En el Dia Internacional dels Drets Humans, Amnistia Internacional ha analitzat l'acció de diferents governs del món des de l'inici de la pandèmia de COVID-19 a principis de 2020 i ha identificat que s'han agreujat almenys vuit violacions de drets humans.

"Els governs del món han reaccionat a la crisi del coronavirus decretant estats d'alarma, lleis d'emergència i prenent mesures excepcionals que restringeixen la llibertat de circulació, associació, expressió i reunió pública, així com el dret a la vida privada i familiar i el dret a treballar. Encara que algunes mesures d'emergència estan justificades, lamentablement molts governs han anat molt més allà i han aprofitat la pandèmia com a pretext per discriminar, reprimir o censurar les veus crítiques de les seves societats, violar drets de les dones, discriminar la població lgbti o deixar a l'estacada a migrants i sol·licitants d'asil", assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

"Davant d'aquesta situació, la mobilització ciutadana i la protesta són armes clau perquè les nostres societats siguin més justes i lliures i corregir la deriva dels governs. Als Estats Units, a Xile, al Perú, a l'Argentina, a Guatemala, a Nigèria, a Costa d'Ivori, a Algèria, a Bielorússia, a França, a Polònia, a Hong Kong i en molts altres llocs del món la gent ha sortit al carrer a protestar i a defensar-se dels abusos".

"Alguns governs consideren que els drets humans són una molèstia, però molt al contrari són els millors aliats per sortir d'aquesta crisi amb humanitat, és a dir, respectant la dignitat de totes les persones independentment de la seva situació, i el seu dret a no ser discriminades, a protestar encara que no agradi al govern, a la llibertat i a la seguretat. També el camí dels drets humans ens farà sortir en millors condicions d'aquesta crisi sanitària si enfortim els sistemes nacionals de salut o l'accés a la vacuna als sectors mes vulnerables de la societat", conclou Esteban Beltrán.

Aquestes són vuit de les violacions de drets humans que s'han vist agreujades durant la pandèmia.

1. Defensors i defensores en el punt de mira

La COVID-19 ha estat un càstig afegit per als defensors i defensores dels drets humans que estan injustament empresonats, i també s'ha utilitzat com a pretext per cometre nous actes de fustigació, persecució i fins i tot homicidi contra ells. L'organització denuncia la hipocresia dels governs que, com en el cas d'Egipte, l'Índia, l'Iran i Turquia, han deixat presos i preses de consciència consumir-se en condicions cruels alhora que feien publicitat àmpliament els programes d'excarceració.

Les mesures de confinament que restringeixen la circulació també han posat en perill a molts defensors i defensores dels drets humans, convertint-los en blanc fàcil dels qui volen silenciar-los. A Colòmbia, per exemple, s'han reduït les mesures de protecció policial. En comptes de fer lloc als defensors i defensores dels drets humans perquè donin suport als seus esforços per abordar la pandèmia i preparar-se per a una recuperació justa, els Estats estan prenent mesures contraproduents per silenciar les persones considerades opositores.

2. Lleis i accions discriminatòries

Els governs d'Europa Oriental i Àsia Central han respost a la pandèmia de COVID-19 amb mesures repressives i abusives. Els governs -des de les autoritats de Kazakhstan soldant portes per deixar a residents atrapats dins dels habitatges fins a la policia txetxena agredint persones per no portar màscara- han vist en la pandèmia un passi gratuït per trepitjar els drets humans.

L'aplicació policial de les mesures de confinament per la COVID-19 a tot Europa ha afectat desproporcionadament les minories ètniques i els grups marginats, que han sofert actes de violència, controls d'identitat discriminatoris, quarantenes forçoses i multes. La violència policial i la preocupació pel racisme institucional no són qüestions noves, però la pandèmia de COVID-19 i l'aplicació coercitiva de les consegüents mesures de confinament han tret a la llum el seu grau d'extensió. Al Regne Unit, un dels pocs països europeus en els quals es recopilen dades desglossades ètnicament sobre l'aplicació de la llei, la policia de Londres va registrar entre març i abril de 2020 un increment del 22% en les operacions de donar l'alto i escorcoll. En aquest període, el percentatge de població negra que va ser sotmesa a operacions d'escorcoll va augmentar aproximadament un 33%. D'altra banda, a Sena-Saint-Denis, la zona més empobrida de França continental i habitada majoritàriament per persones negres o d'origen nord-africà, el nombre de multes per incomplir el confinament va triplicar el de la resta del país, malgrat que les autoritats locals van manifestar que les mesures de confinament s'havien respectat allà igual que en altres zones. A Niça, un barri majoritàriament habitat per persones de classe obrera i ètnies minoritàries es va veure sotmès a tocs de queda nocturns més durs que la resta de la ciutat.

