AI Catalunya
Grup d'educació
principal
objectius
materials
recursos
temes
documents
contacte
mapa
> principal > materials > guia > propostes monogràfiques > l'impacte d'Internet
Guia d'educació en drets humans
Propostes monogràfiques sobre temes diversos
L'impacte d'Internet 
Descripció
Discussions en petits grups i després general per tal d'analitzar el futur d'Internet, la seva desigual accessibilitat i el seu potencial ús per a promocionar els drets humans.

Àrea
Tutoria, Ètica.

Edat
ESO i Batxillerat (a partir de 14 anys).

Durada
160 minuts (10+60+90).

Dret a treballar
La Declaració Universal en general.
>> documents de les Nacions Unides en format HTML i PDF.

Objectius
Conscienciar sobre les implicacions d'Internet i l'accés a la informació per part de tot el món.
Desenvolupar les habilitats de la imaginació i del pensament crític.
Promoure la justícia i la solidaritat amb altres persones que treballen a favor dels drets humans.

Preparació per part del professorat
Fer les còpies dels textos que utilitzarà l'alumnat:
-Del text "Sis opcions per a predir l'impacte d'Internet", tants exemplars com la meitat de l'alumnat (s'utilitzaran en grups de dos). Annex 1.
-Dels cinc textos restants: dividit el gran grup en cinc grups, a cada grup se li assigna un text, el mateix per a tots els integrants, del qual se'n faran tantes còpies com membres del grup (és a dir, de cada text tantes còpies com la cinquena part de l'alumnat). Annex 2.

Material o suport
El material esmentat en el punt anterior.

Metodologia
Part 1. Introducció (10 minuts)
1. Comença l'activitat explicant que es necessitarà la imaginació i el pensament crític de tots els participants. La seva feina serà determinar l'impacte d'Internet i de les noves tecnologies de la informació en les nostres vides i en el treball sobre els drets humans.
2. A manera "d'escalfament" i per a poder tenir un cert coneixement comú, s'informa al grup sobre alguns fets bàsics d'Internet (Annex 3); després es demanarà que parlin en parelles sobre les seves pròpies experiències amb Internet i els avantatges i desavantatges d'usar-lo.

Part 2. Pronòstic de l'impacte d'Internet (60 minuts)
1. Distribueix les còpies de la targeta nº 1, "Sis opcions per a pronosticar l'impacte d'Internet". Explica que, per a polaritzar les opinions, les situacions s'han escrit en termes bastant extrems.
2. Demana a cada parella que decideixi quines de les situacions els sembla més probable que passin i quines menys. 15 minuts.
3. Reuneix tots els participants en una sessió plenària perquè exposin les seves decisions. Intenta resumir les discussions sobre:
    -L'escenari més probable.
    -La importància dels drets humans en la tecnologia de la informació, per exemple, el dret a la llibertat d'expressió.
    -L'escletxa digital.
4. Demana a un o dos participants que escriguin els punts clau a la pissarra.

Part 3. Com pot utilitzar-se Internet per a promoure els drets humans? (90 minuts)
1. Divideix els participants en cinc grups, d'A a E. Distribueix les targetes. Cada persona del grup A ha de tenir una còpia de la targeta "Escenaris futurs: Visió pessimista", els participants del grup B reben una còpia de "Panorames futurs: Visió optimista", etc.
2. Dóna'ls 20 minuts per a llegir les targetes i per a compartir els seus comentaris generals.
3. Demana als participants que considerin la informació de les targetes referent als resultats de les discussions de la part 1 sobre l'impacte d'Internet. Han de dedicar especial atenció a aquesta part ja que proporciona als participants informació rellevant per a la següent etapa de l'activitat.
4. Divideix els participants en nous grups. Hi ha d'haver cinc persones en cada nou grup, una persona del grup A, una altra del grup B, una altra del grup C, etc.
5. La feina per a cadascun d'aquests nous grups és decidir quins són els tres avantatges o aplicacions més importants d'Internet per a promoure els drets humans.
6. Suggereix començar amb una ronda per a compartir informació, començant amb la gent dels grups C, D i E (és a dir , aquells que tenen informació sobre el treball de les ONGs) i concloure amb la gent dels grups A i B. Després d'això, estaran en una millor posició per a començar amb les feines d'identificar i de posar-se d'acord en els usos d'Internet per a promoure els drets humans.
7. També han de designar un portaveu per a presentar els resultats en una pissarra en el plenari final. Dóna'ls 35 minuts per a aquesta fase.
8. Reuneix els participants en plenària per a compartir els resultats del seu treball.

