Aquest recull d'activitats basades en la utilització del moviment creatiu, l'expressió corporal i la dramatització té l'objectiu de facilitar la sensibilització i l'educació en drets humans a l'aula, afavorint l'expressió d' idees i sentiments i ensenyant a treballar la resolució de conflictes mitjançant el diàleg i l'empatia.

Es proposen diferents recursos basats en les dinàmiques següents:

• Mim. Representació (preferentment breu per tal de mantenir l'interès de l'alumnat), en què els personatges només s’expressen amb gestos. El seu llenguatge simbòlic i condensat li confereix una gran capacitat de transmetre idees i emocions.
• Teatre formal. Representació d’una obra de teatre o d'una escena o fragment (segons el temps disponible). L'objectiu principal és que, mitjançant les fases de preparació i de representació, s'aprengui a treballar en equip de cara a un objectiu final comú, en aquest cas al servei dels valors que es volen refermar.
• Joc de rol o role playing. Presentació d'una situació o cas concret, fent que part de l'alumnat l'escenifiqui representant rols determinats. És una activitat menys estructurada que el teatre formal i, a diferència d'aquest, és més important el procés que el resultat. Més informació, annex 1.
• Dramatització creativa. Variant del joc de rol, menys formal. Un component diferenciador important és la repetició d’una escena per tal d’incorporar suggeriments que l’enriqueixin. Una altra diferència és que s'acostuma a treballar sense públic, per tal de permetre que els/les alumnes es concentrin i actuïn sense tenir en compte factors externs.
• Simulacres o jocs de simulació. Eines d’aprenentatge que permeten situar els alumnes en una  circumstància en la qual han de desenvolupar recursos i estratègies. En els jocs de simulació les normes que els regulen estan molt ben determinades. Més informació, annex 2.
• Dansa, creació de coreografies. Representació ballada a partir de la lectura d'un text o de l'audició d'una cançó. En el cas de la lectura, alguns alumnes poden acompanyar-la amb música (de percussió, o amb algun altre instrument si se'n pot disposar), per destacar continguts o moviments.

A la pàgina principal d'aquest apartat hi ha els enllaços a cada una de les activitats.

Avaluació
En cada recurs s’especifica concretament com avaluar-lo.
Aquí es faciliten algunes indicacions generals:

• En acabar l'activitat és important reservar una estona  per a l'avaluació, per analitzar el que s’ha fet i com s’ha fet.
• Quan l'activitat s’hagi allunyat massa dels objectius perseguits és important, si és possible, donar l’oportunitat de repetir-la.
• És important que tothom participi en les diferents fases de l'avaluació, amb independència del paper que cadascú hagi tingut durant el desenvolupament de l'activitat.
• L'avaluació es pot iniciar, per exemple, demanant primer l'opinió (si és el cas) de qui hagi fet de públic, després la d'aquells que han intervingut directament i, finalment, si ho considera oportú, pot intervenir el professor/a.
• Després de les intervencions inicials, es pot obrir un debat, en el qual és important que tothom participi.
• L'avaluació ha de contemplar tant els aspectes emocionals (com s'han gestionat les emocions, els problemes que han desencadenat...), com els racionals (les estratègies fetes servir per aconseguir els objectius).
• És necessari deixar clar que no es tracta de jutjar, sinó d'exposar les opinions o emocions resultants del desenvolupament de l'activitat (unes opinions o emocions que no tenen perquè coincidir, ja que són subjectives).
• S'ha d'enfocar de manera que les intervencions es centrin preferentment en el que és positiu; en aquest sentit, s'han d'incentivar les intervencions del tipus  “m’ha agradat el que has dit/fet sobre...”.
• Si hi ha aspectes negatius, aquests s'han de positivitzar, buscant l'alternativa que permeti la seva superació.
• De vegades és millor fixar-se en pocs aspectes, o en un de sol, perquè és difícil parar atenció a tot alhora.
• Cal ser concret i específic, defugint les divagacions o les intervencions que s'escapin dels objectius de l'activitat.
• Altres aspectes que es poden avaluar:
• S'ha demostrat esperit de col.laboració durant les diferents fases de l'activitat?
• S'ha sabut treballar en equip, fent aportacions positives?
• S'ha demostrat creativitat? Aquesta creativitat s'ha posat al servei del treball del grup?
• S'han acceptat els comentaris que s'han fet relatius al propi treball en l'activitat?
• Dins de l'avaluació ha de tenir un espai específic la reflexió sobre els valors o drets sobre els quals es volia treballar:
• Eren prou explícits dins del conjunt de l'activitat?
• S'hauria pogut plantejar d'una altra manera més adequada? Quina?
• La seva presentació era efectiva, de cara a promoure una reflexió personal sobre aquests valors?

Annex 1. Informació sobre els jocs de rol o role playing
El joc de rol en viu és una modalitat de joc de rol, realitzat en aquest cas de forma presencial. En aquest sentit, pot incorporar més o menys aspectes d'una interpretació teatral (sense cap complement, o amb decorats, vestuaris...). A banda d'aquest aspecte presencial, té les mateixes característiques que la resta de jocs de rol.

