Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Els drets humans a Catalunya

Les principals preocupacions d'Amnistia Internacional sobre la situació dels drets humans a l'Estat espanyol apareixen reflectides en l'informe anualque cada any publica l'organització i en aquest apartat del web d'AI Espanya.

Pel que fa específicament a Catalunya, Amnistia Internacional demana a les autoritats públiques un compromís ferm, públic i visible amb la protecció i la promoció dels drets humans dins i fora del nostre territori. 


El paper de les administracions catalanes (Govern, Parlament i Ajuntaments) és essencial pel que fa al respecte i la protecció dels drets humans. Per una banda, ostenten competències exclusives en àmbits que afecten directament els drets de les persones, i són els primers interlocutors per a les víctimes de vulneracions dels drets humans en la cerca de protecció i justícia. D'altra banda, són agents d'acció exterior que poden assumir un paper fonamental en la defensa dels drets humans al món.

Hem presentat el Decàleg de drets humans, amb les prioritats que, segons la nostra organització, haurien de regir l'actuació del Govern, el Parlament i els ajuntaments de Catalunya. Volem mantenir una interlocució fluida amb les autoritats catalanes a través d'iniciatives adreçades a la promoció, protecció i respecte dels drets humans en l'àmbit intern i en l'acció exterior.

>>TEXT complet del Decàleg de drets humans per a Catalunya (PDF)
>>TEXT complet del Decàleg de drets humans per a Ajuntaments (PDF)

Les prioritats de treball amb les autoritats catalanes són:

  • Violència contra les dones: Des d'Amnistia Internacional Catalunya treballem per la prevenció i l'eradicació de la violència de gènere des de l'àmbit judicial. Denunciem els obstacles i barreres que troben les dones víctimes de violència de gènere a l'hora d'obtenir i accedir justícia i protecció.  L'any 2012 vam publicar l'informe «¿Qué justicia especializada? Obstaculos al acceso y obtención de justicia y protección» on s'avalua l'efectivitat de la protecció legal establerta per la Llei 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere a l'Estat espanyol. A l'informe s'identifiquen un conjunt d'irregularitats en l'aplicació de la llei, com ara: les deficiències en la formació especialitzada dels advocats del torn d'ofici, l'existència de prejudicis i de tracte irrespectuós envers les víctimes per part del funcionariat, la desigual diligència en la investigació judicial, l'elevat nombre de sobreseïments o denegacions de les ordres de protecció, entre d'altres. Davant aquest conjunt d'irregularitats, recomanem la realització d'una avaluació de la Llei 1/2004, amb l'objectiu d'obtenir informació i de respondre millor a les necessitats específiques de les dones i nenes víctimes de la violència de gènere.    
  • Forces de seguretat: El paper de les forces de seguretat és essencial per a la protecció dels drets, les llibertats i la seguretat de les persones. La legitimitat dels amplis poder que la societat ha delegat en els funcionaris policials, com el monopoli de l'ús de la força, resideix en el respecte dels principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat. És per això que aquests poders, utilitzats de forma indeguda, poden conduir a greus violacions de drets humans. Les forces de seguretat han de complir i guiar-se per les normes nacionals i internacionals de drets humans en el desenvolupament de les seves tasques. Amb aquest objectiu, des d'Amnistia Internacional treballem per assegurar que la formació en drets humans constitueix un component essencial i obligatori dels agents policials; establir garanties en l'ús i el control del material policial; i promoure mecanismes de rendició de comptes davant dels possibles casos d'ús excessiu de la força o tortura i maltractaments.
  • Drets Econòmics socials i culturals (DESC): Des d'Amnistia Internacional defensem la universalitat, interdependència i indivisibilitat dels drets humans. És per això que denunciem com la pobresa i les mesures regressives aplicades pels Governs, durant la crisi econòmica, han provocat la desprotecció dels drets econòmics, socials i culturals (DESC), en particular el dret a la salut i l'habitatge.
  • Discriminació i Racisme: El racisme és un atac contra el concepte de la universalitat dels drets humans, ja que nega a certes persones gaudir dels seus drets fonamentals per raons de raça, color, ètnia o origen. L'arribada de col·lectius de persones d'altres orígens, com els refugiats o els migrants, pot crear situacions difícils de gestionar per les autoritats i la població.  El tracte igualitari no és una concessió, les autoritats autonòmiques tenen l'obligació de garantir i protegir el dret de tota persona a no ser discriminada. La nostra organització condemna els discursos dels líders polítics que difonen imatges negatives de les minories ètniques, religioses i immigrants, ja que contribueixen a la seva criminalització i a l'extensió del racisme i la xenofòbia en la societat. Per aquesta raó, ens adrecem a les autoritats que realitzen aquest tipus de declaracions per recordar-los que representen una vulneració del Pacte Internacional de drets civils i polítics i de la Convenció per a l'eliminació de la discriminació racial, segons els quals, les autoritats tenen l'obligació de no estendre discursos discriminatoris contra individus o col·lectius. En els últims anys, una de les prioritats de la nostra organització ha estat combatre la discriminació contra la població musulmana. És per això que hem denunciat i reaccionat davant les declaracions d'autoritats públiques que han promogut l'estigmatització d'aquest col·lectiu i davant les iniciatives d'ajuntaments que han pretès establir la prohibició general de l'ús vel integral en els espais públics o les moratòries sobre l'establiment de nous centres de culte.
  • Refugi: El 2016 vam engegar la campanya Jo Aculloper demanar a la Unió Europea, l'Estat espanyol i la Generalitat catalana una resposta adequada a la crisi de persones refugiades. En el marc d'aquesta campanya, hem publicat l'informe «El asilo en España: un sistema poco acogedor» on es conclou que el sistema d'asil i d'acollida espanyol no s'adequa als estàndards internacionals per ser arbitrari, discriminatori, obsolet i ineficaç. La resposta de les autoritats estatals està sent contrària a les demandes del conjunt de la societat que reclama l'arribada de persones refugiades i sol·licitants d'asil o de les diverses iniciatives impulsades pels ajuntaments i les comunitats autònomes. El 2018 hem engegat la campanya Welcome Communitieswww.amnistiacatalunya.org/welcome_communities per mostrar com petits gestos i accions quotidianes poden contribuir a crear comunitats acollidores amb les persones refugiades.
  • Acció exterior: La protecció i la promoció dels drets humans ha de ser part essencial de l'acció exterior de la Generalitat. Per això, cal assegurar la seva incorporació com una política transversal en tots els programes de cooperació al desenvolupament i en els acords polítics i econòmics amb altres països, atès que tenen un impacte directe en la vida de les persones. També els viatges i recepcions de delegacions estrangeres són excel·lents oportunitats per a fomentar el respecte dels drets humans arreu del món. Un aspecte molt important de l'acció exterior catalana és la internacionalització de les empreses catalanes, que tenen l'obligació de respectar els drets humans i han de rendir comptes davant els possibles abusos en les seves activitats comercials.

1-0 i TREBALL D'AMNISTIA INTERNACIONAL:

A partir de la situació sociopolítica generada a Catalunya pels fets del referèndum de l'1-0 de 2017, Amnistia Internacional monitoritza la situació de drets humans, sobretot pel que fa a qüestions relacionades amb la rendició de comptes d'abusos comesos per les forces de seguretat, la llibertat d'expressió i drets fonamentals com els de reunió i manifestació pacífica.

+ Actualització i comunicats sobre la situació a Catalunya des de l'1-O de 2017