AI Catalunya
Grup d'educació
principal
objectius
materials
recursos
temes
documents
contacte
mapa
> principal > materials > materials d'AI > la Declaració Universal > article 5
 La Declaració Universal dels Drets Humans. Suggerimets didàctics
Article 5. Prohibició de la tortura
presentació | índex | següent article

Ningú no pot ser sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
  • Què significa "tracte cruel, inhumà o degradant"? 
  • Buscar informació sobre casos de tortures, procurant respondre les següents preguntes: 
    • En quins països es tortura? 
    • Quines persones torturen? Només agents estatals o també grups armats d'oposició? 
    • En quins casos es tortura? Posar exemples. 
    • A quines persones es tortura? Hi ha algun tret comú entre les víctimes de la tortura? (origen ètnic, extracció social, creences, activitats desenvolupades...). Diferenciar la resposta a nivell nacional o local, i a nivell internacional (global, per continents, per règims polítics, per creences religioses...). 
    • La tortura també es practica, en ocasions, per part de grups mafiosos, amb la finalitat d'obtenir determinats objectius estratègics? 
    • També es produeix en l'àmbit domèstic? Qui són en aquest cas les principals víctimes? 
    • Es parla bastant dels maltractaments a les dones: també es produeix, a la llar, el maltractament de nens i nenes? Buscar informació referent a això. 
    • Buscar informació sobre el maltractament de persones grans i dependents. 
  • Per què es tortura, en els diferents casos? Per quins motius? Amb quins objectius? Hi ha algun denominador comú? 
  • Recentment alguns països s'han plantejat la reintroducció d'alguns tipus de tortura, argumentant que és un recurs imprescindible per a lluitar amb eficàcia contra l'amenaça del terrorisme. L'ús de la tortura en aquest cas redueix el terrorisme o ajuda a incrementar-lo? Fins i tot en el cas que ajudés a reduir-lo, s'hauria d'admetre la seva utilització? Per què? (els Estats Units i el Regne Unit, ambdós en teoria ferms defensors dels drets humans, són dos dels països que s'han plantejat la utilització de la tortura en determinats casos). 
  • En alguna època o cultura no s'ha recorregut a la tortura? En alguna època o cultura el seu ús ha estat més general i abusiu? Buscar informació referent a això. 
  • Buscar informació sobre els anomenats "Judicis de Déu" de l'Edat Mitjana, en els quals es pretenia determinar la culpabilitat o innocència d'un acusat mitjançant procediments absurds i arbitraris. En què consistien aquells judicis? Exposar la pròpia opinió sobre aquestes pràctiques. 
  • Algun company o conegut és o ha estat maltractat en l'àmbit escolar? Per què alguns nens, nenes o joves actuen així amb alguns companys/es? Com haurien de reaccionar els companys/es en aquests casos? Tenen alguna justificació les conductes d'aquest tipus? 
  • Durant molt temps els càstigs físics s'han considerat legítims, fins i tot necessaris, tant en l'àmbit escolar com familiar. Són exemples de "tractes cruels, inhumans i degradants"? Hi ha persones que encara defensen la seva utilitat? 
  • Una bufetada és un tracte cruel i/o degradant? 
Proposta inclosa en els "Materiales para la educación en Derechos Humanos", Ararteko, 2000:
Debat sobre la tortura 

Llegir de manera individual el text adjunt i després, una vegada contestades les qüestions que es plantegen, organitzar un petit debat sobre la tortura, a partir de les respostes donades per l'alumnat. Es suggereix dedicar un temps a preparar el vocabulari, de cara a la seva millor comprensió. 

Text: l'argument moral 
Extractes d'informes d'Amnistia Internacional 

Els apologistes de la tortura insisteixen en general en el clàssic argument de l'eficiència expeditiva, pel qual les autoritats pretenen justificar els patiments, rebutjables però “necessaris”, d'una persona, amb la justificació que se li infereixen amb l'únic propòsit de defensar un bé superior, com és el de la majoria. En aquesta apologia s'ignora el fet que la majoria de les víctimes de la tortura, fins i tot en països en pugna civil molt estesa, no tenen cap informació secreta que puguin revelar sobre els grups d'oposició violents. Se'ls tortura ja sigui per a extreure'ls confessions o com a sever advertiment, perquè no s'oposin al govern. 

