El riure

---

La gran majoria de la gent acostumem a coincidir que el riure és un dels millors invents de la humanitat. A tots ens agrada riure, però uns i altres no només riem més o menys,  sinó que riem de coses diferents. I no sempre ho fem de la manera que deia en Groucho Marx:

"Hem de riure amb i no de".

(1)

Desenvolupament

1-Comentar la vinyeta anterior d'El Poloni i lectura dels textos següents:

"Riure no és sempre sa ni alliberador (...) Hi ha riures nerviosos, molt nerviosos i riures exacerbats o paorosos. Hi ha també qui riu per riure, que pateix els riures com un rictus o que suporta riures poca-soltes. Cap d’ells provoca l'amor o la simpatia dels altres."
Vicente Verdú. La risa. El País, 27-2-1999

"Hi ha el riure inofensiu o innocent, que reforça la solidaritat del grup, i un riure maliciós a expenses d’una persona que, com a mínim momentàniament, es veu exclosa del grup a causa d'aquest riure."
Peter Berger. Risa redentora. Kairós. Barcelona, 1999 

"Hi ha bromes de dos tipus: una grollera, lliure, viciosa i obscena; una altra d’elegant, urbana, aguda i graciosa."
Ciceró

"L’humor sarcàstic és una bona mostra de l’humor destructiu que no es conforma a anorrear l’oponent sinó que intentarà amb ganyotes agressives i conclusions punyents ferir-lo. És un fet real la capacitat que té l’humor per a la destrucció. Es traspassa una fina i subtil barrera. Del riure junts - amb l’altre- es passa a un altre pla perillós i nociu com és “riure’s de l’altre”. Les seves faltes, dificultats, minusvalies o imperfeccions són motiu per a l’escarni, la sàtira o la mordacitat."
Jesús Damián Fernández. Pedagogía del humor (a "El valor terapéutico del humor", Desclée De Brouwer. Bilbao, 2002) 

"Sempre has d’actuar de manera que al mateix temps desitgis que la regla mitjançant  la qual actues pugui convertir-se en una llei general."
Immanuel Kant

"No facis als altres el que no vulguis que et facin a tu."
Zoroastre, Buda

• Buscar exemples, si és possible de la vida quotidiana en el centre escolar, en els quals el riure tingui connotacions negatives, de menyspreu, burla, etc.
• Intentar definir les diferents sensacions que generen un riure humiliant i un riure empàtic. Definir-ho tant en el cas de la persona que riu com en el cas de la persona eventualment objecte d’aquest riure.
• Imaginar aquestes situacions conflictives encarrilades positivament, amb més dosis d’empatia mútua..

• És difícil canviar els hàbits adquirits?
• Val la pena intentar canviar-los quan ens adonem que ferim el altres?
• En quina mesura augmenta la dificultat o disminueix quan el canvi va a contracorrent de l’entorn (per exemple els amics) o segueix ja una tendència general en el mateix sentit?
• Val la pena buscar els canvis col.lectivament per facilitar els canvis individuals?

--
(1) elpoloni.blogspot.com (2014)