Variacions
Pots ampliar l'activitat incloent un exercici per a generar consens, de la següent manera:
1. En la part 1, després del pas 4 (decisió en parelles), demana a cada parella que s'ajunti amb una altra parella, i que en grups de quatre comparin les seves opcions i arribin a un consens sobre la situació que és més probable que succeeixi i la que menys. Demana a cada grup de quatre que afegeixi un parell d'frases sobre assumptes de drets humans (com ara la llibertat d'expressió) en l'escenari triat; allò que és més probable que succeeixi. La frases ha d'assegurar, al grup que hagi arribat a un consens ràpid, la reflexió conjunta sobre la situació triada i un major sentit de propietat sobre aquesta, abans del pas següent (15 minuts).
2. Ara demana a cada grup de quatre que s'uneixi a un altre grup de quatre; en grups de vuit han de comparar les seves opcions i arribar a un consens en relació a la situació que considerin que amb major probabilitat succeirà i la menys probable. Demana a cada grup que designi un portaveu (15 minuts). Ara segueix amb l'activitat com si s'estigués en el pas cinc, és a dir, la posada en comú dels resultats del grup en plenari.
3. En plenari, demana als participants que llegeixin les frases claus addicionals sobre drets humans i que expliquin les principals raons de les seves eleccions. Anima els participants (i no solament els portaveus) a:
     -reflectir les diferències i semblances de les opcions dels diversos grups,
     -les raons que van motivar la seva elecció,
     -els assumptes de drets humans referents a Internet,
     -les conseqüències reals de la situació triada.
4. També sol·licita als participants que reflecteixin la forma en la qual van treballar.
     -Van canviar les seves idees durant les negociacions?
     -Era més difícil treballar en grups més grans?
     -Qui va prendre la davantera (per exemple: aquells amb experiència o sense experiència en Internet)?
     -Podien expressar-se lliurement, independentment de les seves capacitats específiques en Internet?

Avaluació
Comença amb una revisió de l'activitat i de com va participar la gent. Llavors comença per repassar el que van aprendre.
Què saben els participants sobre Internet? Quants l'utilitzen? Per a què l'utilitzen?
Hi ha una divisió digital entre els participants? Quin efecte té això en la seva capacitat de participar en l'activitat? Es va sentir algú exclòs perquè no se sentia suficientment competent per a contribuir?
Van veure uns altres aquesta falta d'experiència com un desavantatge per al treball del grup?
Quins són els avantatges de treballar en un grup en el qual els participants tenen experiències i actituds molt diverses en un assumpte?
Quines són les coses més interessants que van aprendre els participants sobre el treball de les ONGs de drets humans? Hi va haver sorpreses?
Compensen tots els avantatges d'usar Internet per a promoure els drets humans el fet que la seva existència també serveixi, per part d'algunes persones o col·lectius, per a actuar contra els drets humans?
Què necessita fer-se, o pot fer-se, per a minimitzar aquest ús indesitjable d'Internet?

Continuïtat o relació amb altres activitats
Anima els participants a visitar llocs web d'ONGs. Reflexionar posteriorment sobre:
a) L'ús dels recursos disponibles a Internet per a augmentar els coneixements sobre temes de drets humans, tant d'àmbit general com aplicables a les situacions del propi entorn.
b) La possibilitat de participar en campanyes virtuals sobre drets humans (adhesions a manifestos, enviament de missatges, etc.) com les promogudes per Amnistia Internacional i altres ONGs
c) La recerca de noves maneres d'usar Internet per a la promoció dels drets humans.

Elaboració del material
"Manual de Educación en los Derechos Humanos con Jóvenes", del  Consell d'Europa. Traduït al castellà per l'Instituto de la Juventud (l'activitat ha estat adaptada parcialment pel Grup d'Educació d'Amnistia Internacional Catalunya).
La proposta "L'impacte d'Internet", si ho prefereixes també te la pots baixar en  format PDF (en castellà):
www.amnistiacatalunya.org/edu/pdf/guia/compass-internet.pdf
Manual complet del Consell d'Europa (en castellà):
www.injuve.mtas.es/injuve/contenidos.item.action?id=338990213&menuId=344076218

Informació complementària
Determina en quina mesura els participants estan familiaritzats amb Internet abans de l'activitat, de manera que puguis observar el nivell del grup.
L'avaluació: és una bona idea centrar-te tant en assumptes globals com en assumptes locals d'accés a les noves tecnologies de la informació, assegurant-te que aquells que tenen dificultats d'accés a Internet puguin fer escoltar les seves veus i sensacions. El propòsit de les preguntes sobre "l'escletxa digital" dintre del grup i els avantatges de treballar amb gent amb experiències molt diverses és animar que els participants considerin diverses possibilitats en la presa de decisions.

