'ús de la pena de mort, constitueix una anomalia flagrant que Aràbia Saudita, Xina, Estats Units i Iran destaquin, per l'ús extrem que fan d'aquesta forma de càstig, com els majors ?botxins' del món?, ha dit Irene Khan. A la Xina ?el país on es duen a terme gairebé el 80 per cent de totes les execucions? una persona pot ser condemnada i executada fins per 68 delictes, inclosos delictes no violents com ara frau fiscal, malversació de fons i delictes de drogues. Amnistia Internacional ha rebut informes sobre execucions a bord de ?furgonetes mòbils d'execució? amb l'assistència de personal mèdic, encarregat d'extreure els òrgans dels cadàvers dels executats amb la major rapidesa. En alguns països, la utilització de la pena de mort pot estar barrejada perillosament amb interessos econòmics. A la Xina, a moltes persones els preocupa que els elevats beneficis derivats del trasplantament d'òrgans puguin servir d'incentiu per mantenir la pena de mort. A l?Aràbia Saudita s'han tret persones de les seves cel?les i se les ha executat sense que sabessin que se'ls havia imposat la pena capital. D?altres han estat jutjades i condemnades a mort en una llengua que no parlaven ni llegien. Als Estats Units, dos condemnats a mort van quedar en llibertat el 2005 després que apareguessin proves de la seva innocència. Iran ha estat l'únic país on, segons les informacions rebudes per Amnistia Internacional, s'han executat menors el 2005. A l?Iran es van executar almenys vuit persones el 2005 per delictes que havia comès quan eren menors, incloses dues que tenien menys de 18 anys en el moment de l'execució. Estats Units va prohibir l'execució de menors després d'haver estat el líder ?mundial? en aquesta pràctica. "El fet que Estats Units, el país del món on s'executaven més menors, hagi posat fi a aquesta pràctica ha de constituir un clar senyal, per a la resta de països on en continua executant-los, que s'ha d'eradicar aquesta pràctica bàrbara. La decisió de la Cort Suprema d'Estats Units per la qual es prohibeix l'execució de menors és una de les fites supremes en el camí cap a la consecució d'un assoliment notable en matèria de dret humans: l'abolició mundial de la pena de mort per a menors?, ha assenyalat la Secretària General d'Amnistia Internacional. A molts països, alguns procediments inhumans poden agreujar la crueltat que comporta el fet d'estar condemnat a mort. A Bielorússia i Uzbekistan, per exemple, no es comunica per anticipat als condemnats a mort ni als seus familiars la data de l'execució, negant-los així l?última oportunitat per acomiadar-se. No es lliura als familiars el cadàver del pres perquè l?enterrin ni se'ls informa sobre el lloc de l?enterrament. A l'informe d'Amnistia Internacional es posen en relleu també la conseqüències funestes dels judicis injustos. Al Japó s'han condemnat a mort diverses persones després de maltractar-les i arrencar-los ?confessions? forçades per delictes que no havien comès. Els defectuosos sistemes de justícia penal d'Uzbekistan i Bielorússia proporcionen un terreny abonat per als errors judicials. A Uzbekistan, les execucions solen tenir lloc després de denúncies creïbles sobre judicis injustos, tortures i maltractaments, realitzats sovint amb la finalitat d'obtenir ?confessions?. ?L'impuls contra la pena de mort s'ha convertit en una cosa imparable. El 1997, només 16 països havien abolit la pena de mort per a tots els delictes. El 2005, la xifra s'havia elevat a 86. La campanya d'Amnistia Internacional continuarà fins que es commutin totes les penes de mort i se suprimeixi la pena capital?, ha declarat Khan. "Els drets humans són aplicables tant als culpables com als innocents, als millors com als pitjors. Aquest és el motiu pel qual la pena de mort ha d'abolir-se a tot el món?, ha assenyalat Irene Khan. Constitució espanyola i pena de mort 43 constitucions a tot el món prohibeixen expressament la pena de mort. Al Codi Penal Militar espanyol es va derogar la possibilitat d'aplicar-la en temps de guerra, però la Constitució espanyola continua esmentant la pena de mort. En opinió d'Amnistia Internacional aquesta menció s?hauria d?eliminar i incorporar una prohibició expressa de l'ús de la pena de mort a Espanya. D?altra banda, l'Estat espanyol no ha ratificat encara el protocol 13 del Conveni Europeu de Drets Humans pel qual es vol convertir Europa en una zona lliure de pena de mort. Aquest Protocol ha estat ratificat fins a la data per 33 Estats. Espanyols condemnats a mort La Presidenta de Filipines, Gloria Macapagal, va anunciar per Setmana Santa un ?canvi de política? en relació a la pena de mort. Segons el Govern filipí ja no queden condemnats a mort a Filipines, totes les condemnes han estat commutades per cadena perpètua. Una gran notícia que implica un pas molt important cap a l'abolició de la pena de mort a nivell mundial. Entre el miler de condemnats que es van a beneficiar d'aquesta mesura es troba l'espanyol Paco Larrañaga, la condemna a mort del qual va ser confirmada el juliol de 2005. Amnistia Internacional valora positivament la notícia, però manté la petició de revisió del judici, a causa de les irregularitats i falta de garanties que es van donar. No obstant això dos espanyols continuen condemnats a mort en el món: Pablo Ibar va ser condemnat l'any 2000 a la pena de mort als EUA. Des de llavors està al corredor de la mort del Penitenciari de Starke (Florida). El 9 de març de 2006 el Tribunal Suprem de Florida va confirmar la condemna. I al Iemen, Nabil Manakli, espanyol d'origen sirià, va ser condemnat a pena de mort el 1997 acusat d'organitzar un grup armat. Segons informació recaptada per AI, Manakli va poder ser sotmès a tortures abans del judici, en el qual va admetre els càrrecs. Des de setembre de 2003, data en què se li va confirmar la condemna, Nabil Manakli podria ser executat en qualsevol moment. Informació general Les estadístiques d'Amnistia Internacional sobre la pena de mort cobreixen el període comprès entre gener i desembre de 2005 Les dades en poder d'Amnistia Internacional assenyalaven que, el 2005, al voltant de 1.770 execucions entre totes les comunicades s'havien portat a terme a la Xina. No obstant això, la xifra real és sens dubte molt més elevada. S'ha assenyalat recentment que un expert xinès en qüestions legals ha afirmat que el nombre real d'execucions han estat al voltant de 8.000. A l? Iran es van executar almenys 94 persones i a l?Aràbia Saudita almenys 86. Als Estats Units hi va haver 60 execucions. (20/04/2006)