Madrid.- Amb motiu del Dia Mundial Contra la Pena de Mort,Amnistia Internacional (AI) insta tots els països del món a aprofitar el 60 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per donar suport a una nova resolució de les Nacions Unides que impulsi definitivament una moratòria universal de les execucions, com a pas decisiu cap a l’abolició de la pena de mort a tot el món.  Aquesta nova resolució reforçaria notablement la Resolució 62149 de l'ONU, aprovada el 18 de desembre de 2007 per una àmplia majoria, a favor d’una moratòria de les execucions a tot el món.  Amnistia Internacional demana que aquesta nova resolució deplori qualsevol decisió de restaurar la pena de mort, afirmi que la pena de mort vulnera els drets humans i demani respecte a les normes internacionals que protegeixen els condemnats. AI recorda que la pena de mort constitueix una violació del dret a la vida i el dret de tota persona a no ser sotmesa a tractes cruels, inhumans o degradants, ambdós reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans, entre altres instruments de dret internacional. Cap a l’abolició: un camí imparable  La tendència cap a l’abolició ja sembla que és imparable. Actualment, 92 països han eliminat la pena de mort per a tots els delictes. 10 més ho han fet només per als delictes comuns, mentre que hi ha un grup de 35 Estats als quals es considera “abolicionistes en la pràctica”, en no haver dut a terme execucions en els últims deu anys. Així, el nombre de països abolicionistes de forma legal o a la pràctica suma ja 137. No obstant això, 60 països encara la mantenen i va haver-hi constància d’execucions durant 2007 en 24 d’aquests darrers països.  Els casos més recents de països que han abolit la pena de mort de les seves legislacions són l’Uzbekistan, on es va eliminar per a tots els delictes a partir del passat 1 de gener, i l’Argentina, últim país en abolir la pena de mort en totes les seves lleis en suprimir-la del Codi Militar.  Però malgrat aquesta tendència tan esperançadora, l'informe d’AI “Compte enrere per un món sense execucions” detalla que entre 18.311 i 27.562 persones continuen preses en corredors de la mort a tot el món. En el que portem d’any, Amnistia Internacional ha tingut notícia d'almenys 227 execucions a l’Iran, de les quals sis s’han aplicat a persones que van cometre delictes quan eren menors d’edat. A més, l’Aràbia Saudita ha executat fins al moment un mínim de 71 persones, el Japó 13 condemnats a mort, a l’Iraq s’ha aplicat la pena capital almenys a 30 persones, i els EUA han executat 24 presos des que es reprenguessin les execucions el maig de 2008, després que el Tribunal Suprem rebutgés el recurs contra la injecció letal.  En 2007 van ser executades almenys 1.252 persones en 24 països i 3.347 van ser condemnades a la pena capital en 51 Estats. El 88% del total de les execucions conegudes el 2007 va tenir lloc en només cinc països: l’Aràbia Saudita, la Xina, l’Iran, els Estats Units d’Amèrica (EUA) i el Pakistan. Espanyols en el corredor  En aquest Dia Mundial Contra la Pena de Mort AI ha llançat a través de la web www.actuaconamnistia.com una ciberacció per donar suport a Pablo Ibar, espanyol condemnat a mort als EUA, i per demanar a les autoritats de Florida que promoguin la moratòria de les execucions com un primer pas cap a l’abolició total de la pena de mort en aquest Estat nord-americà.  Pablo Ibar va ser acusat el 1994 de l’assassinat de tres persones durant el robatori d’un habitatge a Florida. El Jurat de Broward County no va aconseguir un veredicte unànime i el 1998 el jutge va declarar nul el seu judici. No obstant això, l’any 2000 va ser condemnat pel triple assassinat arran de la seva suposada aparició en les imatges d’un vídeo del sistema de seguretat de la casa, un fet posat en dubte per l'actual defensa d'Ibar.  El veredicte ha estat apel·lat davant el tribunal, a causa de la inadequada defensa amb que va comptar Pablo per part del seu advocat d’ofici. La vista d’aquesta apel·lació, que en cas de prosperar suposaria l’anul·lació del judici i el reinici del procés, està prevista per a finals de 2008 o principis de 2009.  A més de Pablo Ibar, un altre ciutadà espanyol d’origen sirià continua condemnat a mort al Iemen però espera ser traslladat a Espanya. Nabil Manakliva ser detingut el 1997 i condemnat junt amb 27 persones més que, segons informes, van ser torturades per obligar-les a confessar. En l’actualitat, gràcies al Conveni sobre Trasllat de Persones Condemnades signat pels Governs d'Espanya i el Iemen i en vigor des de març de 2008, s’espera que Manakli pugui ser traslladat a territori espanyol, caso que, a la pràctica, suposaria la commutació automàtica de la seva pena de mort. Espanya i la pena de mort  El govern espanyol va llançar el juny de 2008 una iniciativa perquè l’any 2015 s’assoleixi una moratòria universal de la pena capital com a pas previ al seu abolició. I el passat mes de setembre, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, la va presentar davant les Nacions Unides.  Amnistia Internacional, que ha acollit amb satisfacció aquesta iniciativa, espera que el govern impliqui països de tot el món i li ha demanat que reforci els seus esforços diplomàtics amb aquells governs amb els quals manté relacions bilaterals i que encara mantenen la pena de mort en les seves legislacions.  No obstant això, la Constitució de 1978, que va establir l’abolició de la pena de mort, segueix esmentant una excepció per als casos que la legislació militar estableixi en temps de guerra a Espanya. Malgrat l’eliminació del Codi de Justícia Militar, aquesta referència en la Carta Magna permetria que l’aplicació de la pena de mort en temps de guerra pogués ser constitucional. Amnistia Internacional considera que la Constitució hauria d’eliminar aquest esment a la pena de mort i fins i tot prohibir expressament la seva aplicació.