1.
Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que es presumeixi la seva innocència
fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic,
en què se li hagin assegurat totes les garanties necessàries
per a la seva defensa.
2.
Ningú no pot ser condemnat per actes o omissions que en el moment
que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional
o internacional. Tampoc no es pot imposar cap pena superior a l'aplicable
en el moment de cometre el delicte.
Comentar les frases següents: "tots som
innocents mentre no es demostri el contrari", "tots som culpables mentre
no demostrem la nostra innocència".
Sovint es jutja les persones per les aparences,
pel seu aspecte, pels seus antecedents. Buscar casos coneguts (difosos
pels mitjans de comunicació), o exemples de personatges de ficció
(de pel·lícules, novel·les...).
Buscar situacions de la vida escolar o familiar
en les quals no s'hagi respectat la presumpció d'innocència.
Com ha afectat les persones que l'han patit? Quines conseqüències
ha tingut en les seves vides?
El paper dels mitjans de comunicació:
han de difondre els noms dels acusats i altres dades sense que estigui
provada la seva culpabilitat?
Proposta
inclosa en els "Materiales para la educación en Derechos Humanos",
Ararteko, 2000: