amnistia educadors

AI Catalunya
Grup d'educació

principal

objectius

temes

mapa

> principal > materials > material d'AI > jo acuso > títols

Jo acuso

12 títols de temes monogràfics

La Tortura.
Testimonis contra el silenci.

Autor: Bertrand Solet
Al començar el llibre s'explica la història de G.K., un tutsi víctima d'un sistema corrupte que fa de la violència una manera de doblegar voluntats.
A continuació, F.H., un kurd supervivent dels llòbrecs calabossos turcs, narra en la segona història el terror patit en mans de botxins uniformats.
Pallisses, electricitat, filferros, aïllament i dolor són la moneda corrent en desenes de països del món, molts dels quals són propers, molt propers a nosaltres.
Un llibre colpidor, però alhora escrit sense cap morbositat, amb el propòsit de posar a l'abast dels adolescents (i dels adults) les veritables dimensions del problema de la tortura a nivell mundial.
La constant temptació de cedir, de confessar culpes inexistents, de delatar companys o familiars, gravita constantment sobre el cap dels torturats.
I el pitjor sovint no és el dolor físic, sinó la ferida moral, si es sobreviu, que supura fins a la mort.
El llibre ens proposa alhora dues reflexions importants: 1) El botxí no es fa, sinó que ha d'aprendre a ser-ho. 2) La tortura necessita el silenci, el nostre silenci.
>>>La tortura: més informació.

Quinze anys: edat per a morir
Condemnats a la pena de mort

Als Estats Units la Sandra i en Troy esperen el dia que hauran de seure a la cadira elèctrica. Tenen 15 anys. Una infantesa cruel i desgraciada no és una circumstància atenuant per al tribunal. Però el color de la seva pell sí que és una circumstància agreujant. Dos testimonis aterridors que ajudaran a comprendre aquest problema de difícil solució.
>>>La pena de mort: més informació.

Nakusha, la no desitjada
Dones oprimides d'Àsia

Nakusha, "la no desitjada", és una nena que viu a l'Índia com una veritable esclava. Privada de tota formació, la seva vida es redueix a servir les necessitats domèstiques d'una família que la desprecia.
Latifa viu a l'Afganistan. Mestra abans de la guerra que va devastar el país, avui està tancada a casa y només pot sortir vestida amb una "burka" (completament tapada) per tal d'evitar ser colpejada, vexada o lapidada pels homes talibans.

Lao, Wee i Arusha
Prostitució infantil a Àsia

La petita Lao, "prestada" per la seva família a un oncle llunyà de la ciutat, descobreix la increïble avidesa dels turistes pel seu cos i fins i tot pel seu esperit.
Els nois, en Wee i l'Arusha, petits rodamons del carrer, són més astuts, però acaben perdent en el joc amb dos turistes sexuals europeus. Els trobarem al final del seu camí, malparats i desposseïts de la seva ànima infantil.

En Prich, el nen ferit
Les mines antipersona

Una víctima cada vint minuts, un milió de morts en vint anys: les mines antipersona són les armes amagades, adormides a sota de terra, al costat de les fonts, als arbres, disposades a explotar quan un nen, un camperol o una dona hi passen a prop.
A Cambodja, en Prich condueix les vaques al bosc, quan de sobte ensopega amb un fil i una detonació formidable el llança al buit. No hi veu, té set.... Impossible aixecar-se... Aleshores descobreix que té la cama desfeta. En Prich és rescatat de la mort per un equip d'Handicap Internacional. Però què serà d'ell?
A Moçambic, la Zaida vol collir un mango per a la seva àvia, però una explosió li ho impedeix: els soldats minen els arbres per reservar-se'n els fruits. Quin home voldrà per esposa una dona amputada?

Un dia a Ucraïna
La gana, l'arma dels tirans

Ucraïna, 1933. La gana utilitzada com a arma política d'extermini per l'stalinisme. Testimonis dels supervivents recollits per l'autor a Kiev i Tàrgan; testimonis dels que durant anys van guardar silenci.
Kosovo, al sud de l'antiga Iugoslàvia, el 1993. El diari d'un home en missió humanitària. Serbis contra albanesos en una situació d'apartheid. En lloc dels fusells..., la gana.

Entre guerra i misèria
Els esclaus d'avui

Un nen explica com ha estat segrestat per soldats, com ha estat comprat per un vell coronel europeu, com viu avui, amb cadenes als turmells, tancat en una casa gran a Jartum, la capital del Sudan.
Un jove surt del seu poble en cerca de feina a un port d'Haití. El destí l'enganya. Acaba als camps de canya de sucre, presoner a la República Dominicana, endeutat durant anys per un bol de menjar i un parracs.

Territori prohibit
Un viatge cap al no-res

En Désiré, del Camerun, viu il.legalment a França des de fa quatre anys. Una tarda de juliol de 1994, la policia el deté. És un indocumentat, un "sense papers" en un país que pretén deixar d'acollir estrangers.
A Mèxic, en Màrius no pot continuar suportant la misèria en què es veu obligat a viure. Només li queda una solució: creuar la frontera dels Estats Units emortant-se com a únics guies els "coiots". Serà un "esquena molla" i un fracassat.

Recorda Akeza!
El genocidi a Rwanda

Rwanda, entre 1994 i 1996. L'Akeza i en Habimana han viscut anys d'infern. Guerres, matances, genocidis. Quin serà el futur per a aquests nens sacrificats?
En Nicomedes, en Lluís i l'Agustí són acusats d'haver participat en el genocidi. Acusats, empresonats i jutjats un dia... potser. En són culpables o víctimes?

El cocalero
Un tràfic criminal

Quins foscos vincles hi ha entre l'agricultor que conrea la droga i el consumidor? Tots dos intenten fugir de la misèria. Ells són la primera i la darrera baula d'una cadena en què els intermediaris s'enriqueixen.
En aquesta obra es denuncia aquest tràfic i s'hi mostren els criminals engranatges.

Els habitants de l'edifici A
Els camps de refugiats

La Sabina, la nena de Mostar, a Bòsnia i Hercegovina, coneix la
guerra. Però pot passar tota la seva vida en un camp de refugiats?
En Varatharaya, en Rustam, en Kalosa, l'Étienne, en Baptiste... són llançats als ravals parisencs, lluny dels qui s'estimen. Obtindran l'estatut de refugiats a la rica Europa?

El silenci i l'odi
El racisme ocult

A París, el setembre de 1993, l'Ali i en Fouad van ser convertits en torxes vivents a causa del color de la seva pell. A Romania, per aquells mateixos dies, la Maria va ser víctima d'una persecució. El seu crim? Pertànyer a un poble empestat: els gitanos. El racisme s'estén pertot arreu d'una manera quotidiana.