Sol·licitants de nacionalitat
Organització d'un
debat sobre possibles situacions de persones que volen aconseguir la nacionalitat,
en aquest cas l'espanyola.
Es divideix la classe en
tres grups, cadascun amb un corrent d'opinió, que els haurà
tocat arbitràriament. Hi ha a més un grup de quatre o cinc
alumnes que representen les persones que volen canviar de nacionalitat.
Els tres tipus de corrents
d'opinió són:
A. Els que consideren aquestes
persones que volen tenir una nova nacionalitat traïdores al seu propi
país.
B. Els que es comprometen
a acceptar persones “nacionalitzades” com els seus iguals, en igualtat
de drets i condicions.
C. Els quals s'oposen en
rodó a acceptar en el seu país “estrangers”.
Es reparteixen les targetes
entre els/les alumnes, de manera que a cadascú li toqui una de les
opcions A, B o C
Cadascun dels personatges
que vol canviar de nacionalitat ha de crear una petita història
per al seu personatge i contestar les preguntes que li facin els seus companys
i companyes, que són els que han d'acceptar-los o no en el país.
Els rols que poden interpretar
poden ser:
- Un sud-africà de
color ric vol canviar de nacionalitat per motius només econòmics.
Aquí paga menys impostos. La seva arribada pot portar riquesa.
- Una dona refugiada afganesa.
En aquell país, les dones no tenen dret a la mateixa atenció
mèdica que els homes, ni poden treballar, ni tenen accés
a l'educació i han de sortir al carrer cobertes de cap a peus. Vol
viure aquí perquè la situació de la dona és
molt millor, treballarà en qualsevol cosa i si aconsegueix els diners
suficients farà venir les seves filles amb ella.
- Un rus. Té uns
coneguts que s'han fet rics a Espanya d'una manera poc ortodoxa i ell vol
provar fortuna.
- Un emigrant marroquí.
En el seu país pateix penúries econòmiques i tot just
pot alimentar la seva família. Ha comprat el trasllat a un capo
de les màfies que traslladen gent de manera il·legal per
600 euros, l'ha detingut la policia i la seva única opció
per a poder alimentar la seva família és aconseguir la nacionalitat
i buscar un treball digne.
- Un sacerdot colombià.
En el seu país treballava en una diòcesi amb els més
pobres, intentant ajudar-los, però els paramilitars l'han amenaçat
de mort.
- Una dona ruandesa amb
els seus dos fills. Han hagut de fugir del seu país i no poden tornar
perquè continuen les matances. Volen començar una nova vida
en un lloc més segur.
- Un viatger. Ha viatjat
per tot el món i com que duu diversos anys vivint aquí ha
decidit que vol votar i participar en les decisions que el poden afectar.
El professor o la professora
anirà escrivint a la pissarra els arguments que s'exposin en un
sentit o en un altre. En finalitzar, haurien d'arribar a un consens i treure
conclusions sobre si és encertat o no l'article 15 de la Declaració.
|