En una demostració de discriminació contra la població romaní de Bulgària i Eslovàquia, els governs d'aquests dos països van declarar quarantenes obligatòries en els assentaments romanís. A Eslovàquia, a més, les autoritats van encarregar a les forces armades que les fessin complir.

Al Marroc, les autoritats han utilitzat una defectuosa llei d'emergència sanitària per processar activistes de drets humans, periodistes ciutadans i altres persones per criticar pacíficament la gestió governamental de la crisi de la COVID-19. A diversos països americans, Amnistia Internacional ha denunciat l'ús de la detenció com a primera mesura per fer complir el confinament i no pas com a últim recurs, així com l'ús de força innecessària i excessiva i la imposició de quarentenes en condicions inhumanes. A Puerto Rico, Mèxic i República Dominicana la policia ha detingut persones que es dirigien a comprar aliments i altres articles bàsics.

3. El personal sanitari que ens cuida, amenaçat

Al món, amb dades de setembre, ja havien mort almenys 7.000 professionals de la salut després de contreure la COVID-19. Només a Mèxic hi havia llavors almenys 1.320 defuncions confirmades: la xifra més alta per a un sol país. També s'ha registrat un nombre elevat de morts de personal sanitari a Estats Units (1.077) i Brasil (634), on les taxes d'infecció i mort han estat altes durant tota la pandèmia, així com xifres alarmants a Sud-àfrica (240) i Índia (573), on les taxes d'infecció s'han disparat en els últims mesos.

La mort d'almenys set mil persones mentre miraven de salvar altres persones és una crisi de proporcions enormes. Cada professional sanitari té dret a unes condicions de treball segures i és un escàndol que tants i tantes estiguin sacrificant la seva vida. Els casos de Veneçuela i Síria són exponents dramàtics d'aquesta situació.

A Espanya, la degradació del servei d'Atenció Primària, ja deteriorat com a conseqüència de les polítiques d'austeritat que van marginar de manera especial aquest servei en l'última dècada, ha arribat a llocs com Madrid a uns nivells tan preocupants que provoquen un risc en el dret a l'accés la salut en la Comunitat. També, l'organització ha documentat com la immensa majoria de persones grans que vivien en residències de Madrid i Catalunya no van ser ateses adequadament, ni derivades a hospitals quan ho precisaven, es van veure aïllades a les seves habitacions, de vegades durant setmanes, sense contacte amb els seus familiars i algunes ni tan sols van poder morir dignament durant els primers mesos de la pandèmia de COVID-19. Algunes d'aquestes violacions de drets humans segueixen vigents avui.

4. Llibertat d'expressió reprimida

L'ofensiva empresa contra periodistes i altres persones que critiquen la manera en què els seus governs gestionen la COVID-19 ha dificultat els esforços realitzats per fer front al coronavirus. L'organització ha advertit que la censura d'informació essencial sobre la pandèmia s'ha convertit en un fenomen mundial i ha instat els Governs a contenir la seva egolatria i donar prioritat a la salut pública.

Des dels primers dies d'aquesta pandèmia, quan les autoritats xineses van censurar la informació dels mitjans de comunicació i van sancionar els qui denunciaven, periodistes de tot el món han posat en perill la seva vida, la seva llibertat i el seu lloc de treball per fer arribar a l'opinió pública informació que podia salvar vides. A Turquia, un dels països que més empresona periodistes, els qui exerceixen aquesta professió han estat objecte d'investigacions penals i detencions per informar, o fins i tot tuitejar, sobre la COVID-19.

Obligades a passar d'un tancament a un altre, les polítiques governamentals de l'Índia durant la pandèmia COVID-19, entre les quals s'expliquen la falta d'accés a Internet, han marginat encara més a la població de Jammu i Caixmir i han afectat greument el seu accés a la salut i a la justícia.

Els països del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf Pèrsic -i concretament l'Aràbia Saudita, Bahrain, Unió dels Emirats Àrabs Kuwait i Oman- estan utilitzant la pandèmia de COVID-19 com a pretext per seguir aplicant restriccions al dret a la llibertat d'expressió. En aquests estats, s'estan usant lleis deficients per criminalitzar les "notícies falses" amb la finalitat de citar, detenir, investigar i jutjar persones que publiquen a les xarxes socials continguts sobre la pandèmia o sobre la resposta del govern a aquesta.

