Nova York/Madrid.- En el Dia Mundial contra la Pena de Mort, Amnistia Internacional (AI) insta els governs de tot el món a votar a favor de la resolució de l?Organització de les Nacions Unides sobre una suspensió mundial de les execucions que es debatrà durant l'actual període de sessions de l'Assemblea General de l'ONU. El suport inequívoc de l'Assemblea General a la suspensió mundial de les execucions seria un impuls capital per a la campanya en favor de l'abolició de la pena de mort. Tindria un pes moral considerable i un valor incalculable com a instrument de pressió a l'hora de demanar als Estats que en són partidaris que canviïn la seva actitud. ?La resolució per ella mateixa no impedirà que un Estat porti a terme una execució, però tindrà la gran autoritat moral i política que representa una pressió internacional comuna?, assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya. Aquest nou període de sessions suposa una oportunitat històrica per donar un pas ferm cap a l'abolició i per això la Coalició Mundial contra la Pena de Mort -un grup integrat per més de 64 organitzacions de drets humans, inclosa Amnistia Internacional- mobilitza els seus activistes. ?Els governs han de protegir aquesta resolució i donar així un important pas cap a l'objectiu d'acabar amb la pena de mort?, continua Beltrán. Tothom qui vulgui es pot afegir a aquesta iniciativa per demanar un món lliure d'execucions a través de la pàgina www.actuaconamnistia.org. Última hora Amnistia Internacional condemna les 15 execucions dutes a terme el diumenge passat a l?Afganistan. Després de la moratòria oficial establerta pel president Karzai, i pel fet que des de 2004 no s'executava cap persona, aquests afusellaments suposen la represa d'aquesta terrible pràctica. Entre els executats hi havia Reza Khan, un dels condemnats per l'assassinat del periodista espanyol d'El Mundo Julio Fuentes. El nombre d'execuciones disminueix però les xifres continuen sent alarmants Les estadístiques de què disposa Amnistia Internacional mostren un descens en els índexs d'execucions documentades a tot el món, de 2.148 el 2005 a 1.591 el 2006. No obstant això, les xifres reals en ambdós períodes són superiors a les que l'organització ha pogut verificar, ja que molts governs utilitzen la pena capital de manera secreta i no publiquen dades oficials. Aquestes són algunes de les dades que es recullen a l?informe Cap un món sense execucions elaborat per l'organització. Només 25 nacions van dur a terme execucions durant el 2006 i sis n?acumulen el 91% En aquests moments 90 països han abolit la pena de mort per a tots els delictes, 11 països més l?han abolit per a delictes comuns, i 32 són considerats abolicionistes de fet. És a dir que 133 països del món són territori lliure de la pena de mort, per 64 que mantenen la pena màxima en la seva legislació; hi ha alguns països més que són a punt d'abandonar la pena capital. Només 25 nacions van portar a terme execucions durant el 2006. El 91% de totes les execucions de què es va tenir notícia van ser realitzades en sis països: la Xina, l?Iran, el Pakistan, l'Iraq, el Sudan i els Estats Units. En el continent americà, des de 2003, només hi ha hagut execucions als Estats Units. Europa és una zona pràcticament lliure de la pena de mort, amb la vergonyosa excepció de Bielorússia. A l?Àfrica, només sis Estats van portar a terme execucions el 2006. A Ruanda, el Parlament va aprovar una legislació per abolir la pena de mort el juliol de 2007. Males notícies: reobertura del debat sobre la pena capital, execució de menors i lapidació No obstant això, a pesar de les bones notícies hi ha molt per fer. Lamentablement s'ha tornat a reobrir el debat en alguns països que havien renunciat a les execucions, com ha ocorregut recentment a Guatemala i el Perú, o s'han defensat postures perilloses com la de Polònia, que ha intentat impedir que se celebrés el Dia Europeu contra la Pena de Mort. A d?altres països, per exemple l?Iran, el recurs a les execucions s'ha disparat i a més s'han reprès les execucions per lapidació. S?han executat menors a l?Iran, el Iemen i l?Aràbia Saudita. El nombre d'execucions a la Xina continua sent molt preocupant. Alguns exemplesLa Xina Amnistia Internacional calcula que durant el 2006 van