Yentl
Fitxa en format PDF: 26-yentl-CAT.pdf

Any: 1983
Durada: 134'
Direcció: Barbra Streisand.
País: EUA.
Edat: Totes les edats.
Argument: Adaptació d'un relat d’Isaac Bashevis Singer (Yentl, The Yeshiva Boy). A principis del segle XX, la filla d'un rabí vol estudiar, però en la tradicional societat jueva en la que viu això és impensable: les dones han de casar-se, estar pendents dels desitjos del marit i tenir cura de la llar, no tenen cap altra opció. Ella no està disposada a acceptar-ho: quan el seu pare mor, decideix fer-se passar per un noi per tal de poder anar a una yeshivá, una escola reservada als homes en la que s'estudien els llibres sagrats jueus.

Suggeriments didàctics

Altres articles de la Declaració que es poden treballar: 1, 2, 16
Temes: dret a l'educació de les dones, submissió de la dona a l'home.
Observacions: Si per falta de temps no es pot passar tota la pel.lícula, de cara a treballar sobre el dret a l'educació de les dones i sobre la submissió de la dona a l'home és suficient passar la part inicial (fins que apareix la promesa d'Avigdor), i la part final, a partir del moment que Yentl li diu a Avigdor que no és una dona.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

Per què les dones també s'oposen a l'educació de Yentl?

Hi ha societats avui dia en les que també hi ha col.lectius de dones contràries a la seva pròpia educació i emancipació?

Per què encara hi ha mares (de vegades teòricament emancipades) que discriminen entre fills i filles a l'hora d'assignar les responsabilitats familiars?

Altres reflexions que es poden tenir en compte:

Quina valoració es pot treure del fet que algunes famílies (sobretot d'alguns col·lectius d'immigrants) aturin l'escolarització de les filles, tan bon punt aquestes assoleixen l'escolarització obligatòria (o fins i tot abans)?

La situació de les dones a les societats en les que se'ls nega el dret a l'educació és com un peix que es mossega la cua: com menys poden accedir a l'educació, més incapacitades estan per a reivindicar el seu dret a accedir-hi. Com s'ha de trencar aquesta dinàmica?

A la pel.lícula es reflecteix el paper submís que té la dona en les societats tradicionals jueves, però de fet aquest és el rol que li adjudicaven totes les societats tradicionals de l'època, amb independència del país i de la religió. Per què al llarg de la història totes les religions i societats han subordinat la dona a la voluntat de l'home?

En la actualitat encara hi ha societats i religions que assignen a les dones un paper subordinat als homes? Quines?

Hauria estat igual de fàcil construir l'argument de la pel.lícula basant-se en una societat que no fos la jueva, o aquesta s'hi adeia de forma especial, a causa de la gran importància que històricament ha donat a l'estudi?

La pel.lícula va ser la primera de la història produïda, dirigida, escrita i interpretada per una dona. Barbra Streisand va repetir aquesta experiència (El príncipe de las mareas / The Prince of  Tides, 1991; El amor tiene dos caras / The Mirror Has Two Faces, 1996). Valorar aquest fet.

Valorar també la implicació de Barbra Streisand en la lluita pels drets civils de les dones, les persones homosexuals i les causes mediambientals. Buscar altres exemples de gent del cinema que s'hagin distingit per la seva implicació en causes socials o mediambientals.

Suggeriments generals sobre aquest article de la Declaració:
(apartat "La Declaració Universal dels Drets Humans, suggeriments didàctics")
Article 26, dret a l'educació

Més pel.lícules sobre el dret a l'educació.
Pel.lícules sobre els drets de les dones.