D'altra banda, milers de persones que es manifestaven pacíficament s'han vist afectades per les draconianes mesures contra les manifestacions aplicades a França per les autoritats, que fan un ús indegut de la llei per detenir arbitràriament i enjudiciar a persones que no han comès cap acte violent.

5. Migrants i persones sol·licitants d'asil víctimes de discriminació

Les autoritats de diversos països del continent americà, entre els quals, Canadà, els Estats Units, Mèxic, Curaçao i Trinitat i Tobago detenen de forma perillosa i discriminatòria migrants i sol·licitants d'asil, basant-se únicament en la situació migratòria d'aquestes persones.

Les persones sol·licitants d'asil, refugiades i migrants que viuen en camps i allotjaments compartits també han estat objecte de quarantenes selectives a Alemanya, Xipre i Sèrbia, i de desallotjaments forçosos a França i Grècia. En el cas de Grècia, milers de persones, entre les quals s'explicaven persones grans, persones que pateixen malalties cròniques, menors -inclosos nens i nenes de poca edat i menors no acompanyats-, dones embarassades, mares primerenques i persones amb discapacitat, s'han vist atrapades en condicions lamentables i perilloses d'amuntegament a les illes, enmig de la pandèmia de la COVID-19.

El nou pacte migratori de la Comissió Europea està, en realitat, concebut per elevar els murs i reforçar les tanques. En comptes d'oferir un nou enfocament per facilitar que la gent arribi a un lloc segur, sembla ser un intent de donar un nou nom a un sistema que porta anys fracassant, amb terribles conseqüències. Aquest pacte no farà res per alleujar el sofriment de milers de persones atrapades en camps a les illes gregues, o en centres de detenció de Líbia. Tampoc no proporcionarà el suport necessari als països on primer arriben les persones migrants.

A Espanya, Amnistia Internacional ha denunciat la situació a les Illes Canàries, on lamenta entre altres aspectes, que s'estiguin tramitant ordres de devolució sense que les persones migrants o possibles sol·licitants d'asil haguessin rebut una adequada assistència lletrada, tal com exigeix el dret internacional dels drets humans. L'organització també ha cridat l'atenció sobre la situació que s'està vivint en els CETIs (Centres d'Estada Temporal per a Migrants), especialment en el de Melilla, amuntegat i sense reunir les condicions adequades per garantir la protecció i la salut de les persones residents.

D'altra banda, fins a març de 2020, hi havia milers de migrants etíops treballant en el nord del Iemen, guanyant diners per pagar el seu passatge a l'Aràbia Saudita. Quan la pandèmia de la COVID-19 es va intensificar, les autoritats houthis van començar a ordenar als treballadors i treballadores migrants que anessin a la frontera, on segons informes van quedar atrapats en un foc creuat entreforces saudites i houthis. Amnistia Internacional també ha denunciat situacions de gairebé esclavitud de treballadors i treballadores migrants a Qatar i el Líban, que han quedat a mercè dels seus patrons i que han restringit molts dels seus drets humans.

6. Els drets de les dones, violats

La pandèmia de la COVID-19 ha incrementat els nivells d'inseguretat i violència contra les dones a tot el món i, sense una atenció específica dels governs, podria agreujar les desigualtats de gènere i els nivells de discriminació

Ja abans de la crisi de la COVID-19, una de cada cinc dones patia violència de la seva parella en la llar a Europa. Els confinaments i les mesures d'aïllament per contenir la propagació del virus han exposat les dones i les nenes a grans riscos d'abusos en l'àmbit familiar a mans de les seves parelles o d'altres membres de la família, i sovint les deixen sense el suport que tant necessiten.

L'actual pandèmia de COVID-19 ha exacerbat la vulnerabilitat de dones i les nenes. La seva salut i el seu benestar es veuen afectades negativament no només per la interrupció de serveis essencials de salut sexual i reproductiva com l'assessorament sobre mètodes anticonceptius, salut materna i neonatal, violència de gènere i proves i tractaments per al VIH i les infeccions de transmissió sexual, sinó que també els seus mitjans de vida i fins i tot les seves vides estan en perill quan els delictes sexuals s'invisibilitzen i queden impunes.

Països com Polònia, Romania o Eslovàquia han utilitzat la COVID-19 com una oportunitat per soscavar o restringir encara més l'accés als drets sexuals i reproductius de les dones.

