Un exemple (el Buscamines) i una proposta general

---

Has jugat al Buscamines algun cop?

Vols jugar una partida?
Per exemple, selecciones un taulell de 100 caselles i 10 mines.
Però ara, al començar a jugar, no ho facis mecànicament, posa-hi una mica d'imaginació:
Imagina't que vius a Rwanda, o al Congo, o a algun país d'aquests que ha estat o està en guerra i en el que algun dels bàndols enfrontats s'ha dedicat a sembrar de mines els horts i els voltants del teu poble... El taulell del joc és l’hort de la teva família.

Cada dia, la teva mare, el teu pare o tu hi heu d’anar a collir el blat de moro o la verdura. Només compteu amb aquest aliment per a sobreviure.
No teniu cap més hort, ni cap altre poble o país on pugueu anar a viure: no us volen en lloc, sou pobres i d’un país miserable.
Heu de viure allí a la força, i el menjar l’heu de collir forçosament de l’hort.
Ja ho veus, és una partida realment arriscada, molt perillosa i estàs obligat a jugar-la. A la força. Ho fas, o et quedes sense menjar. Sense menjar avui, sense menjar demà, sense menjar demà passat...
 

Més informació sobre les mines antipersona:
Mines antipersona. Carles Vidal
Prich, el nen ferit. Reine-Marguerite Bayle
.

Jocs i intervencions educatives

Jugar és per definició una activitat lúdica.
Però alhora també pot ser, en ocasions, una activitat educativa. En aquests casos, és una eina d'una gran eficàcia.
Molts jocs utilitzats habitualment no incorporen cap component educatiu. Però en la mesura que són jocs triats pels mateixos jugadors, és molt interessant, en ocasions puntuals, saber trobar els mecanismes adequats per introduir una reflexió crítica dins de la dinàmica del joc.
Això es pot fer amb jocs intranscendents, com l'exemple del Buscamines, afegint-los un significat que no tenen i que ens permet la intervenció educativa adreçada a l'objectiu que ens haguem proposat.
Però, sobretot, és especialment indicat quan el joc en concret trivialitza situacions que representen violacions flagrants dels drets humans, com és el cas d'alguns videojocs.
O quan, sense arribar a aquests extrems, el joc no ofereix els millors models de cara a afavorir, per exemple, l'empatia, el respecte i la convivència.
Sense pretendre incorporar aquesta intencionalitat educativa a tots els moments de joc (cosa que seria, a part d'inviable, contraproduent), sense dramatitzar ni donar-li una desmesurada rellevància, és important tenir present aquesta eina: la possible intervenció dins de les dinàmiques dels jocs per tal d'evidenciar els contravalors o trivialitzacions que de vegades els caracteritzen.

Si coneixeu experiències en aquest sentit, ens agradaria molt compartir-les amb vosaltres, i també difondre-les si us sembla oportú.