Encara que es pogués demostrar que la tortura és eficaç en alguns casos, no podria mai acceptar-se com a permissible. La tortura, independentment del propòsit que amb ella es persegueixi, és una agressió calculada a la dignitat humana, i només per aquesta sola raó mereix una condemna absoluta. Cap cosa nega més la nostra comuna condició humana que el fet premeditat de causar dolors i humiliacions, injustificats i injustificables, a un captiu indefens. 

Des del punt de vista de la societat, l'argument de torturar “només en aquest cas” és insostenible. Una vegada que es justifiqui i permeti la tortura amb el propòsit, més limitat, de combatre la violència política, el seu camp d'aplicació s'eixamplarà, de manera gairebé inevitable, arribant a sectors cada vegada més amplis de la societat. Els qui torturin una vegada seguiran fent-ho, animats per la “eficàcia” del procediment per a obtenir la confessió o la informació que desitgen, independentment de la validesa del seu contingut. Aquests funcionaris defensaran, dintre de l'aparell de seguretat, la necessitat d'estendre la tortura a altres centres de detenció. És possible que formin grups selectes de interrogadors, per a perfeccionar les normes de la seva aplicació, i que desenvolupin mètodes que permetin ocultar els seus efectes més evidents. Esgrimiran noves raons i necessitats que la justifiquin, quan es manifesti agitació en el inquietud per part de determinats sectors socials. El que es volia fer “només en aquella ocasió” es convertirà en una pràctica institucionalitzada, que soscavarà els principis morals i jurídics contraris a una forma de violència que podria afectar tota la societat. 

Pel que fa a l'Estat, si vol defensar la justícia, el seu deure és eradicar la tortura. La tortura adultera el dogma fonamental del càstig just: la pena prescrita per al delicte provat. Si un govern s'até a l'imperi de la llei, la tortura ha de prohibir-se: la majoría de les constitucions nacionals, així com el dret internacional, tant en temps de guerra com de pau, la prohibeixen de manera explícita. 

Qüestions:

--Busca al diccionari les paraules que no entenguis. 
--Resumeix el contingut del text. Els seus arguments defensen l'article 5 de la Declaració? 
--Digues si en els següents casos es pot dir que s'aplica la tortura: 
   -un noi li dóna una pallissa a un altre perquè vol que li deixi la seva pilota; 
   -un policia deté un home de color, i abans de posar-li les esposes li dóna uns cops de puny; 
   -una dona està ingressada a l'hospital perquè el seu company sentimental no accepta que ella vulgui trencar la seva relació i ho demostra agredint-la. 
--Estàs d'acord amb l'argument esgrimit pels apologistes de la tortura, pels quals tot val en funció del bé de la majoria? La democràcia és la imposició de les majories sobre les minories o és també l'imperi de la Llei? I la justícia de les lleis es basa en que aquestes siguin aprovades per la majoria o en el fet de la seva moralitat intrínseca? La llei i l'ètica poden ser coses oposades? 
--Torturar no és únicament fer mal físicament a algú. Existeix també l'anomenada tortura psicològica. Pots posar algun exemple d'aquest tipus de tortura? 
--A la TV es veuen moltes pel·lícules violentes, on s'argumenta que els “dolents” poden ser torturats pels “bons ” i per tant els “bons ” poden saltar-se la llei, ja que sabem a priori que efectivament els "dolents" són culpables i per tant es mereixen qualsevol càstig, encara que sigui il·legal. Et sembla correcte aquest raonament?
 

Materials complementaris
Consulta a l'apartat de materials complementaris els diferents recursos disponibles.
 


vuelve al inicio