7. Més rebuig i violència contra el col·lectiu LGBTI

La COVID-19 ha visibilizat i aprofundit la discriminació, la violència i altres violacions de drets humans que pateixen diàriament les persones LGBTI. En nombrosos països, les mesures de desescalada de la pandèmia han ignorat la realitat de les persones trans. En alguns països, com a Hongria, s'han impulsat mesures que pretenen ocultar a aquestes persones en negar-los canviar el seu gènere en el document d'identitat. En altres llocs, com el Perú, Colòmbia o Panamà, es van establir sortides al carrer diferents per a homes i dones. Les persones trans havien de sortir al carrer segons el gènere que indicava el seu document d'identitat, la qual cosa els exposava a més discriminació, més multes, i fins i tot a violència, també policial.

D'altra banda, les restriccions a l'atenció mèdica de tot allò que no sigui la COVID-19 en nombroses parts del món, ha paralitzat també processos de transició de milers de persones trans en països com  Estats Units, Índia o Austràlia. Els seus tractaments hormonals han quedat en un llimb, l'atenció psicològica s'alenteix i les intervencions es posposen. Tot això impacta profundament en la salut psicològica d'aquestes persones.

Un rebrot del virus a Corea del Sud, pel que sembla en una zona de locals LGBTI, va disparar l'homofòbia i les amenaces a les xarxes cap al col·lectiu LGBTI, la qual cosa va dificultar a les autoritats localitzar les persones que poguessin estar contagiades i prendre mesures per frenar aquest rebrot. Mentre, en països com Filipines o Uganda, es van tolerar tractaments humiliants i violència contra persones LGBTI sota el pretext de no complir els protocols de la quarentena.

8. El dret a la privacitat, a mercè dels governs

Els governs han de garantir que l'ocupació de tecnologies digitals per rastrejar i monitorejar persones i poblacions respecta plenament els drets humans. La tecnologia pot i ha d'exercir importants funcions durant aquest esforç que s'està realitzant per salvar vides, com difondre missatges de salut pública i augmentar l'accés als serveis de salut. No obstant això, l'augment dels poders de vigilància digital dels estats -com tenir accés a les dades de localització dels telèfons mòbils- amenaça la privacitat, la llibertat d'expressió i la llibertat d'associació de manera que podria violar drets i reduir la confiança en les autoritats públiques, amb la conseqüent reducció de l'eficàcia de les respostes de salut pública. Aquestes mesures comporten també un risc de discriminació i poden perjudicar de manera desproporcionada comunitats ja marginades.

Bahrain, Kuwait i Noruega, per exemple, han fet cas omís de la privadesa de les persones amb eines de vigilància summament invasives que superen els límits fins els que està justificat arribar per fer front a la COVID-19. Els sistemes que utilitzen capten les dades d'ubicació per mitjà del GPS i els pugen a una base de dades central, rastrejant els moviments dels usuaris en temps real, la qual cosa proporciona una informació que pot ser altament perillosa a les mans equivocades. Noruega, després de les denúncies d'Amnistia Internacional, va decidir frenar-ne l'ús.

Informació addicional

Avui activistes d'Amnistia Internacional estan organitzant actes al carrer, recollides de signatures i trobades virtuals en més de 70 països del món i més de 30 ciutats d'Espanya en favor d'altres persones els drets humans de les quals estan sent atacats, dins de la campanya "Escriu pels drets".

"Escriu pels Drets" tracta de persones que ajuden altres persones, i aquesta manera d'expressar la nostra humanitat compartida mai ha estat més important i pertinent. Els governs han de respondre a aquest desig generalitzat de canvi administrant justícia a les persones els drets humans de les quals són atacats", assegura Esteban Beltrán.

A Espanya, l'organització es mobilitza per tres persones que han vist com els seus drets humans es veien vulnerats en l'últim any. Es tracta de Nassima al-Sada, Aràbia Saudita, a la presó per defensar els drets de les dones. Ha estat reclosa en règim d'aïllament durant un any, i ha estat freqüent que no li permetessin veure als seus fills ni al seu advocat durant diversos mesos. Amnistia Internacional exigeix la llibertat immediata i incondicional per a ella i les altres defensores en la seva mateixa situació; Khaled Drareni, Algèria, jove periodista detingut al març de 2020 mentre cobria una manifestació per informar sobre les protestes i condemnat a una pena de presó. Amnistia Internacional es mobilitza pel seu alliberament; i de Jani Silva, Colòmbia, amenaçada de mort per defensar el medi ambient, l'Amazònia i els drets de la població rural. L'organització demana protecció per a ella i les persones amb qui treballa.