Annex 1

Sis opcions per a predir l'impacte d'Internet


1. EL MÓN SERÀ UN LLOC MILLOR! Abans de cinc anys, totes les persones del món estaran connectades a Internet. Internet tindrà botigues, oficines, i els viatges de negocis seran innecessaris. Això estalviarà tants diners que tot serà gratis! Les guerres s'acabaran! Tot el món serà feliç!

2. EL MÓN SERÀ UN LLOC PITJOR. Abans de cinc anys, totes les persones que visquin a Occident estaran connectats, però els milers de milions de persones que viuen fora de la societat capitalista viuran en la pobresa. La inestabilitat resultant causarà una guerra mundial, o algú finalment utilitzarà la recepta de la bomba nuclear disponible a Internet. Tot el món morirà.

3. LA GENT ASSUMIRÀ EL CONTROL D'INTERNET. Abans de cinc anys, el precipitat volum d'usuaris d'Internet farà impossible un control per part dels governs. Es crearan les petites societats autònomes amb gent que viu en "indrets virtuals". Tot el món serà lliure.

4. EL GOVERN ASSUMIRÀ EL CONTROL D'INTERNET. Tal com Orwell va predir a la novel.la "1984", abans de cinc anys, Big Brother (el govern) t'estarà observant. Tots els teus missatges de correu electrònic, tots els teus comptes bancaris, tots els teus horaris personals;  tindrà coneixement de totes les compres que has realitzat, tot serà enregistrat i estudiat. Les computadores amb Internet seran equipades amb càmeres fotogràfiques que et supervisaran les 24 hores del dia. Els règims totalitaris tindran poder a tot arreu. Tot el món estarà oprimit.

5. INTERNET ÉS UN CAPRICI QUE S'ESVAIRÀ. Abans de cinc anys, la novetat del ciberespai desapareixerà. Cadascun anirà al seu negoci, com sempre ha passat. No hi haurà més necessitat de discutir sobre les noves tecnologies de la informació com un altre camp de batalla per a la llibertat d'expressió. T'estalviaràs molts diners ignorant el ciberespai.

6. INTERNET ESTÀ AQUÍ PER A QUEDAR-SE. Abans de cinc anys, totes les persones del món estaran connectades a Internet. Et sociabilitzaràs a través del monitor del teu ordinador, sortiràs de festa sense sortir de  casa teva, i tindràs discussions amb milers de persones que mai hauràs vist abans. Internet serà tan dominant que la teva única possibilitat econòmica de sobreviure serà invertir i reorientar la teva estratègia al voltant de la xarxa.

(Adaptació de "Els Drets Humans i Internet", per S. Hicks, E. F. Halpin y E. Hoskins; McMillan Press, Londres, 2000).

Annex 2

Grup A. Escenaris Futurs: Visió pessimista
Neil Postman, "Cinc idees sobre el canvi tecnològic" 


Primer, que sempre es paga un preu per la tecnologia; com més gran és la tecnologia, més gran és el preu.

Segon, que sempre hi ha guanyadors i perdedors, i els guanyadors sempre intenten persuadir els perdedors de què són veritables guanyadors.

Tercer, que en cada gran tecnologia s'arrela un prejudici epistemològic, polític o social. Algunes vegades aquest prejudici és un avantatge. De vegades no ho és. La premsa va acabar amb la tradició oral; la telegrafia va acabar amb l'espai; la televisió ha humiliat la paraula; l'ordinador, potser, degradarà la vida de la comunitat, etc.

Quart, el canvi tecnològic no és additiu; és ecològic, això significa que canvia tot i és, per tant, massa important per a ser deixat enterament en les mans de Bill Gates.

I cinquè, que la tecnologia tendeix a convertir-se en alguna cosa mítica; és a dir, es percep com part de l'ordre natural de les coses, i per tant tendeix a controlar més les nostres vides del que és bo per a nosaltres.

(D'un discurs transmès en la conferència, "Les noves tecnologies i la persona humana: Comunicant la fe en el nou mil·lenni",  Denver, Colorado, 27 de marzo de 1998, http://www.newtech.org/address10_en.htm).

