Es tracta de contestar un qüestionari en el qual les preguntes es respondran inicialment de manera individual, i després es posaran en comú les respostes amb la resta de la classe. Si les contestacions són contradictòries, s'intentarà arribar a un consens. 

Per a l'alumnat:

Per què ajudar? 

"Normalment es fan servir raons molt diferents per a justificar la necessitat de l'ajuda (als països en vies de desenvolupament). Poden agrupar-se com raons ètico-religioses, polítiques i econòmiques. 

"Els arguments ètico-religiosos són defensats per aquelles religions entre els valors de les quals s'inclou l'ajuda als necessitats. Uns altres, des d'un punt de vista no necessàriament religiós, consideren que el benestar de la humanitat és assumpte de tots, i que els millors situats tenen la responsabilitat i el deure moral d'assolir un ordre més just. 

"L'enfocament polític planteja que els països rics s'han beneficiat històricament de l'explotació de les poblacions i dels recursos naturals del Sud. Des d'aquesta perspectiva, l'ajuda actual no seria més que una espècie de devolució tardana: el pagament endarrerit d'un enorme deute contret pels països del Nord respecte als països del Sud. 

"L'argument econòmic planteja que resulta beneficiós als països donants que la satisfacció de les necessitats bàsiques de la població de tot el planeta estigui assegurada, ja que contribuirà a que s'estengui la prosperitat a escala mundial. D'aquesta manera el Sud podrà accedir al mercat internacional i tindrà una creixent capacitat de compra dels productes del Nord industrialitzat. Un exemple significatiu d'ajuda massiva al desenvolupament va ser el Pla Marshall. Quan després de la Segona Guerra Mundial el govern nord-americà va entendre que Estats Units era el país més interessat en ajudar a la reconstrucció de l'Europa destruïda pel conflicte, per a reactivar així el comerç mundial, però també per a assegurar les seves relacions especials amb els aliats occidentals durant la Guerra Freda.” 

(Desarrollo, Cooperación y Solidaridad. Más allá del 0,7 %. CIP, Madrid, 1997. Pág. 49)

Qüestions: 

• L'article 22 de la Declaració atribueix als governs nacionals, però també a tota la comunitat internacional, el deure de satisfer els drets econòmics dels ciutadans i ciutadanes de cadascun dels països que la constitueixen. Així mateix, considera com a drets econòmics els indispensables per al sosteniment d'unes condicions de dignitat humana. Quines et sembla que són aquestes condicions de dignitat, quines són les mínimes condicions que acceptaries per a tu mateix, per sota de les quals creus que la teva dignitat humana es veuria compromesa? 
• Se suposa que en un país desenvolupat com és Espanya, l'Estat té els recursos necessaris per a garantir aquestes condicions als més desfavorits: el subsidi d'atur, la Seguretat Social universal, el salari social... No obstant això, no tots els necessitats reben ajuda i la indigència està a l'ordre del dia, sabries explicar per què passa això? Quins mecanismes proposaries al govern per a ajudar els més desfavorits? 
• Digues alguna associació, col·lectiu o ONG que treballi en l'auxili dels sectors més desfavorits del nostre país. 
• Pel que fa als arguments utilitzats en el text del CIP adjunt, quin és el que et sembla més encertat? 
• L'ajuda internacional, quan tracta de solucionar un problema humanitari concret, pot ser com les medicines de tipus pal·liatiu o simptomàtic o pot atacar la causa. Aquest és el cas dels programes d'ajuda al desenvolupament, en els quals es tracta de donar a les poblacions els mitjans i el coneixement necessaris que els permetin emancipar-se i desenvolupar-se econòmicament de forma autònoma. Quina ajuda de les dues et sembla que suposa un més gran compromís amb les obligacions internacionals que estableix l'article 22? D'altra banda, quin dels dos tipus d'ajuda et sembla que pot resultar menys costós a llarg termini per a la comunitat internacional?