Madrid.- En el Dia Internacional dels Drets Humans, la Secretària General de l'organització, Irene Khan, ha reclamat a governs, organitzacions internacionals, nacionals i locals, a empreses i a representants de la societat civil la necessitat d'un ?lideratge amb principis? basat en les normes internacionals de drets humans, per plantar cara a la situació que es viu a molts llocs del món. ?Quan els líders mundials van adoptar el 10 de desembre de 1948 la Declaració de Drets Humans, van mostrar un veritable lideratge. Lamentablement, els líders d'avui no tenen tan bon currículum. Els esdeveniments dels últims anys en l'àmbit mundial ens alerten que s'ha estès un lideratge sense principis dins l'agenda del qual no tenen cabuda els drets humans. Quan es tracta de rendir comptes de la manera en què els líders mundials defensen els drets de les persones, la distància entre el que s'ha dit i el que s?ha fet és massa gran?, ha dit Irene Khan. Tendències en drets humans avui En un informe fet públic avui, ?Tendències i preocupacions globals avui?, Amnistia Internacional resumeix les tendències i preocupacions globals que aombren el panorama dels drets humans i que no apareixen amb la prioritat necessària en les agendes dels líders mundials. ? L'atac frontal als drets humans en ?la Guerra contra el Terror?: Durant els últims cinc anys, Amnistia Internacional ha denunciat com en aquesta ?guerra?, liderada pels Estats Units, s'han soscavat greument els drets humans en nom de la seguretat. Els aspectes més preocupants són: - L'ús reconegut de la tortura, pràctica prohibida des de feia temps per la comunitat de nacions. El president dels Estats Units, George Bush, va reconèixer el passat setembre l'existència d'una xarxa de centres secrets de detenció, on s'ha fet desaparèixer un nombre indeterminat de persones, segrestades en diferents països i traslladats en vols secrets de la CIA, dels quals almenys 1.200 han fet escala en territori europeu. Unes 70.000 persones han estat detingudes pels Estats Units fora del seu territori des de finals de 2001. Només a Guantánamo continuen detingudes unes 400 persones en condicions que poden constituir tracte cruel, inhumà i degradant, i sense possibilitat d'accedir a una justícia imparcial. També als Estats Units, s'ha aprovat una Llei sobre Comissions Militars, que legalitza l'ús de la tortura en sospitosos de terrorisme. - L'increment en la retallada de llibertats civils per part d'alguns governs. Entre elles, per exemple, la llibertat d'expressió. Internet està servint, amb la complicitat d'algunes empreses i amb l'excusa de la ?seguretat?, per controlar i censurar la informació. - L'augment important en despeses militars, fet que allunya qualsevol possibilitat d'eradicar la pobresa i arribar a els Objectius de Desenvolupament del Mil?lenni. S'estima que a finals de 2006 la despesa militar global anual serà 15 vegades superior a la despesa en ajuda humanitària. Es demostra que la retòrica política supera el compromís real d'actuar, mentre milions de persones continuen sense tenir accés a aliments, aigua potable, habitatge, educació o medicines. ? Els atacs cada vegada més generalitzats contra la població civil en els conflictes bèl?lics: Malgrat que hi ha hagut una reducció en el nombre de conflictes armats, la població civil n?és la principal afectada. Només al Sudan, més de 200.000 persones han mort a causa del conflicte, que ja dura més de 3 anys. 1,8 milions s'han convertit en desplaçats interns, i al voltant de 200.000 s'han convertit en refugiats. Només entre els refugiats al Txad, 75.000 persones han estat assassinades pels grups armats dels quals van fugir. A Israel, el Líban i els Territoris Ocupats se segueix vivint una espiral d'abusos i violacions del dret humanitari internacional. Israel continua amb ?els assassinats selectius?, que estan acabant també amb la vida de civils palestins. I els grups armats palestins segueixen llançant coets Qassam sobre territori israelià, produint morts i ferits entre els civils. A més, el conflicte entre Israel i Herzbol?lah, al Líban, on centenars de civils han mort sense que s'hagin investigat