Grup B. Escenaris Futurs: Visió optimista
Sean Kidney, "Internet com a facilitador de l'activitat ciutadana"


Per a les persones interessades en la xarxa, penso que la situació és optimista. Com qualsevol classe de trastorn i canvi important, la xarxa crea oportunitats, però també pèrdues. Veurem com a resultat algunes pèrdues de mitjans d'impressió. Penso que es tracta d'una revolució on hi ha enormes oportunitats perquè els individus tinguin un impacte, perquè hi ha oportunitats perquè la gent expressi realment la seva opinió i oportunitats per a informar-se. Les notícies generalment desapareixen en les revolucions, però aquí no.

Una de les meves esperances sobre Internet és que es convertirà en un facilitador per a les activitats ciutadanes, i conduirà a diferents tipus de democràcia. Penso que és absolutament important que ens assegurem que això no augmenti la divisió social, especialment en els propers 10 anys o mentre la revolució lentament s'implanti a la resta del món. Necessitem treballar junts, no només nacionalment, sinó també globalment, per a poder crear el futur d'aquesta revolució.

Si pots llegir, la següent barrera al coneixement és l'accés a la informació, l'accés al material a llegir, com per exemple una biblioteca. Pensa sobre el revolucionàries que han estat les biblioteques comunitàries en la teva cultura. La promesa de la xarxa és, per descomptat, una biblioteca global.

(D'una xerrada a la societat d'editors NSW, el 6 de abril de 1999, en http://online.socialchange.net.au)

Grup C. Perfil de l'ONG: Amnistia Internacional
www.amistiainternacional.org


Amnistia Internacional, fundada el 1961, fa campanya per a alliberar tots els presos de consciència; assegurar judicis justos i ràpids per als presos polítics; suprimir la pena de mort, la tortura i altres tractaments cruels, inhumans i degradants i acabar amb les execucions extrajudicials i les "desaparicions". S'oposa també a les violacions dels drets humans comeses pels grups d'oposició.

Amnistia Internacional compte al voltant d'un milió de membres en 162 països i territoris. Les activitats van des de les manifestacions públiques fins a la redacció de cartes, des de l'educació en els drets humans fins als concerts per a recaptar fons, des de denúncies individuals sobre un cas particular fins a campanyes globals sobre un tema.

És imparcial i independent de qualsevol govern, partit polític o credo religiós. Amnistia Internacional es finança fonamentalment mitjançant les aportacions dels socis i els donatius de simpatitzants. El seu lloc web ofereix diferents accions en les quals participar com a activista: enviant cartes o missatges, col·laborant en campanyes, etc.

Amnistia Internacional no reclama en solitari el mèrit de la resolució dels casos en els quals treballa (com l'alliberament de presos). Valora la participació d'altres organitzacions així com les gestions de les famílies o col·lectius dels propis afectats. No obstant això, moltes persones han dit, després de la resolució del seu cas, que la publicitat, les gestions  i les cartes d'Amnistia Internacional van ser molt importants.

El 1977 Amnistia Internacional va rebre el premio Nobel de la pau. El 1998, la seva campanya "Aixeca't i Signa", amb motiu del 50 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, va recollir 13 milions de signatures de suport a la declaració. El 2001, la seva campanya virtual a Internet "Stop Torture" va rebre diferents reconeixements per l'ús altament eficient del correu electrònic com a eina de denúncia. Moltes altres campanyes de l'Organització han tingut una gran repercussió, com les organitzades a través d'Internet per a evitar les lapidacions de Safiya Hussaini i Amina Lawal (2002-2003).

Grup D. Perfil de l'ONG: Derechos Human Rights
www.derechos.org


L'ONG Derechos Human Rights va ser fundada el 1995, probablement va ser la primera organització de drets humans basada en Internet. Juntament amb l'Equipo Nizkor, organització germana del grup a Espanya, Derechos va començar amb la clara idea que Internet té el potencial de ser l'eina més eficient en la batalla contra les violacions dels drets humans a tot el món i que permet que les organitzacions de drets humans parlin per si mateixes al món. Derechos treballa amb organitzacions de drets humans sobretot a Amèrica Llatina (i a altres llocs del món), per a divulgar informació exacta i justa sobre la situació dels drets humans en els seus països, així com per a donar ajuda. L'organització també coordina diverses llistes d'Internet sobre drets humans, publica un diari de drets humans per Internet, i treballa en la preservació de la memòria i justícia dels desapareguts. El seu lloc Web ofereix una llista exhaustiva d'enllaços amb altres organitzacions de drets humans.