Definició de joc de rol:
--Representació o joc en què els/les participants adopten uns rols determinats, predefinits, a partir dels quals van creant una història. Es diferencia d'una obra de teatre en què no hi ha guió, només personatges amb característiques determinades. De fet, és la versió adulta dels jocs infantils del tipus "Lladres i serenos", "Indis i vaquers" o "Mares i pares".
--Té un important component d'improvisació, en la mesura que els personatges han d'anar reaccionat  a les diferents situacions que es van produint. És també, naturalment, un joc col.lectiu, no s'hi pot jugar sol (a diferència d'un monòleg teatral).
--Segons la complexitat del joc, pot contemplar també més o menys regles que regulin el seu desenvolupament i el paper d'un narrador o director, encarregat de supervisar el desenvolupament i, si cal, dirigir-ne alguns aspectes; no obstant, l'espai per a la improvisació s'ha de preservar sempre.

Característiques dels jocs de rol relacionades amb les actituds i els valors:
--Plantejats adequadament, afavoreixen el desenvolupament de l'empatia i la tolerància, en la mesura que els participants s'han de posar en el lloc que els assigna el rol que representen (potser contrari als seus propis principis).
--En la mesura que no són jocs competitius i que alhora impliquen la resolució de conflictes, fomenten la socialització i la cooperació.
--Fomenten la presa de consciència de l'abast de les pròpies decisions, en la mesura que es comprova les seves conseqüències.

El joc de rol a l'aula:
--En aquest cas el joc de rol és com una petita obra de teatre que es representa davant la classe. En general és improvisada i pot representar-se com un relat (amb un narrador i alguns personatges principals) o com una situació en la qual els personatges interactuen, improvisant el diàleg, de vegades amb la participació del professor/a i de la resta de la classe. Els jocs de rol a l'aula tenen un valor especial de cara a sensibilitzar l'alumnat respecte dels sentiments i les perspectives d'altres grups i la importància de certs problemes.
--Convé que els jocs de rol siguin breus. Cal preveure temps suficient per al debat que es realitzarà després: és fonamental que els/les alumnes puguin expressar lliurement els seus sentiments, temors i opinions després de l'activitat a fi d'aprofitar al màxim les lliçons més positives i dissipar les sensacions negatives que s'hagin pogut experimentar.
--Els professors han de procurar que els/les alumnes no s'identifiquin gaire amb el seu paper.
Convé que els participants mantinguin una certa distància amb el paper que ocupen, per exemple fent observacions o preguntes. La resta de la classe ha de tenir ocasió de fer observacions i preguntes i, fins i tot, de participar en la representació.

Annex 2. Informació sobre els simulacres o jocs de simulació
Els simulacres o jocs de simulacions són aquells jocs caracteritzats per un conjunt de normes que reprodueixen i regulen una realitat fictícia (inspirada o no en situacions reals), en el marc de la qual els participants han d'anar prenent les decisions corresponents per tal d'aconseguir els objectius propis de cada joc. Són jocs molt pautats; un bon exemple de joc de simulació (en aquest cas de sobretaula) seria el Monopoli.

La diferencia més gran amb un joc de rol és que el joc de simulació està molt més estructurat. No obstant, en alguns casos la diferència pot no ser gaire clara, i es poden donar casos d'activitats o jocs que estiguin a cavall entre ambdós tipus de propostes. A banda d'això, la seva utilització com a eina didàctica a l'aula té, com el joc de rol, un gran potencial, en la mesura que són jocs de relació i per tant són un bon marc per treballar valors com l'empatia, la col.laboració, la negociació, el pacte, l'abast i la responsabilitat de les pròpies decisions, etc. Són, conseqüentment, una eina molt adequada per treballar la resolució pacífica de conflictes.

Els jocs de simulació tenen una llarga tradició que, alhora, confirma la seva eficàcia com a eina didàctica. Inicialment es feien servir per ensenyar tàctica militar (sembla que a finals del segle XVIII l'exèrcit prussià ja n'utilitzava). D'aquest tipus de jocs d'estratègia militar, utilitzats per presentar model bèl.lics, amb els seus moviments de tropes, atacs, retirades, etc., n'han derivat els moderns jocs d'estratègia (no només militars), estrictament lúdics o creats per a la seva utilització, per exemple, en el món empresarial o educatiu.

Els jocs de simulació vinculats a un objectiu acadèmic determinat es poden aplicar a l'aula de maneres diferents, combinables entre elles: com a joc motivador i de presentació del tema que es vol tractar, com a joc d'aplicació dels aspectes a tractar a mesura que aquests es van treballant, com a joc de síntesi, un cop finalitzat el treball, per tal d'afavorir la interiorització dels aspectes teòrics i, si s'escau, buscar-los-hi aplicacions pràctiques. Una altra forma més senzilla és la seva presentació com a activitat independent, per treballar de manera puntual un aspecte concret.