ser executades almenys 1.010 persones, encara que es creu que les xifres reals són molt superiors. Fonts solvents suggereixen que el 2006 van ser executades entre 7.500 i 8.000 persones. No obstant això, les estadístiques internes sobre condemnes a mort i execucions encara estan classificades com a secret d'Estat. Se segueix imposant i executant la pena de mort per uns 68 delictes, entre ells alguns de no violents, com ara delictes econòmics relacionats amb drogues i corrupció. S'aprecia una tendència positiva que podria reduir les execucions i que pot estar relacionada amb la celebració dels Jocs Olímpics l'estiu que ve. L?Iran El passat 5 de setembre de 2007, 21 persones van ser executades, amb la qual cosa el nombre d'execucions registrades per l'organització en aquest país aquest any ascendeix a 210. El 2006 se?n van constatar 177 (el doble que el 2005), però és probable que la veritable xifra d'ambdós anys encara sigui més alta, ja que no es publiquen dades oficials. Entre les persones executades aquest any n?hi ha almenys dues que eren menors d?edat en el moment del delicte pel qual van ser condemnades i un cas de lapidació. Els Estats Units Hi ha aproximadament 3.250 homes i 50 dones condemnats a mort. El 2006 es van portar a terme 53 execucions. Malgrat aquestes xifres, la pena capital als Estats Units està ?en el seu llit de mort?, segons va declarar el passat 16 de desembre Terry Davis, secretari general del Consell d'Europa. Hi ha senyals que permeten l'optimisme. Per exemple, la decisió de Jeremy Fogel, jutge federal nord-americà que va imposar una moratòria a les execucions el febrer de 2006 a Califòrnia per témer que la injecció letal causi grans dolors abans de produir la mort, que acaba d'emetre una altra sentència en la qual confirmava les seves sospites. A més, el Tribunal Suprem ha acceptat analitzar si aquesta forma d'execució viola la vuitena esmena de la Constitució, que prohibeix els càstigs cruels. Sens dubte són passos que propicien el debat sobre la pena de mort en una societat en què s?hi dóna suport majoritàriament. L'Iraq La pena de mort es va instaurar l'agost de 2000. Des d'aquell moment fins l?abril de 2007, s'ha condemnat a mort més de 270 persones i se n'ha executat almenys un centenar (incloent-hi Saddam Hussein, anterior governant del país). L'Iraq ha estat un dels països amb un major nombre d'execucions registrades el 2006, arribant a la quarta posició per darrere de la Xina, l?Iran i el Pakistan. Espanyols condemnats a mort Actualment, hi ha dos ciutadans espanyols condemnats a mort en el món: Pablo Ibar, als Estats Units, i Nabil Manakli, al Iemen. Pablo Ibar Va ser condemnat a mort l'any 2000 i està empresonat des de 1994. La vida de Pablo Ibar depèn del recurs que el seu nou advocat prepara per intentar que el judici en el qual va ser condemnat sigui declarat nul i torni a ser jutjat. El passat 7 de setembre de 2006, el Tribunal Suprem de Florida va denegar a Pablo Ibar la seva petició que se celebrés un nou judici. Això fa que hagi de replantejar-se la seva estratègia de defensa. La preocupació sobre el cas es troba en saber si es van violar drets constitucionals com ara el dret a una defensa activa; si es van ometre proves i testimonis claus, i la validesa de les proves presentades en contra seu, basades en identificacions dubtoses. Nabil Manakli Ciutadà espanyol d'origen sirià, va ser detingut el 18 d'agost de 1997 al Iemen, acusat de planejar actes de sabotatge i assassinats per un atemptat amb bomba ocorregut a Aden el juliol d'aquell any. Va ser inculpat juntament amb 27 persones més, algunes de les quals, inclòs ell, van ser torturades, segons informes, perquè confessessin. Des de l?11 de setembre de 2003 està en risc imminent d'execució. Han intervingut per ell la Casa del Rei i el govern anterior i actual d?Espanya. Durant la visita del ministre d'Afers Exteriors Moratinos l'abril de 2006 el ministre espanyol va plantejar la qüestió de commutar la condemna a mort a Manakli. La seva homòleg iemenita va assegurar a la premsa que ?el Iemen havia decidit prendre en consideració la petició espanyola?. No obstant això, a dia d'avui no s'han rebut novetats i cal que el govern espanyol continuï mostrant la seva preocupació per aquest cas. (10/10/2007)