Amnistia Internacional segueix de prop la investigació judicial d'alguns casos d'ús excessiu de la força per part de membres de la policia comesos durant l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya. «Un any després, encara queda molt camí per recórrer en la investigació dels abusos policials. Els passos positius que s'han donat continuen depenent de les víctimes i dels jutjats a càrrec de les investigacions, sense que la Fiscalia hagi assumit el rol actiu que li correspon en la investigació», assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.

L'organització treballa sobre tres casos greus: els de Alejandra Rayas (que esperava pacíficament per votar davant de l'Escola Mediterrània, a Barcelona, quan un agent de la Policia Nacional la va colpejar a la cara i el coll sense raó aparent) i Roger Español (que va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma disparada per la Policia Nacional a la cruïlla del carrer de Sardenya amb carrer Diputació, a Barcelona), investigats per un jutjat d'instrucció de Barcelona, i els fets d'Aiguaviva, investigats per un jutjat d'instrucció de Girona. En els últims mesos s'han produït alguns progressos judicials, entre els quals destaca la citació com a investigats d'agents presumptament implicats en els abusos policials, com els soferts per Alejandra Rayas i Roger Español. No obstant això, a Amnistia Internacional li preocupa la manca d'iniciativa de la Fiscalia, ja que un any després no ha sol·licitat la pràctica de cap diligència d'investigació dirigida a l'aclariment dels possibles abusos comesos.

Amnistia Internacional ja ha mostrat la seva preocupació per la manca d'impuls processal per part de la Fiscalia en relació amb la investigació d'altres casos d'ús excessiu de la força per part d'agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en el passat; i ara observa amb preocupació que aquesta pauta es repeteix també en relació a l'ús excessiu de la força i ús inadequat de material antidisturbis per part de les forces de seguretat l'1 d'octubre. «Aquesta situació ha de canviar radicalment. Si hi ha veritable voluntat d'aclarir els fets, la Fiscalia ha d'assumir un rol actiu en els procediments judicials en curs».

D'altra banda, el Ministeri de l'Interior, en termes generals, està col·laborant amb els jutjats d'instrucció, tot i que falta aportar informació rellevant. «És obligació del Ministeri de l'Interior mantenir una col·laboració ferma amb els tribunals encarregats d'investigar l'ús excessiu de la força per part de membres de les forces de seguretat l'1 d'octubre, sense dilacions indegudes i amb tot el detall disponible que permeti l'aclariment dels fets», insisteix Beltrán. A més, l'organització continua sense tenir coneixement que el Ministeri de l'Interior hagi obert investigacions internes sobre aquests fets, cosa que hauria de fer per determinar la responsabilitat institucional i identificar quines són les mesures disciplinàries, administratives o d'un altre caire que s'han de prendre per garantir que aquestes violacions de drets humans no es repeteixin.

"Qualsevol operatiu policial de control de manifestacions en el qual s'hagi recorregut a la força ha de ser objecte de revisió, tant mitjançant investigacions judicials, quan s'hagin produït actes de violència o persones hagin resultat ferides, com internes, amb l’objectiu d’establir la responsabilitat tant dels agents que hi han participat com dels diferents nivells de l'estructura de comandament», recorda Beltrán.

D'altra banda,el jutjat d'instrucció encarregat de la investigació dels operatius desplegats a Barcelona l'1-O ha arxivat un nombre important de denúncies. En alguns d'aquests casos, les investigacions s'han tancat per la manca de material audiovisual, la qual cosa, segons el parer del jutge, impedia valorar l'actuació policial o identificar els agents responsables. En altres casos, i malgrat reconèixer-se l'existència de fets possiblement constitutius d'ús excessiu de la força, s'han tancat per la impossibilitat d'identificar els agents. Finalment, algunes denúncies han estat arxivades per considerar el jutge que l'ús de la força havia estat proporcionat.
 
Informació addicional

El passat 2 d'octubre de 2017 Amnistia Internacional va denunciar l'ús excessiu de la força per part d'alguns membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, amb motiu de l'operatiu desplegat l'1 d'octubre per impedir la celebració d'un referèndum suspès pel Tribunal Constitucional.

L'organització va enviar una delegació a Barcelona, que va poder confirmar sobre el terreny que membres de la Unitat d'Intervenció Policial de la Policia Nacional i agents la Guàrdia Civil van emprar de forma excessiva i desproporcionada la força contra persones que passivament es resistien, al carrer i a la porta de centres de votació, en compliment de l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que impedia la votació.

Amnistia Internacional també va documentar casos en els quals alguns agents encarregats de fer complir la llei van fer un ús perillós i inadequat de material antiavalots, com la utilització de pilotes de goma per agents de la Policia Nacional a la cruïlla del carrer Sardenya amb el carrer Diputació, a Barcelona, o porres de goma en la seva actuació en diversos col·legis com Pau Claris, Àgora o Mediterrània també a Barcelona, o la utilització de substàncies químiques irritants a Aiguaviva (Girona), entre altres.

El 10 de maig de 2018, Amnistia Internacional va fer públic un informe en el qual analitzava la rendició de comptes pels casos d'ús excessiu de la força produïts durant l'1 d'octubre. En aquest informe, l'organització va analitzar les investigacions judicials pels casos greus documentats per l'organització, i formulava recomanacions al Ministeri de l'Interior i al Ministeri Fiscal amb l'objectiu que es realitzessin investigacions efectives sobre els casos d'ús excessiu de la força. L'organització també va demanar que es garantís que les víctimes de violacions de drets humans comeses per la policia el dia 1 d'octubre rebien reparació immediata i adequada, incloent indemnització, sense que aquesta reparació depengués de la condemna penal dels agents individuals implicats o del fet que les víctimes presentessin una demanda civil en els tribunals, cosa que encara no ha passat.