Situar en un mapamundi la llista de països on actualment hi ha diferents formes d'esclavitud, segons denuncien organitzacions de drets humans com Anti Slavery International i SOS Slaves, i organismes com UNICEF, la Comissió de Drets Humans del Consell Econòmic i Social de l'ONU i l'Organització Internacional del Treball. 

Països que cal situar: Sudan, Nigèria, Uganda, Mauritània, Brasil, Índia, Pakistan, Nepal, Filipines, Indonèsia, Perú, Paraguai, Bolívia, Togo, Ghana, Costa d'Ivori, Burkina Faso, Tailàndia, Bangla Desh, Myanmar i Colòmbia. 

Qüestions
--L'esclavitud ha estat una de les grans xacres de la humanitat durant molts anys. Quines societats i quines situacions econòmiques van provocar que en diferents moments històrics existís l'esclavitud? Detalla aquests moments històrics i les seves possibles causes. 
--Els països que has assenyalat en el mapa són alguns dels que en l'actualitat encara hi existeix algun tipus d'esclavitud com les descrites. Sabies que encara avui dia hi ha persones que pateixen aquest tipus d'esclavitud? Què et sembla? 
--Hi ha moltes ocasions en les que es segueixen produint fets com els descrits, però sembla que només entenem la paraula esclavitud com el tràfic d'esclaus dels segles passats, o la venda d'esclaus en les plantacions de cotó. Creus que ambdues situacions es poden comparar? 
--La Declaració, en el seu article 4, rebutja qualsevol tipus d'esclavitud. Saps si alguna d'aquestes situacions ha ocorregut en el nostre país? Com creus que haurien d'actuar les nostres autoritats per a evitar-ho? Podries fer tu alguna cosa? 
--El col·lectiu més exposat a patir aquesta situació en el nostre entorn és el dels i les immigrants il·legals, que deixen el seu país per a obtenir millors condicions de vida en els països més rics. Com creus que es podria evitar que fossin objecte d'aquestes pràctiques esclavistes? 

Complement
Belén Reyes Guitian, El Mundo, 23-2-1998.

L'esclavitud està legalment abolida en tots els països del món. Fa ara 150 anys que França va ser el primer país del món en abolir-la i està expressament prohibida en l'article 4 de la Declaració Universal dels Drets Humans aprovada el 10 de desembre de 1948, a París, amb els vots de 48 països a favor, 8 abstencions i dos països, Hondures i Iemen, que no estaven presents en el moment de la votació. 

Però, en la pràctica, diferents països mantenen sistemes tradicionals d'esclavitud i en uns altres, s'han desenvolupat sistemes de vassallatge, treballs forçats, tràfic de persones i explotació sexual i laboral que recorden pràctiques de l'esclavitud. 

A països com Sudan, Nigèria o Uganda, les xarxes del tràfic d'esclaus, emparades en la guerra o en usos socials profundament arrelats, segueixen funcionant. Les principals víctimes de l'esclavitud del segle XX són els infants, les dones, els immigrants i els grups marginats o les castes més inferiors del rang social. 

El vassallatge consisteix en el fet que una persona treballa per a una altra per a pagar un deute de protecció, econòmica o d'un altre tipus, i la persona que cobra és qui decideix quan el deute està saldat. És el cas de grans explotacions agrícoles o ramaderes de Llatinoamèrica on els peons treballen de sol a sol per un sou miserable i paguen el seu menjar amb la meitat del salari d'aquest dia de treball. Però també ha ocorregut en fàbriques de catifes i tèxtils, precongelats, articles de cristall o en pedreres de carbó en països com Brasil, L'Índia, Pakistan, Filipines o Bolívia. 

Moltes vegades el vassallatge es transmet de generació en generació, i fins i tot algun dels propietaris pot vendre el treballador a altre patró per a saldar un deute. Pot ser el cas d'alguns treballadors immigrants que per a pagar el cost del seu viatge il·legal a algun país occidental han de treballar gratis. O el cas de dones vingudes de l'Est o de Sudamérica, que han de pagar el seu bitllet treballant en un prostíbul. Els infants poden ser el pagament que els seus pares fan per a saldar antics deutes i són utilitzats com mà d'obra gratuïta, soldats i concubines. O són obligats a prostituir-se.