Organització d'un debat sobre possibles situacions de persones que volen aconseguir la nacionalitat, en aquest cas l'espanyola. 

Es divideix la classe en tres grups, cadascun amb un corrent d'opinió, que els haurà tocat arbitràriament. Hi ha a més un grup de quatre o cinc alumnes que representen les persones que volen canviar de nacionalitat. 

Els tres tipus de corrents d'opinió són: 

A. Els que consideren aquestes persones que volen tenir una nova nacionalitat traïdores al seu propi país. 
B. Els que es comprometen a acceptar persones “nacionalitzades” com els seus iguals, en igualtat de drets i condicions. 
C. Els quals s'oposen en rodó a acceptar en el seu país “estrangers”. 

Es reparteixen les targetes entre els/les alumnes, de manera que a cadascú li toqui una de les opcions A, B o C 
Cadascun dels personatges que vol canviar de nacionalitat ha de crear una petita història per al seu personatge i contestar les preguntes que li facin els seus companys i companyes, que són els que han d'acceptar-los o no en el país. 

Els rols que poden interpretar poden ser: 

- Un sud-africà de color ric vol canviar de nacionalitat per motius només econòmics. Aquí paga menys impostos. La seva arribada pot portar riquesa. 
- Una dona refugiada afganesa. En aquell país, les dones no tenen dret a la mateixa atenció mèdica que els homes, ni poden treballar, ni tenen accés a l'educació i han de sortir al carrer cobertes de cap a peus. Vol viure aquí perquè la situació de la dona és molt millor, treballarà en qualsevol cosa i si aconsegueix els diners suficients farà venir les seves filles amb ella. 
- Un rus. Té uns coneguts que s'han fet rics a Espanya d'una manera poc ortodoxa i ell vol provar fortuna. 
- Un emigrant marroquí. En el seu país pateix penúries econòmiques i tot just pot alimentar la seva família. Ha comprat el trasllat a un capo de les màfies que traslladen gent de manera il·legal per 600 euros, l'ha detingut la policia i la seva única opció per a poder alimentar la seva família és aconseguir la nacionalitat i buscar un treball digne. 
- Un sacerdot colombià. En el seu país treballava en una diòcesi amb els més pobres, intentant ajudar-los, però els paramilitars l'han amenaçat de mort. 
- Una dona ruandesa amb els seus dos fills. Han hagut de fugir del seu país i no poden tornar perquè continuen les matances. Volen començar una nova vida en un lloc més segur. 
- Un viatger. Ha viatjat per tot el món i com que duu diversos anys vivint aquí ha decidit que vol votar i participar en les decisions que el poden afectar. 

El professor o la professora anirà escrivint a la pissarra els arguments que s'exposin en un sentit o en un altre. En finalitzar, haurien d'arribar a un consens i treure conclusions sobre si és encertat o no l'article 15 de la Declaració.