Un exemple del treball de Derechos. El 1998, Javier Vildoza va llegir les següents informacions en el lloc Web de Derechos: "Vildoza, Jorge (alies) 'Gaston', tinent comandant, subcap GT332 (...); actualment fugitiu, viu a Anglaterra; hauria pres el fill de Cecilia Viñas, nascut a mitjan Setembre de 1977". Javier es va assabentar que l'home que ell pensava que era el seu pare, era conegut com un violador dels Drets Humans, i que aquest home havia robat un nen nascut el mateix dia que ell va néixer a l'Escola Mecànica Naval, conegut com camp de concentració durant la dictadura militar Argentina. Ell era fill de Cecilia Viñas i Hugo Reinaldo Penino, però havia estat robat per Jorge Vildoza, acusat de 60 càrrecs de tortura i assassinat. Javier va ser criat per Vildoza i la seva esposa com el seu propi fill, sense dir-li mai la veritat del seu origen.

Navegant per la pàgina d'Internet de Derechos i el projecte de Desapareguts, Javier va descobrir que els seus avis naturals l'havien estat buscant durant més de 20 anys. El 1998 els va trobar. El descobriment de qui era realment i el que havia fet el seu pare, el van obligar a escriure a un Tribunal que investigava a l'Argentina i va sol·licitar que li realitzessin una prova d'ADN. Els resultats eren concloents: ell era el fill de Cecilia Viñas i Hugo Reinaldo Penino. Des d'aquell moment, Javier es va unir als seus avis naturals.

La història de Javier il·lustra com l'activisme per Internet pot portar resultats imprevisibles, superant les expectatives. Quan el projecte Desapareguts va ser concebut, el propòsit era guardar en la memòria el fet que els desapareguts són éssers humans, denunciar els responsables per les desaparicions a Amèrica Llatina i al món. No s'esperava que el lloc d'Internet pogués ajudar a descobrir la veritat a un dels fills de desapareguts.

Grup E. Perfil de l'ONG: Human Rights Watch
www.hrw.org


Human Rights Watch és una organització independent, no governamental, mantinguda amb les contribucions d'individus de forma privada i per fundacions de tot el món. No accepta fons dels governs, ni directament ni indirectament. L'organització va ser fundada el 1978, en resposta a una crida per a ajudar a grups locals de Moscou, Varsòvia, i Praga, que havien de supervisar el compliment de les provisions de drets humans estipulades en els acords d'Hèlsinki. Human Rights Watch treballa per a acabar amb una àmplia gamma d'abusos, incloent execucions sumàries, tortura, detencions arbitràries, restriccions de la llibertat d'expressió, violacions del dret d'associació, reunió i religió, violacions del procés degut, i la discriminació per motius racials, de gènere, ètnics i religiosos. També pressiona perquè es retiri el suport militar, econòmic i diplomàtic als governs que cometen violacions dels drets humans. Publica la informació que elabora per a avergonyir els governs davant els seus propis ciutadans i davant els ulls de la comunitat internacional.

Tres exemples del treball de Human Rights Watch:

La Cort Penal Internacional: Human Rights Watch ha estat al capdavant dels grans esforços per a crear la Cort Penal Internacional, el tribunal permanent per a jutjar els crims més greus contra els drets humans, sense importar on s'hagin comès. La creació de la Cort és el resultat de la pressió pública exercida i dels esforços dels governs i de grups de la societat civil de tot el món.

Txetxènia: Human Rights Watch és l'únic grup internacional de drets humans que ha estat contínuament a la frontera de Txetxènia en els moments de l'ofensiva russa, proporcionant informació a la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides, cosa que va dur a adoptar una resolució de condemna a la conducta russa a Txetxènia. La resolució va marcar la primera censura de la comissió a un dels seus cinc membres permanents del Consell de la Seguretat de l'ONU.

Kosovo: Human Rights Watch va llançar una operació significativa d'investigació a Kosovo, molt abans de l'acció de bombardeig de l'OTAN. El seu primer informe sobre Kosovo va ser publicat el 1990, i l'organització va supervisar de prop els esdeveniments que van seguir en la dècada dels anys noranta. Les investigacions de moltes massacres a la fi de 1998 i principis de 1999 van arribar a ser notícies de portada a tot el món.

Annex 3

Algunes dades sobre Internet (2005) 


Internet és una xarxa mundial d'ordinadors interconnectats.
Més de 150 milions de persones al voltant del món tenen accés a Internet.
El 90% dels usuaris d'Internet viuen a Amèrica del Nord, Europa, Japó i Austràlia.
La gent parla sobre l'escletxa digital, referint-se a la gran desigualtat d'accés als recursos informàtics.
Internet permet que els usuaris publiquin i accedeixin a informació en línia (la web) i es comuniquin directament uns amb altres per mitjà del correu electrònic (e-mail), les llistes de correu, els grups de discussió (newsgroups) i les sales de conversa (xats).