Amnistia Internacional Catalunya, Grup d'educació
 
 Humor gràfic i drets humans  > pàgina principal
 Propostes didàctiques índex guia propostes annexos

Pere Virgili. "Cómo desarrollar el sentido del humor" (Paz Torrabadella, José Corrales). Ed. Océano, Barcelona 2002
 Propostes d'activitats
Article 31: dret a l’humor 
Comentari i debat a partir dels dos textos següents:
 
1- Article proposat per completar la Declaració Universal dels Drets Humans: "Tots els éssers humans tenen dret a cultivar el sentit de l’humor, a no prendre’s gaire seriosament i a riure’s d’ells mateixos. Tenen dret a gaudir de la rialla, el riure i el somriure (rient-se amb els seus semblants i evitant ruire’s d’ells) i a construir un món en què l’humor intel·ligent, creatiu, empàtic, solidari i refrescant contribueixi a alegrar la vida i a fer-la més lúcida, digna, divertida suportable."
L'humor del CICC: usuaris.tinet.org/cicc/humor/dh (2004)
 
2- "Si els estats reconeguessin el dret a somriure com un dels drets humans potser es veuria que amb l’existència d’aquest dret a somriure tots els altres hi quedarien inclosos."
Antonio Fraguas (Forges). Citat a Jano, octubre 2001

Alguns suggeriments per dinamitzar el debat (en el supòsit que no surti espontàniament):

  • L’article 31 de la Convenció sobre els Drets dels Infants recull el dret a jugar. El dret a cultivar i gaudir amb el sentit de l’humor hauria també d'incorporar-se en algun document oficial?
  • Si féssim llistes de prioritats, hi hauria drets recollits en els documents de les Nacions Unides que potser haurien de quedar per darrera del dret al sentit de l’humor? (consultar, per exemple, els articles de la Convenció sobre els Drets dels Infants).
  • Si el dret a cultivar i gaudir del sentit de l’humor fos un dret formalment reconegut, qui hauria de vetllar perquè fos accessible a tothom? De quina forma?
  • Es podria parlar també del dret a exercir el sentit de l’humor? Per exemple, per fer la vida més agradable als altres. O com a eina imprescindible per aconseguir desenvolupar les potencialitats de l’individu (la seva completa "humanització", per dir-ho d’alguna manera)
  • Seria una bona estratègia o un error, considerar el sentit de l’humor sota la perspectiva dels drets? Si és un error, en quin context teòric ha d’emmarcar-se’n la necessitat?
  •  Si acceptem que el sentit de l’humor és un lubricant de la vida social, de quina forma es podria aconseguir que aquest lubricant no faltés en els engranatges de les relacions entre les persones?
  • S’hauria d’incloure’n l’estudi a l’escola? Com assignatura o com a matèria transversal? A quina edat hauria de començar l’aprenentatge? Acabaria en una edat determinada?
  • Quin seria el paper de la família?
  • Avaluar fins a quins punt en la pròpia família i en l’escola es practica i es promou (o es rebutja o es menysté) el sentit de l’humor
  • Definir de la manera més concreta possible el sentit de l’humor
  • Etc.
.