els fets, ha afegit complexitat i inseguretat a la zona. També destaca la incapacitat de reduir, malgrat les prohibicions internacionals sobre l'ús de menors soldats, la xifra de 300.000 menors en actiu en conflictes armats. Molts governs i grups armats continuen utilitzant amb total impunitat menors d'edat malgrat la prohibició absoluta que recull el dret internacional. ? La violència contra les dones segueix sent la violació dels drets humans més estesa i més impune a tot el món, i és la causa directa de la mort de milers de dones cada any. 1 de cada 3 dones sofreix algun tipus de violència en algun moment de la seva vida. Les dones de tot el món tenen major probabilitat de ser ferides, violades o assassinades pel seu company actual o anterior que per qualsevol altra persona. La violència de gènere comesa en l'àmbit familiar és la més habitual i normalment la més impune. Dones de tots els països, de totes les religions, cultures i condició social pateixen violència a mans de les seves parelles o ex-parelles. A França, una dona mor cada quatre dies per les pallisses del seu company. A Guatemala, més de 2.200 dones han estat assassinades brutalment des de 2001. Altres preocupacions globals en drets humans Més enllà d'aquestes tendències, Amnistia Internacional ha ressaltat l'atenció prioritària que mereixen altres qüestions de drets humans actualment: ? Refugi, asil i immigració: Els governs continuen anteposant la protecció de les fronteres als drets humans de les persones migrants, refugiades i demandants d'asil. La pobresa i les guerres incrementen el nombre de migrants, 191 milions de persones a tot el món. Tant a Espanya com a molts països de l?Europa Occidental la necessitat de tractar l'asil com una qüestió de drets humans segueix passant desapercebuda davant la pressió política per controlar la ?immigració il?legal? o per qüestions de ?seguretat?. ? Pena de mort: Es manté una tendència clara cap a l'abolició de la pena de mort però en un reduït nombre de països es continua aplicant de forma alarmant. A la Xina , la xifra oficial d'executats no se sap, però segons experts pot rondar les 8.000 o 10.000 persones l'any. ? Llibertat d'expressió: Encara hi ha governs i grups armats que tracten de fer callar les veus crítiques mitjançant la intimidació, l'assetjament, la detenció i fins i tot l'assassinat. Ara compten amb la col?laboració d'algunes grans empreses per controlar la informació i les opinions que circulen a Internet. A Rússia, hi ha molts periodistes que han sofert atacs a causa de les seves activitats professionals. ? Defensors i defensores dels drets humans: Milers de persones a tot el món realitzen un treball extraordinari a favor dels drets humans sovint amb el risc de posar la seva vida en perill. A Colòmbia, el govern del president Álvaro Uribe porta a terme una estratègia de desprestigi i fustigació als defensors que denuncien violacions i abusos de drets humans per part de l'estat o dels grups paramilitars. Tendències positives Amnistia Internacional també ha identificat tendències positives en la situació dels drets humans avui, com ara els innegables avenços en justícia internacional, que continua guanyant terreny a la impunitat. Hi ha hagut detencions fora dels seus països de persones que presumptament van cometre crims de guerra o contra la humanitat, com és el cas de l'expresident liberià Charles Taylor i de l'expresident peruà Alberto Fujimori. És significatiu que la Cort Penal Internacional hagi iniciat la seva labor amb el cas de Thomas Lubanga, acusat de reclutar nens i nenes soldat en la República Democràtica del Congo. D?altra banda el comerç internacional d'armes encara està fora de control. Cada minut mor una persona en el món a causa de la violència armada, però el fet que recentment una majoria aclaparadora de països hagi donat suport a les Nacions Unides per a l'elaboració d'un tractat global sobre el comerç d'armes podria constituir un punt d'inflexió en aquesta tendència. Podeu descarregar l'informe ?Tendències i preocupacions globals avui? a: http://www.amnistiacatalunya.org/premsa/dossier_10-Diciembre-2006_.pdf (10/12/2006)