AI Catalunya
Grup d'educació
principal
objectius
materials
recursos
temes
documents
contacte
mapa
> principal > materials > guia > expressió corporal  > indicacions generals
Guia d'educació en drets humans
Propostes basades en l'expressió corporal i la dramatització
Indicacions generals
Aquest recull d'activitats basades en la utilització del moviment creatiu, l'expressió corporal i la dramatització té l'objectiu de facilitar la sensibilització i l'educació en drets humans a l'aula, afavorint l'expressió d' idees i sentiments i ensenyant a treballar la resolució de conflictes mitjançant el diàleg i l'empatia.

Es proposen diferents recursos basats en les dinàmiques següents:

A la pàgina principal d'aquest apartat hi ha els enllaços a cada una de les activitats.

Avaluació
En cada recurs s’especifica concretament com avaluar-lo.
Aquí es faciliten algunes indicacions generals:

Annex 1. Informació sobre els jocs de rol o role playing
El joc de rol en viu és una modalitat de joc de rol, realitzat en aquest cas de forma presencial. En aquest sentit, pot incorporar més o menys aspectes d'una interpretació teatral (sense cap complement, o amb decorats, vestuaris...). A banda d'aquest aspecte presencial, té les mateixes característiques que la resta de jocs de rol.

Definició de joc de rol:
--Representació o joc en què els/les participants adopten uns rols determinats, predefinits, a partir dels quals van creant una història. Es diferencia d'una obra de teatre en què no hi ha guió, només personatges amb característiques determinades. De fet, és la versió adulta dels jocs infantils del tipus "Lladres i serenos", "Indis i vaquers" o "Mares i pares".
--Té un important component d'improvisació, en la mesura que els personatges han d'anar reaccionat  a les diferents situacions que es van produint. És també, naturalment, un joc col.lectiu, no s'hi pot jugar sol (a diferència d'un monòleg teatral).
--Segons la complexitat del joc, pot contemplar també més o menys regles que regulin el seu desenvolupament i el paper d'un narrador o director, encarregat de supervisar el desenvolupament i, si cal, dirigir-ne alguns aspectes; no obstant, l'espai per a la improvisació s'ha de preservar sempre.

Característiques dels jocs de rol relacionades amb les actituds i els valors:
--Plantejats adequadament, afavoreixen el desenvolupament de l'empatia i la tolerància, en la mesura que els participants s'han de posar en el lloc que els assigna el rol que representen (potser contrari als seus propis principis).
--En la mesura que no són jocs competitius i que alhora impliquen la resolució de conflictes, fomenten la socialització i la cooperació.
--Fomenten la presa de consciència de l'abast de les pròpies decisions, en la mesura que es comprova les seves conseqüències.

El joc de rol a l'aula:
--En aquest cas el joc de rol és com una petita obra de teatre que es representa davant la classe. En general és improvisada i pot representar-se com un relat (amb un narrador i alguns personatges principals) o com una situació en la qual els personatges interactuen, improvisant el diàleg, de vegades amb la participació del professor/a i de la resta de la classe. Els jocs de rol a l'aula tenen un valor especial de cara a sensibilitzar l'alumnat respecte dels sentiments i les perspectives d'altres grups i la importància de certs problemes.
--Convé que els jocs de rol siguin breus. Cal preveure temps suficient per al debat que es realitzarà després: és fonamental que els/les alumnes puguin expressar lliurement els seus sentiments, temors i opinions després de l'activitat a fi d'aprofitar al màxim les lliçons més positives i dissipar les sensacions negatives que s'hagin pogut experimentar.
--Els professors han de procurar que els/les alumnes no s'identifiquin gaire amb el seu paper.
Convé que els participants mantinguin una certa distància amb el paper que ocupen, per exemple fent observacions o preguntes. La resta de la classe ha de tenir ocasió de fer observacions i preguntes i, fins i tot, de participar en la representació.

Annex 2. Informació sobre els simulacres o jocs de simulació
Els simulacres o jocs de simulacions són aquells jocs caracteritzats per un conjunt de normes que reprodueixen i regulen una realitat fictícia (inspirada o no en situacions reals), en el marc de la qual els participants han d'anar prenent les decisions corresponents per tal d'aconseguir els objectius propis de cada joc. Són jocs molt pautats; un bon exemple de joc de simulació (en aquest cas de sobretaula) seria el Monopoli.

La diferencia més gran amb un joc de rol és que el joc de simulació està molt més estructurat. No obstant, en alguns casos la diferència pot no ser gaire clara, i es poden donar casos d'activitats o jocs que estiguin a cavall entre ambdós tipus de propostes. A banda d'això, la seva utilització com a eina didàctica a l'aula té, com el joc de rol, un gran potencial, en la mesura que són jocs de relació i per tant són un bon marc per treballar valors com l'empatia, la col.laboració, la negociació, el pacte, l'abast i la responsabilitat de les pròpies decisions, etc. Són, conseqüentment, una eina molt adequada per treballar la resolució pacífica de conflictes.

Els jocs de simulació tenen una llarga tradició que, alhora, confirma la seva eficàcia com a eina didàctica. Inicialment es feien servir per ensenyar tàctica militar (sembla que a finals del segle XVIII l'exèrcit prussià ja n'utilitzava). D'aquest tipus de jocs d'estratègia militar, utilitzats per presentar model bèl.lics, amb els seus moviments de tropes, atacs, retirades, etc., n'han derivat els moderns jocs d'estratègia (no només militars), estrictament lúdics o creats per a la seva utilització, per exemple, en el món empresarial o educatiu.

Els jocs de simulació vinculats a un objectiu acadèmic determinat es poden aplicar a l'aula de maneres diferents, combinables entre elles: com a joc motivador i de presentació del tema que es vol tractar, com a joc d'aplicació dels aspectes a tractar a mesura que aquests es van treballant, com a joc de síntesi, un cop finalitzat el treball, per tal d'afavorir la interiorització dels aspectes teòrics i, si s'escau, buscar-los-hi aplicacions pràctiques. Una altra forma més senzilla és la seva presentació com a activitat independent, per treballar de manera puntual un aspecte concret.